Ja siguin setze, una quarantena o més de 200 participants, els Avis i Àvies per la Llibertat de Reus s’han convertit en un exemple de resistència i perseverança en la defensa dels ideals de llibertat i d’independentisme. Cada dia es reuneixen al migdia a la plaça del Mercadal, on fan tres voltes abans d’entonar càntics a favor de la República Catalana i de la llibertat dels exiliats. Un altre dels elements indispensables de la trobada és el cant d’’Els Segadors’. Tot plegat, amb el suport d’un altaveu i de pancartes que els acompanyen jornada rere jornada.
Aquest mes de març celebren 100 mesos de mobilitzacions. Uns clams que, tot i haver evolucionat amb el pas del temps, han mantingut la mateixa persistència. La secretària del grup coordinador, Coia Anguera, recorda que en alguns moments van arribar a ser més de 200 persones reunides a la plaça. «Ara som una mitjana d’entre 30 i 40 cada dia», explica. També evoca el primer dia, quan eren setze i van sembrar la llavor del col·lectiu. Malgrat la reducció de participants, es mostra ferma: «Som més o menys, però hi som sempre». Amb els anys, l’espai s’ha convertit no només en un punt de protesta, sinó també en un lloc de trobada i de vincles personals.
Malgrat aquest suport mutu, el grup també ha viscut moments difícils. «Quan algú falla, ens interessem per saber si està bé», comenta Anguera. Tot i que durant la pandèmia «no es va morir ningú», una vintena de membres han traspassat en aquests més de vuit anys de mobilitzacions. A això s’hi afegeixen les dificultats de mobilitat pròpies de l’edat. «Són molts factors», admet, sense perdre de vista els ideals «que ens van fer sortir el primer dia al carrer».
El retorn dels exiliats
«El retorn dels exiliats és la nostra gran demanda», remarca Josep Lluís Maduell, membre de la junta. Des de l’entitat admeten que la independència «la veuen molt difícil» a curt termini, i han centrat els esforços a reclamar el retorn de Carles Puigdemont i Toni Comín.
Pel que fa al final de les mobilitzacions, tenen clar quin serà el moment simbòlic: el dia que Carles Puigdemont torni de l’exili i pugui fer les tres voltes al Mercadal amb els avis i les àvies. «Ja està parlat amb ell, ens ho ha promès», explica emocionat Maduell. Consideren que serà l’últim acte d’unes reivindicacions que van arribar a celebrar-se simultàniament en 28 municipis catalans i de les quals Reus es manté com un dels principals reductes.
Més enllà de la independència
Segons Maduell i Anguera, la independència suposaria «una millora del país». Citen com a exemples les mobilitzacions recents en els àmbits sanitari i educatiu. «Aquí tothom està fent les seves batalles», apunta el tresorer, Albert Marià, tot recordant quan tenien divuit o dinou anys. «Estàvem tot el dia al carrer defensant els interessos dels obrers i dels estudiants. No ho hem deixat de fer, en certa manera», afegeix Maduell.
En ser preguntats per les noves generacions, consideren que molts joves viuen en condicions precàries. «Si perden la feina, els cau el món», assegura Maduell, que recorda que ells «abans podien lluitar una mica més». Marià lamenta que, tot i estar «més preparats», els joves d’avui guanyin «molt menys» que la seva generació.