A Reus tenim un museu que no és ben bé un museu. Ens referim a les quatre grans vitrines que hi ha a l’Espai Boule, el centre de formació del carrer de Boule, de Reus. El seu impulsor, Alfred Blasi, ha recollit al llarg de la seva vida tota una sèrie d’objectes que exposa perquè qui hi estigui interessat els pugui veure. En el marc d’aquesta exposició, amb el nom de ‘A través del temps’, sovint rep visites d’escolars i de ciutadans interessats i ell mateix s’encarrega de fer les explicacions pertinents sobre la seva col·lecció.
Els objectes exposats provenen de regals o d’intercanvis amb amics i altres museus que el polifacètic Alfred Blasi ha anat sumant en els seus nombrosos viatges pel món durant els darrers trenta anys. Però més enllà de la dificultat intrínseca de reunir tot el material exposat, cal afegir-hi la complexitat burocràtica i logística per fer arribar les peces fins a la nostra ciutat.
A la primera vitrina hi trobem fòssils i peces del paleolític i del neolític, on destaca, per la seva dimensió, el cap d’un Mosasaurus que va viure fa uns 80 milions d’anys. Comparteix espai amb dos ous d’hadrosaure provinents de Mongòlia.
Tot i que no són tan espectaculars com el cap de Mosasaurus, són especialment rellevants els fòssils de trilobits, uns animals estesos arreu del món que, segons explica el mateix Alfred Blasi, «van ser els primers éssers vius a tenir ulls ara fa uns 400 milions d’anys». Els fòssils de trilobits són les peces més antigues que podem trobar a les vitrines de l’Espai Boule.
A la segona vitrina hi ha objectes de les civilitzacions egípcia, grega i romana, com una extensa col·lecció de monedes de l’època de Cleòpatra, així com altres monedes dels temps de Ponç Pilat, Herodes i Neró. Es tracta d’una varietat de monedes romanes que, segons diu Blasi, “és difícil de trobar en cap altre lloc”. També és molt complicat trobar sencera una phiala, una mena de banya de l’abundància que s’utilitzava en rituals romans i que sovint acabava trencada.
En aquesta mateixa vitrina també es poden veure dos petits falcons egipcis momificats de l’època ptolemaica. Damunt la vitrina, i a causa de les seves dimensions, hi ha un déu Osiris tallat en fusta de palmera, una peça perfectament restaurada durant nou mesos per unes restauradores de Reus. L’escultura va ser trobada al fons del riu Nil i estava envoltada de fang.
Al museu de l’Espai Boule també hi ha lloc per als “localismes”, com una medalla commemorativa del general Prim, amb una curiosa història al darrere. Alfred Blasi la va aconseguir gràcies a la donació d’un particular que viu a Bèlgica, arran d’un article publicat a Reusdigital.cat.
A la tercera vitrina trobem elements de l’Amèrica precolombina, com unes joies funeràries de la cultura tairona, de Colòmbia, que s’incrustaven dins els cossos dels difunts i que, gràcies a això, els conqueridors espanyols no van descobrir en el moment de la conquesta. De la civilització maia hi ha un xiulet de la mort trobat a Teotihuacan, que s’utilitzava en els orígens més remots del joc de pilota, que es remunten a la piràmide de Txitxén Itzá, a la península del Yucatán, a Mèxic. Alfred Blasi també està molt satisfet de poder exposar un bastó de comandament de la cultura chimú, del Perú, fet d’obsidiana, un vidre volcànic amb òxid de ferro. Aquest bastó va ser la primera peça que va aconseguir ara fa prop de trenta anys, amb la voluntat d’iniciar una col·lecció.
Finalment, trobem la vitrina dedicada al llunyà Orient, on hi ha dos caps de guerrers de Xi’an i unes botes ornamentals molt boniques fetes de jade de color verd. Aquestes peces es van trobar en una tomba xinesa i daten de fa uns 860 anys.