Els talls i les demores, agreujats per l’accident de Gelida de fa dos mesos i per les obres al Garraf, provoquen angoixa i resignació entre els viatgers. «No puc estar amb la família perquè estic perdent el temps al tren», diu la Francesca, una veïna de l’Ampolla que dorm a Barcelona algunes nits per poder treballar. Des de Girona, en Daniel denuncia el «desgast emocional» que viuen cada dia els passatgers en no saber «quan sortirà el tren». «Reus-Barcelona amb transport públic està molt lluny», lamenta també l’Iñaki, un usuari que es planteja canviar-se al vehicle privat. Segons dades de les plataformes d’usuaris, els retards s’han disparat al febrer al corredor sud i l’R13 ha registrat el rècord d’impuntualitat mensual de l’últim any.
A l’R13 n’estan «tips»
Les reclamacions d’ajuntaments i plataformes d’usuaris de la línia R13 ja fa temps que duren. Haver batut el rècord d’endarreriments dels registres que fan les plataformes d’usuaris no els ha sorprès. Cal tenir en compte que, en condicions normals, des de Valls tan sols hi ha quatre trens al dia per anar cap a Barcelona i quatre més per tornar, i que des de mig matí fins al migdia la circulació està tancada perquè és quan es fa el manteniment de la línia. És l’única línia de Catalunya on això succeeix.
«La veritat és que estem cansats de queixar-nos, però és que no tenim altra solució», manifesta l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré. La batllessa incideix en el deteriorament del servei: «abans estàvem a una hora i poc de Barcelona, ara surts de Valls a les vuit del matí i no saps a quina hora arribaràs». Tot plegat ho qualifica «de joc dels despropòsits». Des de Montblanc, l’alcalde Marc Vinya assegura que pateixen «el pitjor servei del país» i reclama solucions.
Per tot plegat, el pròxim 8 d’abril, alcaldes de Valls, Montblanc, Roda de Berà, Borges Blanques i Juneda, entre altres, es reuniran amb el Secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, per abordar la situació.
Canviar el tren pel cotxe
L’Iñaki, de Reus, és un defensor del tren. L’agafa un cop a la setmana per desplaçar-se a Barcelona per feina. Des de fa anys, que n’és usuari, però els retards continuats, les incidències ferroviàries i els canvis del servei per obres han fet que es plantegi abandonar aquest transport públic pel vehicle privat. «No ho voldria fer de cap manera, m’estic resistint tot el que puc», expressa a l’ACN.
Lamenta que cada dia és una «aventura» i que no sap mai si podrà arribar a la feina puntual o tornar a casa. «Fa molts anys que viatjo i sempre sabia que si hi havia obres seria una hora més o una hora i mitja més, els retards són bastant habituals, però ara no saps exactament què és el que passarà, no saps què et trobaràs, ni si el primer tren no hi serà, ni el segon la connexió, si pararà entremig, si anirà molt lent, la informació és molt dolenta», diu.
De fet, explica amb un cert humor que va «molt preparat» amb la motxilla plena amb un entrepà més, el portàtil, llibre, roba extra. «Amb sac de dormir encara no perquè confio a arribar abans de la nit», afegeix mentre espera el tren aquest dimecres a l’estació de Sant Vicenç de Calders.
En el tercer dia des de l’inici de les obres al túnel del Garraf, que han suposat canvis en els horaris i l’habilitació d’autobusos fins al Prat de Llobregat des de Sant Vicenç, aquest passatger va sortir de casa a les nou del matí. L’objectiu era arribar a Barcelona abans d’una reunió de feina prevista per a les tres de la tarda.
«L’única cosa bona és que ara pots seure tranquil·lament als trens», afirma. «Cada setmana vaig sortint una hora més aviat. «Si surto a les onze del matí, que és el que feia abans, no arribaré. Si surto a les 10 ja no me’n refio», assevera. A més, considera que ha de ser «horrible» fer el trajecte cada dia i critica la manca de manteniment en la xarxa ferroviària en els darrers anys. «Tenim moltes afectacions, encara queden moltes coses per arreglar, però és sobretot el sistema, tenim els mateixos trens que agafava fa 20 anys», denuncia.
