En el marc del 8M, psicòlogues, investigadores i activistes alerten que la pressió estètica continua marcant la vida de moltes dones i reclamen que aquest debat s’abordi durant tot l’any.
La pressió estètica sobre les dones no és un fenomen nou, però en els últims anys ha pres noves formes, especialment amb l’auge de les xarxes socials. Psicòlogues, investigadores i activistes alerten que aquesta pressió continua afectant l’autoestima i la salut mental de moltes dones, especialment entre les més joves.
La pressió estètica no només es percep en el debat social, sinó també a les consultes de salut mental. La psicòloga Lorena Ruzo explica que aquest és un tema que apareix amb freqüència en la seva pràctica clínica, especialment entre adolescents. “Sota la influència de les xarxes socials moltes noies queden atrapades amb el tema de l’estètica i amb voler complir certs estàndards”, detalla.
Segons la professional, aquesta pressió pot acabar generant malestar emocional i dificultats en el dia a dia. L’angoixa és un dels símptomes més habituals que detecta entre les seves pacients, que sovint viuen amb preocupació constant per la seva imatge corporal.
En alguns casos, alerta, aquesta situació pot anar més enllà i derivar en problemes més greus. “Intentar entrar dins d’aquests cànons pot acabar en trastorns de la conducta alimentària”, adverteix.
Tot i que la pressió estètica pot afectar persones de diferents edats, la psicòloga destaca que el col·lectiu adolescent és especialment vulnerable, ja que és una etapa vital en què la identitat i l’autoestima encara s’estan construint i la influència de l’entorn i de les xarxes socials pot ser fonamental.
Més enllà de l’àmbit clínic, diverses expertes adverteixen que les xarxes socials han intensificat aquesta pressió estètica i han contribuït a reforçar determinats cànons de bellesa. La directora de la unitat d’igualtat de la Universitat Rovira i Virgili Cilia Willem considera que el fenomen s’hauria d’haver abordat molt abans. “Ens hi hauríem d’haver posat fa deu anys, no ara”, adverteix.
Segons explica, tot i que les xarxes socials poden tenir aspectes positius, també amplifiquen models de bellesa sovint poc realistes que fomenten comparacions constants. Willem alerta que, després d’uns anys en què semblava que s’avançava cap a més acceptació de la diversitat corporal, actualment es detecta un cert retrocés.
“Tornem al cos blanc i prim”, resumeix la investigadora. Tot i que els homes també poden rebre pressió social relacionada amb la imatge, apunta que l’impacte i les exigències continuen sent molt més fortes en el cas femení.
Des del col·lectiu feminista L’Hora Violeta també estan d’acord en el fet que la pressió estètica continua sent una realitat molt present en la vida de moltes dones. Segons expliquen, els cànons de bellesa no són neutres, sinó que responen a estructures socials més àmplies. “El capital i el patriarcat van lligats de la mà i s’actualitzen, i continuem patint moltes formes de pressió estètica”, assenyalen.
A més, apunten al doble estàndard que encara existeix entre homes i dones: “Els homes es poden fer vells. En canvi, en les dones la vellesa és intolerable”, resumeixen. En aquest sentit, afegeixen que sovint aquesta pressió es viu de manera individual, quan en realitat respon a dinàmiques estructurals. Compartir experiències i posar el problema en el centre del debat públic pot ajudar a qüestionar aquests estàndards i entendre que no es tracta d’una qüestió personal. “Com més vida col·lectiva tens, més fàcil és entendre que el problema no és teu, sinó del sistema que imposa una determinada forma de ser i de relacionar-se amb el cos”.
Tot i abordar la qüestió des de perspectives diferents, totes coincideixen en una idea: la pressió estètica continua present i cal mantenir el debat obert. Per a les expertes, qüestionar aquests cànons no hauria de ser un debat limitat al 8 de març, sinó una reflexió necessària durant tot l’any.