Josep Pallarès és el rector de la Universitat Rovira i Virgili des de l’any 2022, quan va guanyar les eleccions contra les candidatures de María José Figueras i Mercè Gisbert. Aquest mes de maig es tornarà a decidir qui ocuparà el càrrec per als pròxims sis anys, per primera vegada, i no quatre com fins ara. A Reusdigital.cat l’hem entrevistat per conèixer quin balanç fa d’aquests anys al capdavant de la institució i en quin punt es troba la Universitat, i entre altres aspectes, com els afecta la pròrroga de pressupostos de la Generalitat des de 2023 i quin és l’estat de salut de la llengua catalana a la URV.
Els tres grans objectius que es va marcar a l’inici del mandat van ser consolidar la universitat com a motor social i econòmic del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès, amb visió de país; assegurar el millor sistema d’educació superior per al territori, i fomentar el sentiment de pertinença. A dos mesos aproximadament de les noves eleccions, considera que els ha complert?
Sí, tot i que hi ha processos que no s’acaben mai. Respecte al primer punt, crec que s’ha millorat la percepció social. Això és el que ens transmeten els interlocutors a nivell institucional i empresarial. Aspectes com la formació dual s’han potenciat molt. No es poden fer més coses? Se n’han de fer moltes més. El futur continua endavant.
El que intentem en l’oferta formativa a tots els nivells -grau, màster i doctorat- és donar resposta a les necessitats del territori. Sempre podem actuar de dues formes: proactiva o reactiva. Nosaltres proactivament podem pensar que és interessant que hi hagi una especialització o microcredencial, una tipologia formativa que fa quatre anys ningú en parlava i que hem impulsat en àmbits com el turístic o la biotecnologia.
Alhora, de forma reactiva ens arriben propostes des dels col·legis o sectors professionals i hi col·laborem conjuntament per presentar-les al Govern, com el futur grau de Farmàcia o l’ampliació de places en l’àmbit TIC pel desenvolupament de la intel·ligència artificial.
Ells fan l’anàlisi a futur de necessitats del sector, nosaltres analitzem la demanda existent per part dels estudiants i si hi n’hi prou no coberta, passem al següent pas, que és: què necessitem per posar aquest grau o màster, per exemple, en marxa? Aquesta és una dinàmica que no existia fa uns anys i el mateix Govern la posa en relleu. Les propostes que fem des de la URV són sòlides, no són intuicions.
Respecte al sentiment de pertinença, no és només l’impuls de la Festa Major, que tindrà lloc el 19 de març, sinó també es veu en l’increment d’alumnat en els úlims anys. En els darrers cinc anys, la mitjana d’augment a nivell de grau a Catalunya ha estat del 6%, i nosaltres hem crescut un 11%.
Estar al capdavant de la Universitat està sent com esperava?
Mai és el que un s’espera. La Universitat si alguna cosa té es la capacitat de sorprendre cada dia amb noves situacions que s’han de resoldre.
Jo tenia experiència prèvia de vicerector i director general d’universitats, i això m’ha anat molt bé. Molts problemes es van repetint periòdicament en el temps, i saps com plantejar les solucions a la Generalitat perquè et pugui dir que sí. Intentem posar-li fàcil perquè ens digui que sí i difícil perquè ens digui que no.
Quina és la situació actual del professorat i la resta de treballadors?
Hi ha dos tipus de professorat: a temps complert i a temps parcial, que són els associats, professionals externs a la universitat que aporten l’experiència del seu dia a dia. Fa uns anys hi havia un excés d’aquesta xifra perquè s’havien incrementat molt les necessitats acadèmiques de docència i no hi havia suficient personal a temps complert.
Fa quatre anys proposàvem que hi haguessin 24 nous professors a temps complert, i si tot va bé acabarem amb 160. I no parlàvem d’incrementar la plantilla del PTGAS (Personal Tècnic de Gestió i d’Administració i Serveis) i quan acabi de desplegar-se el pla de xoc acabarem incorporant-ne 30 persones. És un creixement del 10% del PTGAS i del 25% del professorat a temps complert
Són increments importants i necessaris, que no cobreixen totes les necessitats perquè venim d’una situació molt crítica, però que van pel bon camí. És una millora no tant pel que fa a la quantitat perquè la capacitat que tenim de fer classes és la mateixa, però sí en la qualitat. Cal recordar també que hi ha 87 places de promoció catedràtica per als titulars o agregats acreditats abans de 2025.
Ara per ara, no s’ha arribat a un acord ferm per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat. En què afecta això directament i indirecta a la URV?
