Molts claustres de centres educatius catalans estan en peu de guerra en contra del Departament d’Educació. En aquest sentit, estan signant un manifest en contra del treball de recerca que s’exigeix als seus alumnes. La causa és ben simple, aquests treballs entressen a alumnes i professors sense gran efectivitat educativa, fins i tot, i de vegades, aquests treballs són de tot menys de recerca i és que l’educació catalana no valora prou ni la ciència ni el mètode científic.
Al final la majoria dels Treballs de Recerca acaben sent un refregit de bibliografies on el retalla i enganxa, més les actuals intel·ligències artificials, creen els continguts de la suposada recerca. El suposat treball de recerca, que atorga el 10% de la nota del batxillerat, és un treball que no es demana a la resta d’autonomies. Aquí cal afegir les queixes de pares, alumnes i d’algunes plataformes que denuncien l’estrès real patit pels alumnes durant l’esmentat i dubtós Treball de Recerca.
Des de l’aula resulta obvi l’error que van cometre alguns teòrics de l’educació en inventar-se aquesta falsa recerca. Potser fora millor que aquest 10% de la nota s’omplís amb classes de coneixements. Fa anys que molts docents exigeixen que els currículums siguin més elevats i que els accessos a universitat siguin d’una excel·lència i equitat d’acord amb tot l’anterior. Malauradament, el Departament fa massa anys que creu en el fum d’ideologies i d’interessos d’alguns pedagogs.
David Rabadà i Vives és vicepresident de la Societat internacional de geologia i mineria per al desenvolupament i gestió del territori.