El passat divendres 30 de gener el Museu de Reus reobria les portes de l’espai de la plaça de la Llibertat completament reformat després d’encara no un any d’obres. Aquesta ha estat una intervenció integral que ha permès actualitzar tant l’edifici —que requeria una intervenció profunda— com la museografia i dels relats que s’hi exposen. La reobertura presenta una nova lectura de les col·leccions d’art i història de la ciutat, amb una museografia renovada que ens ha permès ampliar el nombre de peces exposades i incorpora nous àmbits de contextualització.
La nova proposta museogràfica s’articula a partir de diversos relats complementaris que ofereixen una visió polièdrica del patrimoni reusenc. Un primer relat s’endinsa en el període històric dels segles XVIII i XIX, moment clau en la configuració de la ciutat contemporània. Aquest àmbit explica l’evolució de Reus des de perspectives socials, urbanístiques, econòmiques, polítiques i culturals, i posa de manifest el conflicte derivat del pas d’una societat preindustrial a una nova organització social marcada per la industrialització. El discurs es contextualitza en l’àmbit català, quan Reus esdevé la segona ciutat del país.
En paral·lel, el Museu incorpora dos nous relats centrats en la seva col·lecció d’art. El primer se situa en el context del creixement urbà i cultural dels segles XVIII i XIX, amb obres dels artistes que van treballar a Reus durant el període de més expansió de la ciutat. El segle XVIII hi és representat per creadors destacats del moment, mentre que el segle XIX està encapçalat per Marià Fortuny, acompanyat d’obres d’altres artistes rellevants com Josep Tapiró i Baldomer Galofre. El final de segle es tanca amb tres figures cabdals per a la modernitat reusenca: Antoni Gaudí, Hortensi Güell i Joaquim Mir.
El segon relat artístic, ubicat a la primera planta del Museu, se centra en la formació de les col·leccions. D’una banda, destaca el paper del Museu en la protecció del patrimoni durant la Guerra Civil, quan va esdevenir espai de refugi d’obres del Renaixement i del Barroc procedents de diferents punts del sud del país. De l’altra, s’explica la incorporació de col·leccions procedents de l’àmbit privat, com la col·lecció d’art gòtic d’Antoni Pedrol Rius, que va passar a titularitat pública a través del llegat.
Amb aquesta reforma del Museu de Reus presenta una proposta museogràfica renovada, més contextualitzada i accessible, que ofereix una nova lectura del patrimoni històric i artístic de la ciutat. A la vegada que es posa en relleu la important col·lecció amb què compta i conserva el Museu i que esdevé la millor eina per fer un acte de memòria amb què els reusencs puguem refermar la nostra identitat.
Marc Ferran és director del Museu de Reus.