L’Iñaki considera que el sistema «s’ha deixat perdre, pel que sigui» i demana poder viatjar amb tren arreu del país. «No estem demanant una cosa superestranya, bàsicament volem anar de Reus a Barcelona i que puguem fer-ho d’una manera més o menys normal», exigeix. Preguntat sobre com afrontarà els pròxims mesos, aquest usuari ho veu ben fosc: «Ho veig molt malament, si no hi ha un canvi radical i que es posi interès a millorar el servei públic de Rodalies».
Dormir a Barcelona per poder arribar a la feina
Per la seva banda, la Francesca Ecca, que viatja habitualment entre l’Ampolla i Barcelona, assegura a l’ACN que els talls al servei l’han obligat a canviar la seva rutina laboral. «És un servei que hauria de fer servir sis vegades a la setmana i no ho puc fer servir tan sovint com m’agradaria perquè no hi ha servei», lamenta.
«Surto de treballar a les vuit i mitja i no arribo a enllaçar amb l’últim tren que va des de Sant Vicenç de Calders cap a l’Ampolla», relata. Per aquest motiu, assegura que sovint es veu obligada a quedar-se a dormir a Barcelona, ja que el recorregut actual implica agafar diversos transports i no arriba a temps a l’última connexió.
La situació, diu, li genera «angoixa constant» i problemes d’organització familiar. «Si no puc tornar a casa hi ha d’haver algú cuidant els meus fills», explica. A més, lamenta el temps que passa als transports: «Estar constantment en el transport públic i intentant arribar a casa de diferents maneres et roba el temps que podria estar amb la meva família».
‘Estic angoixada i frustrada’
La Jaydy és una altra passatgera que viu amb angoixa els retards, les incidències i els nous serveis ferroviaris arran dels treballs a les vies del Garraf. Des de fa uns mesos viu a Torredembarra després de viure a Barcelona. Ara, necessita agafar el tren per anar cap a la capital barcelonina i a Vilanova i la Geltrú. En el seu cas, opta per marxar almenys una hora o hora i mitja abans, amb més temps de marge per poder arribar puntual al seu destí.
«Tinc menys hores per tot, et complica la vida; no sabem quan es podrà solucionar, diuen al juny, però ja sabem que els canvis han estat molt llargs», sosté. «Estic angoixada i frustrada, és una angoixa total; és molt complex tot el que està passant», afegeix. Ella no es planteja tornar a viure a Barcelona pels preus dels lloguers i assegura que no té cap més alternativa que el transport públic, ja que el vehicle privat és massa car.
Els retards, segons les dades dels usuaris
Segons les dades del web Puntual.cat, febrer va ser el pitjor mes de l’últim any en totes les línies de Renfe, coincidint amb els efectes de l’accident de Gelida del 20 de gener. En un context marcat per l’absència de dades oficials de Renfe, la iniciativa de les plataformes ofereix xifres, precisament, des del febrer del 2025, i desvela un resultat: Les més perjudicades són les línies del sud del país.
L’R13 (Lleida – Barcelona passant per Valls) va batre al febrer tots els rècords d’endarreriments mitjans mensuals de totes les línies des que la pàgina ofereix dades, amb 48,8 minuts per tren. El 58% dels combois van acumular més de 30 minuts d’endarreriments i no hi va haver ni un sol dia on el retard mitjà de la jornada baixés de la mitja hora.
A l’R13 la va seguir en impuntualitat l’R2 Sud (Sant Vicenç de Calders – Barcelona per Vilanova i la Geltrú), que va acumular 39,9 minuts de retard de mitjana, el doble que al gener (18,9 minuts). El mes passat, la meitat dels trens van acumular més de mitja hora de retard i tan sols menys del 5% van completar el seu trajecte amb un màxim de cinc minuts d’endarreriment sobre l’horari previst, segons aquesta plataforma.
La tercera línia on els usuaris van estar més afectats va ser l’R14 (Lleida – Barcelona passant per Reus), on els trens van tenir un retard de 39,7 de mitjana al llarg del febrer. La xifra més que dobla els pitjors registres dels últims dotze mesos, corresponents al gener d’enguany (17,4 minuts) i al març de l’any passat (16,4 minuts). També al corredor sud, l’R15 (31,1 minuts), l’R16 (35,4 minuts) i l’R17 (29,4 minuts) van batre els seus rècords negatius el mes passat, amb unes xifres que més que doblaven les pitjors que apareixen a Puntual.cat.