Portem des del 2023 amb pressupostos prorrogats i això el que vol dir és que molts dels projectes que s’haurien d’haver desenvolupat o van més lents o no van o no estan consolidats. Un exemple és el pla de xoc del professorat, que es contemplava en el pressupost del 2023, i al prorrogar-se ha estat també al 2024 i 2025, i això et permet fer el desplegament.
En canvi, el pla de xoc del PTGAS, que no estava al pressupost del 2023, l’estem desplegant sense tenir la seguretat que es consolidarà. Que s’acabarà consolidant, però sense l’aprovació de nous pressupostos s’alenteix molt.
També fa que hi hagi projectes que quedin condicionats, com ara el desplegament del futur grau de Farmàcia. El Govern amb bon criteri diu: “Això és viable, però si hi ha pressupostos”. Per què? Perquè és assumir uns compromisos.
És important que hi hagi pressupostos, més enllà del finançament basal i de la infradotació econòmica que té la Universitat històricament.
Com es veu des de la Universitat el projecte de la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona?
La Universitat ja va néixer l’any 1991 amb aquesta visió d’àrea metropolitana, d’agents i elements compartits, i podríem anar més enllà perquè també arriba a Terres de l’Ebre i Penedès. És la forma natural de treballar: veure-ho com un tot. Quins serveis podem compartir per ser més eficients?
Malgrat que no hi participem directament perquè són els ajuntaments i diputació els que han de decidir, nosaltres ajudem a tirar endavant projectes amb els nostres professionals i continuarem treballant perquè així sigui.
Com valora el paper de la URV en l’àmbit de la recerca i de transferència del coneixement?
Després de la formació, són la segona i tercera missió de la Universitat. A nivell global, el fet que sistemàticament apareguem en tots els rànquings, que contemplen aspectes diferents (docència, recerca, impacte social, sostenibilitat…), en una posició molt superior a la que s’espera per la nostra mida, volum d’estudiants i pressupost, és el que ens encoratja a seguir treballant.
Quant a recerca estem en el 10% a nivell mundial de publicacions amb més impacte i en el 25% a nivell de volum de publicacions. No estem en el 10% de pressupost o volum d’estudiants.
I amb una mirada més propera o local, destacaria l’estratègia compartida, les aliances territorials, que promouen l’activitat diària de la universitat.
La internacionalització és també un dels punts forts de la Universitat.
La nostra regió és una regió internacionalitzada. A la URV cada any es graduen entre 180 i 200 nous doctors, de’ntre 37 i 42 països i gairebé el 50% són internacionals. Això és un valor afegit.
Entre els principals projectes a gran escala pels quals s’aposta des de la Universitat, hi ha la descarbonització industrial. Què està passant amb la Vall de l’Hidrogen Verd? Tirarà endavant malgrat el silenci institucional actual?
Projectes com la Vall de l’Hidrogen Verd no són estratègics de la Universitat, sinó que són a nivell territorial i de Catalunya. El que fem és treballar de la mà dels diferents sectors per veure les necessitats i contribuir a la resposta dels problemes.
El sector petroquímic és un dels punters a nivell català, espanyol i del sud d’Europa, i té una situació crítica quant als processos de descarbonització industrial. Això és una evidència.
Fa quatre anys va sorgir aquest projecte des de la URV, que lidera la Generalitat, que de forma més o menys ràpida el tira endavant de la mà del sector industrial. Cal tenir en compte que la descarbonització no és l’únic problema que hi ha. Un altre, per exemple, és el preu de l’energia que baixa la competitivitat.
Quan es va presentar el projecte es pensava que avançaria com ho està fent?
El ritme el marca qui lidera el projecte, en aquest cas el Govern de la Generalitat amb implicació directa de les empreses.
El que volem és que el sector petroquímic sigui sostenible en el temps, que sigui competitiu a nivell internacional i es pugui mantenir en el temps, i això implica descarbonitzar o canviar equipaments.
No és que no s’estiguin fent coses, però tenim una situació mundial -com ara la guerra de l’Iran- que potser fa canviar a nivell polític les prioritats que hi ha en cada moment.
El passat mes d’octubre es va signar l’acord amb l’Ajuntament de Reus per a l’impuls de la formació dual dels estudiants del grau de Relacions Laborals i Recursos Humans, la tercera experiència de menció dual de la URV (també als grau de Química i Turisme). Actualment s’està estudiant la viabilitat d’aplicar aquest model en altres graus?
Som pioners a nivell de Catalunya i Espanya. Tenim l’experiència i coneixement per ampliar el model de menció dual, amb la implicació del sector econòmic del territori, a altres àmbits. S’hi estudia, per exemple, en disciplines com el Dret o l’Enginyeria Mecànica.
