Quan Jordi Pujol era el rei del mambo a Catalunya i Convergència i Unió l’exitosa orquestra de Xavier Cugat, parlar d’àrea metropolitana al Camp de Tarragona era anatema perquè el concepte feia flaire de sofre socialista i tenia banyes de dimoni.
A partir de 2014, la confessió del president sobre la deixa de l’avi Florenci va provocar la transmutació convergent seguida d’un ball de sigles amenitzat per l’orquestra del Titànic. Deu anys després, amb el socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat des de 2024 i amb les alcaldies de Reus i Tarragona encapçalades pel PSC des de 2023, la maledicció metropolitana sembla esvair-se i el projecte per crear la segona àrea supramunicipal de Catalunya progressa adequadament, tot i algunes grinyolades.
L’ombra de Sosiego-Man, la caricatura del president català que en fa el programa ‘Polònia’ a TV3, és més llarga i intencionada del que sembla i també arriba al Camp de Tarragona a través de la tropa que el PSC hi té desplegada. Oficials i infanteria estan alineats per una estratègia de conquesta o reconquesta d’espais de representació política i institucional, amb un paper clau de dos o tres sapadors i furriers que estan desfent antigues trinxeres com la de la resistència al procés metropolititzador.
També cal ressenyar l’“allotjament i queviures” que estan proporcionant al personal a través del desembossament de projectes embarrancats com l’aparcament extern de l’estació de l’AVE, el consorci per la gestió del patrimoni romà, l’agilització de la construcció d’habitatge públic i el suport desacomplexat a projectes econòmics com la fàbrica de components per bateries elèctriques a Mont-roig del Camp o al desplegament total del Tram Camp. N’hi ha d’altres que trobareu fàcilment a l’hemeroteca farcida els darrers dos anys de titulars optimistes que han anat recollint la majoria dels mitjans de comunicació del Camp.
Els socialistes tenen llarga experiència en la política de comunicació per retransmetre en directe l’obra feta i els projectes compromesos. Després, la mateixa hemeroteca ens dirà on hi ha carn i on ossos.
La darrera visita de Javier Villamayor, secretari del Govern de la Generalitat, la setmana passada a El Círcol de Reus en un acte organitzat pel Rotary Club Metropolità Camp de Tarragona que presideix Santiago Castellà, president del Port de Tarragona i president del PSC a la ciutat de Tarragona, és una baula més de la cadena d’accions d’un front de rescat i seducció del Camp de Tarragona.
La concentració de control i influència socialista al rovell de l’ou de la zona és notable. Ajuntaments de Cambrils, Reus, Salou i Tarragona, o una activa vicepresidència de la Diputació de Tarragona, són part de l’engranatge. També en formen part entitats socioeconòmiques com el Port i el Consorci d’Aigües de Tarragona. Tot legítim i transparent que acredita una idea i un pla d’accions per aconseguir-ho.
I una de les resultants més evidents d’aquest propòsit és l’impuls decidit a la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, un terreny adobat pels pactes i les col·laboracions després de la desamortització convergent que el PSC està aprofitant. Caldrà veure si la collita és bona en projectes fets realitat i en resultats electorals.
El primer control polític el veurem, si el president Sánchez no avança les generals, el maig de l’any que ve amb les municipals. I tot aquest moviment sembla haver agafat amb el pas canviat la resta de partits polítics, que s’ho miren desinteressats o impotents per implicar-s’hi o fer-hi front amb un discurs alternatiu.
La setmana passada em referia a la resistència o fredor de l’alcalde de Vila-seca, el juntaire Pere Segura, amb la cosa metropolitana, però el mateix podríem dir de la resta de formacions d’esquerra, dreta o centre. O no hi són o s’impliquen tangencialment, deixant pista lliure al PSC sota l’ala protectora del missatge d’aparent normalitat que ven el president Salvador Illa. Una normalitat sacsejada pel desastre de rodalies i la poca traça en la gestió de les solucions i en la política d’informació a la ciutadania.
Mentrestant, Junts intenta rescatar els instruments de l’orquestra del Titànic i vacunar-se contra Aliança Catalana, ERC es llepa les ferides del congrés que va tornar a donar tot el poder a Oriol Junqueras, el PP posa dics de contenció al tsunami de VOX, la CUP camina per la corda fluixa de la irrellevància, i Catalunya en Comú fa malabars per no perdre el focus de la pista del circ polític.
Aquest panorama, a més del futur de projectes municipalistes com Ara Reus, es projectarà el maig de 2027 al consistori reusenc. Quant donaríeu per una bola de vidre?