Escriptor, editor, activista i dinamitzador cultural, l’Albert és una personalitat imprescindible en la cultura del Maresme en concret i del país en general.
Nom i cognoms.
Albert Calls i Xart.
Data i lloc de naixement.
Cabrera de Mar, 1966.
Com vas arribar al món editorial?
Vaig estudiar arts gràfiques, entrant a la premsa i en el món de les publicacions a partir d’aquí.
Quin va ser el teu primer llibre?
‘Contes ràpids’, Sirius, 1991.
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
M’agradava escriure contes que depurava i escurçava un i altre cop fins que quedaven molt curts. Em vaig adonar que avançava en una direcció unitària i que podrien prendre forma de llibre.
Va ser complicat publicar-lo?
No va ser fàcil, però vaig trobar un editor compromès, Jaume Carreras, que hi va creure i li va donar una empenta a l’obra.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor?
Potser quan vaig publicar aquets primer títol. I també quan vaig ser un dels guanyadors ex-aequo del Premi Amadeu Oller de poesia, el 1992.
On t’agradaria arribar?
Amb el pas del temps, sincerament, he arribat a la conclusió que no em plantejo ja punts d’arribada. Intento viure el moment amb la màxima intensitat.
Creus que podries definir el teu estil literari?
He experimentat molt amb poesia, narrativa, cròniques, assaigs i l’experiència professional del periodisme. Aspiro a explicar històries que arribin als altres. Amb el pas del temps aprens de les errades en la selecció dels temes i lluites per un estil entenedor i captivador.
Quin és el teu procés d’escriptura?
Desenvolupar la idea mentalment, escriure a mà encara un esborrany, després en ordinador i revisar molt.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure?
Sóc obsessiu de les revisions. A vegades va bé i a vegades no tant, ser-ho.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
Sí. Però prefereixo no explicar-lo. Que quedi en repte íntim.
Quants llibres has publicat?
Una quinzena de diversos gèneres a títol personal. Amb els col·lectius serien més.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
És arriscat donar un nom perquè vas canviant amb les preferències a mesura que descobreixes autors nous. Sovint llegeixo i rellegeixo clàssics. I els alterno amb autors més populars.
I algun de contemporani
El mateix que a la darrera pregunta, amb la variable que de jove seguia molt el treball literari d’en Valerià Pujol. Ara ja, amb un bagatge de lectures més ampli no puc deixar-ho en un de sol.
El millor avantatge de la teva feina?
Doncs que et sents molt bé quan connectes amb el que fas.
El pitjor inconvenient?
Difícilment pot esdevenir una professió. Es pateix molt laboralment.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
Un llibre que sintetitzés tot el que he fet en un de sol.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
‘Contes ràpids’ (Sírius, 1991), el primer que vaig fer, amb totes les imperfeccions possibles a la vista del temps passat.
Quin llibre estàs llegint
De fet, aquests darrers dies, rellegint els títols del club de lectura mensual de la biblioteca que assisteixo: ‘A sang freda’, de Truman Capote i ‘El mecanoscrit del segon origen’, de Manuel de Pedrolo.
Llegeixes quan estàs escrivint?
En la mesura que puc, llegeixo sempre.
Recomana un llibre.
Que siguin dos: ‘Don Quijote de la Mancha’ i ‘La Bíblia’.
Recomana un llibre teu.
‘Poesia, llengua i llibertat. El Grup de la Font del Cargol’. (Quaderns de la Font del Cargol, 2016).
Quin llibre no escriuries mai?
Doncs no ho sé, he hagut de fer moltes feines d’encàrrec al llarg de la meva vida laboral i me n’he sortit.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
‘Sa i català’ (Ara Llibres, 2014).
Quin és l’últim llibre que has publicat?
‘Dos morts i mig. Un crim ultra al Maresme’ (Pòrtic, 2026), escrit amb Damià del Clot. A punt de sortir aquest inici de 2026.
Què en destacaries?
Hem estat uns quants anys investigant per explicar una història molt dura dels temps de la Transició. Hi sintetitzem literatura i periodisme, investigació, crònica negra, memòria històrica i política i especulació, des d’un àmbit de proximitat i en un context més gran, català i espanyol.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
Haver hagut de presentar algun llibre només amb la portada, perquè no es va arribar a temps. Sempre és un moment difícil haver-ho de fer.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
De moment estic en temps de descans creatiu i promoció del títol que sortirà a primers d’any. No em plantejo objectius.