Els límits municipals entre Cambrils i Vinyols i els Arcs són sorprenentment irregulars, amb entrades, sortides i petits «dits» de territori. Això és el resultat d’una història molt llarga de propietats rurals, jurisdiccions medievals i adaptacions posteriors.
Aquesta delimitació tan irregular té un origen medieval en els termes senyorials i es va definir seguint la propietat de masos i peces de terra. També van influir els antics camins de carro i les rieres, que sovint coincidien en el seu traçat, de manera que les línies rectes eren una raresa.
A més, la incorporació de Sant Joan dels Arcs al terme de Vinyols l’any 1339 va tenir un fort impacte. Aquest poble, que va quedar pràcticament despoblat al segle XVI, ocupava la part sud-est de Vinyols, on ara hi ha l’ermita de Sant Joan dels Arcs, és a dir, la més propera a Cambrils i actualment font de conflictes. Recentment, ha causat gran alegria entre els vinyolencs la descoberta de restes d’assentaments dels Arcs a la partida de Fontcoberta. Justament en aquesta zona s’hi han instal·lat fa poques setmanes unes lletres metàl·liques de grans dimensions on es pot llegir «Vinyols i els Arcs», cosa que no ha agradat gaire als cambrilencs, que les han interpretat com una provocació.
El 1842 es va fer una reorganització municipal impulsada pel govern liberal espanyol, que buscava annexar petits termes a d’altres més grans. Això va fer que el terme de Vilafortuny s’annexés al de Cambrils, fet que va afectar els límits de Vinyols i Cambrils. Vilafortuny es va convertir en una zona separada de la resta del terme de Cambrils per una llenca de terra de Vinyols que arribava fins a la platja del Regueral. Aquesta situació va comportar una permuta de terrenys entre els termes de Cambrils i de Vinyols i els Arcs, gràcies a la qual Cambrils va guanyar continuïtat en el seu terme, que amb l’annexió de Vilafortuny arriba fins a les portes de Salou.
A partir del segle XX, Cambrils va començar a créixer molt gràcies al turisme i al seu port, mentre que Vinyols va mantenir el seu caràcter agrícola. La pèrdua de la sortida al mar de Vinyols va començar a ser vista com un error pels vinyolencs. Per minimitzar els conflictes entre els límits dels dos termes, al 1918 es van instal·lar catorze fites, i al 1992 se’n va fer una nova revisió. Però l’inevitable creixement de Cambrils cap a l’interior va fer que la trama urbana s’estengués fins al punt que molts carrers i places que pensem que són de Cambrils en realitat corresponen al terme de Vinyols.
Vinyols i els Arcs ha sabut aprofitar aquesta circumstància per facilitar llicències de supermercats on la majoria de la clientela és de Cambrils, com és el cas del Lidl, Aldi, l’Esclat i el nou Ametller Origen. Es tracta de quatre supermercats que semblen de Cambrils, però que en realitat són de Vinyols i els Arcs. L’Esclat i l’Ametller Origen són a l’accés a Cambrils per l’antiga N-340, venint de Vilaseca. Només el nou Mercadona és al terme de Cambrils, però per ben poc, ja que també és a tocar del de Vinyols.
L’Aldi està al costat de l’antiga via del ferrocarril i molt a prop de la platja del Regueral. Justament a tocar de la platja del Regueral es troba el barri del Molí d’Avall de Vinyols i els Arcs. Aquesta zona està completament urbanitzada des de fa anys i és el lloc on es fa més evident la confusió entre els dos termes municipals, ja que un costat del carrer és de Cambrils i l’altre correspon a Vinyols. El cas més curiós és la plaça de la Concòrdia, on mitja plaça pertany a cada municipi; per escenificar-ho, el paviment és diferent al tros de Cambrils que al de Vinyols. El nom de la plaça té sentit, ja que l’aparcament subterrani que hi ha és gestionat conjuntament pels dos municipis, demostrant, en aquest cas, una bona «concòrdia», cosa que no és habitual.
L’altre barri vinyolenc incrustat a Cambrils és el de Fontcoberta, on hi ha el supermercat Lidl. Aquesta implantació a la frontera dels dos termes no va agradar a l’Ajuntament de Cambrils, que durant un llarg període va impedir amb pilones que els vehicles poguessin sortir de l’aparcament del supermercat incorporant-se a un carrer del terme de Cambrils, de manera que només es podia entrar a l’aparcament pel carrer de Vinyols.
A tocar del Lidl hi ha el pavelló municipal d’Esports de Cambrils. Curiosament, a l’altre costat del carrer hi ha un altre gran pavelló d’esports de gestió privada, però construït en sòl públic vinyolenc, que sota el nom de «Cub Sports Centre» fa competència al Municipal de Cambrils.
És freqüent que un costat d’un carrer correspongui a Cambrils i l’altre a Vinyols, fet que provoca problemes per a la gent que vol aparcar en zona blava. És habitual que una persona aparqui en un municipi i acabi pagant la zona blava de l’altre, essent multada per error. Aquest fenomen és especialment evident al carrer de Cristòfol Colom, on la zona blava de Vinyols és de color lila, diferenciant-se així de la de Cambrils. Afortunadament, el carrer té el mateix nom en ambdós municipis, de manera que Cristòfol Colom, a part d’unir Amèrica amb Europa, també uneix Cambrils i Vinyols i els Arcs.
Tot i això, la distinció cromàtica no elimina completament les confusions, ja que el període de pagament és diferent: a la vorera de Cambrils és de l’1 de juny al 30 de setembre, mentre que a la de Vinyols s’allarga fins al 15 d’octubre. No només els turistes poden equivocar-se; els repartidors de mercaderies també poden deixar un paquet en un carrer del municipi equivocat, com al carrer Pompeu Fabra de Vinyols, quan hauria d’haver estat al de Cambrils, a tocar de l’ermita de la Mare de Déu del Camí.
Aquesta curiosa delimitació municipal genera malestar a Cambrils, i sovint els seus representants polítics han manifestat la seva incomoditat. De fet, l’actual alcalde de Cambrils, Oliver Klein, va declarar el 2018 a la revista Cambrils que «la relació entre Cambrils i Vinyols no és justa», evidenciant la rivalitat i la poca comunicació entre Cambrils i Vinyols i els Arcs.