De tant en tant m’agrada aparcar el pop, el rock i els estils amb què potser us identifiqueu més per obrir pas a gèneres que us poden sorprendre, així com a curiositats com la d’avui. Sou gairebé 500 persones les que rebeu la cançó i el text a través d’aquest canal i soc conscient que, en un grup tan ampli, hi conviuen moltes sensibilitats musicals diferents. Perdoneu si la proposta d’avui no us acaba de convèncer a alguns; alhora, espero que a molts altres us alegri el dia.
Us proposo escoltar la cançó «Parole, parole» en una versió de Javier Corcobado. L’original segur que la coneixeu i molts de vosaltres fins i tot la deveu haver cantat. Es tracta d’una peça icònica de la música italiana, composta per Gianni Ferrio l’any 1972 i interpretada per la cantant Mina Mazzini i l’actor Alberto Lupo.
Us n’explico breument la història: l’any 1971, Chiosso i Del Re, productors del programa de varietats ‘Teatro 10’ de la RAI, volien que els presentadors, Mazzini i Lupo, tanquessin l’espai interpretant una peça conjuntament. Per aquest motiu, van demanar al director de l’orquestra, Gianni Ferrio, que compongués un tema en què ell recités i ella cantés. Així va néixer «Parole, parole».
La cançó destaca per ser un diàleg musical: Mina Mazzini expressa desengany i emoció, mentre que Alberto Lupo encarna un galant que fa servir «paraules buides». Aquesta contraposició entre emoció i superficialitat és la que crea la màgia de la peça.
Gianni Ferrio va ser un compositor i arranjador clau de la música lleugera i del cinema italià, autor de temes elegants i expressius com «Parole, parole», però també de cançons com «Non gioco più» o «Piccolissima serenata». Mazzini, una de les grans veus de la música italiana, va destacar per la seva versatilitat i força interpretativa, especialment en les col·laboracions amb Ferrio. Lupo, actor i recitador, hi va afegir una dimensió literària gràcies a una veu profunda que integrava poesia i música en formats innovadors.
El tema va ser un gran èxit a Itàlia i va inspirar múltiples versions en diversos idiomes. Una d’aquestes és la que van gravar en francès Javier Corcobado i la cantant Ana Díaz (artísticament, Ana D) l’any 1995.
Corcobado és un músic i poeta clau de l’underground estatal, conegut pel seu estil experimental i intens. Ana D és una cantant de l’escena indie dels anys noranta amb una veu delicada i una proposta intimista. La seva col·laboració va unir dues sensibilitats molt diferents, però complementàries. Escoltem-ne una mostra!