Coincidint amb l’Any Gaudí, que commemora el centenari de la seva mort, parlem amb José Manuel Almuzara (Nador, Marroc, 1952), arquitecte i un dels principals especialistes en la figura de l’arquitecte reusenc. Almuzara combina la pràctica professional amb la docència i la divulgació cultural, i és autor de diverses obres sobre Gaudí.
Amb ell explorem el significat actual de Gaudí, l’estat de les obres de la Sagrada Família i el procés de beatificació, així com la dimensió més humana, espiritual i universal d’un creador que continua fascinant arreu del món.
Com va descobrir la figura d’Antoni Gaudí? Quins aspectes li van cridar més l’atenció?
Vaig descobrir-lo fa 50 anys, quan vaig fer un treball a cinquè de carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Aquest projecte em va portar a conèixer l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, en aquell moment director de les obres de la Sagrada Família i deixeble de Gaudí.
Em convidava a les oficines tècniques de la Sagrada Família, i el primer que em va captivar va ser la unitat entre arquitectura i simbolisme en tota la seva obra.
Vostè es defineix com a ‘gaudinòleg’. Què significa exactament aquesta expressió?
Aquesta denominació me la va proposar un col·laborador durant una visita a la Xina. Podríem definir-la com una persona experta en la vida, obra i pensament de Gaudí.
Per a una persona que ha dedicat gran part de la seva vida a investigar la seva obra i figura, què suposa la celebració de l’Any Gaudí?
Suposa una oportunitat única per donar a conèixer totes les facetes d’un arquitecte genial i profundament cristià. Hi ha molts actes programats pel centenari de la seva mort: publicacions, exposicions, conferències, vídeos, documentals i la inauguració de la torre de Jesucrist a la Sagrada Família, un fet d’abast mundial que desperta gran interès.
Celebracions especials com les Olimpíades de 1992 a Barcelona, la consagració de la Sagrada Família pel papa Benet XVI o el 150è aniversari del seu naixement ja havien suposat una gran difusió de la seva obra.
Vostè va fundar l’Associació per a la beatificació d’Antoni Gaudí. Com va sorgir aquesta iniciativa i amb quin objectiu?
L’associació va néixer inspirada per mossèn Ignasi Segarra i Bañeres després de predicar durant la Setmana Santa de 1992 a Riudoms. Cinc laics amb una relació especial amb Gaudí vam fundar l’associació, de caràcter civil, que va ser part actora de la causa de Gaudí fins al desembre de 2023, quan aquesta funció va passar a una associació canònica depenent de l’Arquebisbat de Barcelona.
El nostre objectiu principal era aconseguir la beatificació de l’arquitecte i projectar els seus vessants espirituals i artístics, mitjançant conferències, exposicions, publicacions i la recollida de testimonis sobre favors rebuts per la seva intercessió.
Quina relació mantenia Gaudí amb la religió i com es reflecteix en la seva obra?
Va posar els seus dons al servei de Déu i dels altres i considerava essencial la pràctica religiosa en la seva vida: resava, rebia la comunió i creixia en la seva relació amb Déu.
El treball ben fet, fruit de la col·laboració amb paletes i tècnics, així com l’ús de la natura, la llum i la resolució de problemes socials, formava part del seu univers. La seva arquitectura reflectia una vida sense escissió entre la consciència humana i la cristiana, unint arquitectura i simbolisme de manera inseparable.
Creu que la beatificació podria arribar aquest any o ho veu com un procés llarg?
En la meva opinió, podria ser declarat beat en els pròxims mesos. El Dicasteri per les Causes dels Sants està estudiant dos possibles miracles. De moment, és molt significatiu que Gaudí sigui considerat venerable.
Durant gairebé 30 anys, la nostra associació ha estat part actora, ajudant en la redacció de la ‘Positio super vita, virtutibus et fama sanctitatis’, un volum que documenta la seva vida, virtuts i fama de santedat, així com les seves obres. El cardenal Marcello Semeraro va presentar al Papa el decret d’heroïcitat de les virtuts, publicat el 14 d’abril de 2025, declarant Gaudí venerable.
Com deia ell mateix sobre la Sagrada Família: “El meu client no té pressa”. De la mateixa manera, el procés de beatificació només Déu sap quan finalitzarà.
Quin paper considera que va tenir Reus en la seva formació i trajectòria com a arquitecte?
No només Reus, sinó també Riudoms, el Baix Camp, el taller del seu pare, els Escolapis, la Misericòrdia de Reus, la serra de Prades, les excursions, la platja del Miracle de Tarragona, el paisatge, el sol, la història i les tradicions van influir en la seva formació com a arquitecte, home i cristià.
En paraules seves:»La meva lactància va ser llarga. Abans dels sis anys vaig patir episodis de reumatisme articular que es van repetir diverses vegades. Aquesta malaltia va marcar la meva infantesa. Recordo que moltes vegades havia de cavalcar en burro perquè el dolor no em permetia caminar.»
Ha impartit conferències i comissariat exposicions sobre Gaudí a molts països. Quina percepció tenen del reusenc a nivell internacional?
A nivell arquitectònic és força conegut: se’n coneixen les formes, els volums, els materials i la història dels edificis. Però en general es desconeixen els motius profunds, i aquesta ha estat una de les meves missions durant els viatges pel món: transmetre la seva visió i espiritualitat.
Considera que aquesta projecció global pot generar una visió parcial o simplificada de Gaudí?
Cal potenciar la capacitat de sorpresa de qui l’estudia o el visita. Sovint la complexitat depèn dels ulls de qui mira, i a Gaudí no se’l pot separar de la seva fe. Es poden descobrir aspectes parcials, però mai la seva visió global.
Després de tants anys d’estudi, el continua sorprenent Gaudí?
Sí, per a mi, un geni com ell és inabastable. Em sorprèn la seva arquitectura, però també la manera com atreu, impacta i transforma qui s’hi acosta.