«Cap a les vuit i vint del vespre he pogut parlar telefònicament amb Sa Majestat el Rei, qui m’ha tranquil·litzat completament entorn dels incidents que s’han desenvolupat aquesta tarda (el 23 de febrer de 1981) al Congrés dels Diputats de Madrid», declarava l’aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, en el decurs d’una improvisada conferència de premsa. En efecte, segons es va destacar en el seu dia, l’avui lamentablement exiliat rei Joan Carles va dir al president de la Generalitat: «Tranquil, Jordi, tranquil»..
Se’m posen els pèls de punta ara que tindrem la possibilitat d’indagar en els documents classificats com a secrets del 23-F, ja que, segons s’ha anunciat davant dels mitjans de comunicació després del Consell de Ministres del 24 de febrer, el Govern ha aprovat la desclassificació de documentació relativa a l’intent de cop d’Estat que va tenir lloc a Espanya el 23 de febrer de 1981. En la referència oficial s’indica que «la decisió s’ha tramitat de conformitat amb el que estableix la Llei sobre Secrets Oficials i, tal com ha detallat la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del Govern, Elma Saiz, ‘permetrà que es desclassifiqui tota la informació que s’ha trobat fins al moment’, quan es compleixen 45 anys de la data».
Llàstima que en aquells temps amb prou feines hi havia mòbils —es deien cel·lulars?—, ni whatsapps, ni tweets mortífers capaços de situar qualsevol ciutadà agosarat en posició d’investigat, que no pas ferms per l’arribada de Tejero i companyia, ja que seria més manejable desxifrar el llenguatge criptogràfic, absent de preposicions i complements circumstancials que —la veritat— avui ja amb prou feines s’utilitzen donada la rapidesa amb què ens enviem els missatges digitals, s’entenguin o no per al comú dels usuaris de les Xarxes Socials. Però, permeti’m l’amable lector, faré un intent, ja que a partir del 25 de febrer s’ha posat a disposició d’historiadors, investigadors i de la pròpia ciutadania un bloc de 153 unitats documentals que durant dècades han romàs classificades com a secretes i que a partir d’ara podran ser consultades a través de la pàgina web oficial de La Moncloa.
Així, doncs, el dimecres 25 de febrer es dona a conèixer al Butlletí Oficial de l’Estat l’Ordre PJC/125/2026, de 24 de febrer, per la qual es publica l’Acord del Consell de Ministres de 24 de febrer de 2026, pel qual es desclassifica documentació relativa a l’intent de cop d’Estat de 23 de febrer de 1981.
Busco amb veritable interès algun registre documental classificat d’aquella famosa frase del Rei Joan Carles cridant a la tranquil·litat de Jordi Pujol que era com dir «Tranquils, catalans, tranquils», ja que «tant muntava, muntava tant», Jordi Pujol com Catalunya (encara que aquí no rimi), crec jo, en aquells temps de revolució i rebel·lió alhora. Tanmateix, l’esforç ha resultat infructuós: no he trobat indicis sobre l’existència de material classificat relatiu al 23-F que transcrigui la conversa que ens ocupa. No hi ha, doncs, detalls addicionals al respecte, llevat dels ja coneguts pel públic en general. Tranquil·litat absoluta!
Ara bé, amb l’ensurt al cos i la trucada de Pujol al Rei, hi havia un pensament que ja tenia un precedent amb Josep Tarradellas, el seu antecessor: l’estabilitat de Catalunya era (i és, afegeixo jo) inseparable de l’estabilitat d’Espanya. Encara que tingui poc a veure amb documents desclassificats, sí que podrem recordar amb l’ajuda de les hemeroteques la cita poderosa que reflectia el pensament d’una de les figures més pragmàtiques de la Transició espanyola: Tarradellas va dir amb rotunditat: «Si no hi ha unitat a Espanya, a Catalunya, al País Basc, a tot el país, no ens salvem. Sóc un ciutadà català i espanyol apassionadament preocupat pel país». Aquesta reflexió no ha deixat de tenir sentit avui dia, al meu entendre, però podem estar tranquils 45 anys després del 23-F?
Ricard Mor Solà és diplomàtic.