La primera alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i la primera presidenta del Centre de Lectura, Empar Pont, van compartir aquest dimarts una sèrie de reflexions i experiències al voltant del fet de ser dones al capdavant d’una institució i del camí que els ha suposat -i suposa encara avui en dia- créixer a nivell professional en un món majoritàriament liderat per homes. Aquest dimecres, 25 de febrer, la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus va ser l’escenari de la primera sessió del cicle ‘Presidentes’, en una conversa moderada per la directora de Canal Reus, Mònica Cid.
Quan Empar Pont es va postular com a directora de l’Institut Salvador Vilaseca, càrrec que va ocupar durant dotze cursos, va confessar Pont que hi va haver una part que s’hi oposava: «Era una dona jove casada i sense fills, i no s’entenia que si en un futur en tingués, pogués continuar al capdavant del centre». En la mateixa línia, Sandra Guaita va explicar que quan va encetar la seva temporada al Congrés dels Diputats, li feien la següent pregunta: «Què faràs amb els teus fills?». En relació a això, la presidenta del Centre de Lectura va apuntar més tard: «El mateix que fan els senyors que hi ha al meu costat».
Tant Guaita com Pont van admetre haver tingut un cert «sentiment de culpa», fruit de la pressió social, pel fet d’haver renunciat a determinats moments amb la família per temes professionals i/o laborals. «Hem d’aconseguir que la gent jove no el tingui», va assenyalar Empar Pont. Amb tot, van voler fer visible que, en gran part, ocupen el lloc que ocupen gràcies al suport de la seva família i entorn més pròxim.
Durant l’acte, en què també es van fer algunes pinzellades sobre temes com la cultura a Reus o l’anonimat a les xarxes socials, ambdues dones amb experiència en la docència i amb interès per la vocació pública -ambdues han estat regidores a l’Ajuntament de Reus- van oferir una visió compartida de la situació actual. «En moltes reunions soc l’única dona, no tinc cap problema, però em fa ràbia», va assegurar l’alcaldessa, qui va afegir: «Hem de reivindicar les responsabilitats que tenim». També va manifestar que, en general, res tenen a veure els lideratges masculins actuals amb els d’anys enrere.
De cara al futur, ambdues «presidentes» coincideixen que tant els homes com les dones que hi hagi al capdavant, hauran d’estar-hi «amb ganes, il·lusió i energia» i hauran de comptar amb un «bon equip». Empar Pont va posar l’accent en l'»enriquiment» que això comporta i Sandra Guaita va posar en relleu que un «lideratge compartit» no és menor: «L’error és no assumir que hi ha bones idees alienes que pots incoporar a les teves».
Des del Centre de Lectura s’impulsen exposicions i altres iniciatives que busquen «treure de la foscor», en paraules de Pont, el paper de les dones del passat, «les senyores del senyor», el qual sí es coneixia amb nom i cognoms. «Quan érem la segona ciutat de Catalunya, hi havia dones remant perquè ho fossim», va indicar Guaita. Entre les actuacions que es fan des de l’Ajuntament de Reus, destaca el programa ‘Dones referents’ que tira endavant en el marc del 8-M o el fet que en els reconeixements municipals se cerca la paritat.
El cicle ‘Presidentes’
El cicle ‘Presidentes’, organitzat pel Centre de Lectura, continuarà el 2 de març amb la trobada de la primera presidenta de la Fundació Teatre Fortuny, Dolors Sardà, amb la primera presidenta del Reus Deportiu, Mònica Balsells, que estarà moderada per la presidenta d’Òmnium Cultural Baix Camp, Agnès Toda. Finalment, clourà el 4 de març amb un diàleg entre la primera presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la primera presidenta d’El Círcol de Reus, Patrícia Terradelles, un acte conduït per la directora del Diari de Tarragona, Natàlia Rodríguez.
Amb aquest cicle, emmarcat en els actes del 8-M, el Centre de Lectura vol posar en relleu i generar reflexió al voltant del fet que diverses institucions i entitats històriques i emblemàtiques de la ciutat o del territori estan presidides, per primera vegada, per dones.