Per al hub de salut de Reus, un imprescindible és aconseguir el trasllat de la Facultat de Medicina al campus Bellissens. Des de la URV ja s’ha tirat endavant una reserva de crèdit que permeti iniciar els tràmits per encarregar la redacció d’un informe tècnic per al projecte executiu, però esteu a l’espera de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per conèixer el detall del Programa d’Inversions Universitàries.
Ja hem començat amb recursos propis l’estudi del projecte executiu del trasllat, que l’estem desenvolupant, i esperem poder anunciar aviat que forma part de la prioritat del Govern amb els pressupostos.
Crear un hub de salut a Bellissens és un oportunitat que tenim, és optimitzar la part de formació, l’assistencial i de recerca, i crear sinergies amb agents com l’IRB CatSud o Eurecat.
Aquest mes de març, el conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha anunciat en un acte de radiografia del Tecnoparc que s’impulsarà una nova càtedra centrada en l’àmbit oncològic.
En el darrer any s’han creat diverses càtedres, és una pràctica habitual. Ara hi treballem en set o vuit projectes que poden arribar a ser càtedres, amb ministeris, empreses o ajuntaments. Arribaran a bon port? Esperem que sí. I la de l’àmbit oncològic amb REDESSA és un exemple.
El reconeixement de Reus com a Ciutat de Ciència i Innovació també crea tot tipus de sinergies que volem i estem explotant. Això implica col·laboracions en paral·lel, formació, usos d’espais o projectes de recerca a través dels clústers i hubs.
Les càtedres s’impulsen per oferir en un àmbit en concret un desenvolupament que vagi més enllà de l’activitat ordinària de la docència i la recerca, que sigui un catalitzador que permeti fer un salt endavant.
El pròxim mes de maig se celebraran les noves eleccions, les quals donaran pas a un mandat que per primera vegada s’allargarà sis anys. Vostè s’hi presentarà.
A nivell personal em trobo en un bon moment. Ens presentem amb el bagatge que ens dona el rèdit de les activitats que s’han fet en aquests quatre anys: en gran mesura s’han assolit totes les fites que vam dir que faríem en campanya electoral. Poder dir que has fet el que vas dir que faries no és l’habitual.
Al Consell de Govern hi ha un esperit de col·laboració molt important. Aixó ens dona l’empenta per poder tirar endavant un projecte a sis anys vista. Podem construir un edifici sòlid a partir dels fonaments que tenim.
Ara per ara, també hi ha un altre nom sobre la taula: Domènec Puig Valls, catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, qui es mostra crític amb la gestió actual i considera necessari un canvi d’orientació estratègica. Segons indica, vostè ha apostat pel «continuisme» sense «estratègies disruptives».
El bo que té fer eleccions en qualsevol institució és que periòdicament les persones implicades poden donar la seva opinió i això et permet discutir sobre models d’universitat i plantejar projectes. Això és intrínsecament sa.
Quant a política lingüística i defensa dels drets lingüístics, quina és l’aposta que es fa des de la URV per la llengua catalana?
El compromís de la URV amb la llengua catalana és total, i no hi ha hagut elements dissonants que hagin dit el contrari. El que hem de procurar és predicar amb l’exemple.
L’activitat de la URV és políglota. Hi ha activitats que s’han de fer en anglès, com ara en grups de recerca internacionals perquè tots els integrants es puguin entendre, i hi ha màsters formatius pensats en altres idiomes (anglès o castellà) perquè el públic objectiu és diferent al local. Amb tot, la gran activitat i idioma oficial és el català.
Més enllà de donar premis, per exemple, a les millors tesis en català, el que demostrem amb el dia a dia universitari és que un ús habitual i normal de la llengua catalana és possible en tots els àmbits del coneixement i en totes les activitats.
Recentment, es va fer públic un estudi amb la participació de la URV que indica que la «resistència al feminisme» entre els nois joves creix a Catalunya. Què pot fer la Universitat al respecte?
El que hem de fer des de la Universitat respecte als problemes socials és analitzar-los des d’un punt de vista multidisciplinar i poder predicar amb l’exemple. A nivell intern, desenvolupant plans específicis i programes per visualitzar, identificar i establir línies d’actuació per resoldre la problemàtica.
També podem aplicar el mètode científic per donar resultats: participar en estudis i anàlisis d’una forma rigurosa per parlar de dades, t’agradin més o menys, i no oferir sensacions o opinions no fonamentades. Actuar, així, amb el rigor que se’ns suposa.