La campanya de les municipals de 2023 va ser protagonitzada, fonamentalment, per tres dones que rivalitzaven democràticament per ser l’alcaldessa de Reus: Sandra Guaita (PSC), Noemí Llauradó (ERC) i Teresa Pallarès (Junts per Reus). N’hi havia dues més, però amb poques opcions d’aconseguir la vara de comandament: Sílvia Virgili (PP) i Mònica Pàmies (CUP). Una fotografia històrica de cinc dones caps de llista.
Era un pols interessant i trencador perquè albirava que, per primera vegada, una dona ocuparia el despatx principal de la casa de la vila. Finalment, va ser el PSC qui es va endur el premi gros amb l’ajuda imprescindible d’ERC i Ara Reus, que s’han anat convertint en els socis ideals per l’aritmètica i la capacitat de gestió.
Transcorreguts dos terços del mandat, els partits comencen a esfullar la margarida de quina cara ocuparà els cartells electorals, i sembla que la imatge de 2023 variarà una mica, com a mínim entre les tres formacions amb més representació al ple.
Va obrir la cursa la republicana Noemí Llauradó anunciant que no repetiria i que el seu preferit per substituir-la era Daniel Recasens, regidor de Cultura. Surt una dona i entra un home. Aquest pas sembla que ha precipitat els moviments de la socialista Sandra Guaita, que amb pocs dies de diferència presentava la campanya “L’alcaldessa als barris” i després es proposava per repetir com a cap de llista pel 27 amb la fórmula clàssica de “tinc ganes i il·lusió i estic a disposició del meu partit”.
Francesc Domènech en feia una reflexió interessant sobre aquesta campanya teòricament institucional en el seu article ‘La via de Gelida i la carpa de l’alcaldessa‘, publicat a principis d’aquest mes a Reusdigital.cat. Hi destacava paral·lelismes i diferències entre l’estil de Guaita i el de l’anterior alcalde, Carles Pellicer.
Un dominava la proximitat del porta a porta i l’altre atendrà els veïns sota una carpa. Estils dispars i un mateix objectiu: millorar el grau de coneixement del polític i prendre nota de les necessitats i reivindicacions. En definitiva, escalfar motors de cara a la campanya electoral de maig del 27.
La fórmula no és nova i és legítima, però Guaita ha estat la primera a obrir la veda. Algunes fonts apunten que hi ha certa preocupació a les places del Castell i del Mercadal per unes primeres enquestes que dibuixen un final incert de la jornada electoral, amb possibles sorpreses que afectarien, en diferent mesura, els tres partits que conformen l’actual equip de govern (PSC, ERC i Ara Reus).
A la plaça del Castell també preocupa el cost d’algunes topades amb els veïns, com les de Mas Iglesias per la ubicació de la futura estació d’autobusos. De fet, hi ha un exregidor que sempre ha sabut nedar i guardar la roba i que ha anat especulant amb xifres de pujades i baixades.
Jo no he vist cap document, però és habitual que la tasca de govern tingui un desgast a les urnes. A aquest factor s’hi sumaria l’efecte de la previsible irrupció dels independentistes d’Aliança Catalana, el futur d’Ara Reus i de la CUP, i el transvasament d’electorat entre els partits de dretes com el PP i Vox.
Tot plegat pot desembocar en unes eleccions municipals diferents, amb un consistori més fragmentat i amb dificultats per construir una majoria suficient per governar amb certa estabilitat, com ha passat des de les urnes de 1979.
D’entrada, el factor “armes de dona” de 2023 es desdibuixa perquè, si l’assemblea dels republicans prevista per aquesta setmana ho aprova, el seu cap de llista serà un home. A més, encara està per veure si Junts apostarà per Teresa Pallarès o optarà per un periodista o un jove empresari, com apunten alguns mentiders.
D’altra banda, la CUP està en plena reconversió i Mònica Pàmies, tot i la seva disposició, no té assegurat repetir. Només Sílvia Virgili té molts punts per ser cap de llista del PP. Per tant, llevat que Aliança Catalana doni la sorpresa situant una Sílvia Orriols local al capdavant, el factor de gènere com a element transformador pot acabar sent secundari a la campanya.
D’aquí a setze mesos ens podem trobar amb discursos més centrats a criticar l’acció de govern que no pas a presentar propostes engrescadores, amb pinzellades populistes sobre temes tan sensibles com la immigració o el català, i qüestions que escapen a les competències municipals, com l’evident desastre del servei ferroviari a Catalunya.
Espero equivocar-me i veure com les candidates i els candidats fan un esforç per parlar del futur de la ciutat. Primer arreglem casa nostra i després ja salvarem el món.