La Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus va acollir, els dies 10, 11 i 13 de març, el taller ‘L’agulla en un paller: llegir i escriure’, una proposta que ha permès als participants endinsar-se en la figura del poeta i traductor català Carles Riba des d’una doble vessant: la lectura i la pràctica de l’escriptura. El curs, que culminarà amb una sessió virtual el pròxim 30 de març, combina anàlisi literària i exercicis creatius amb l’objectiu d’apropar la poesia al públic i desfer-ne algunes de les barreres habituals.
Al capdavant del taller hi ha Jaume Subirana (Barcelona, 1963), escriptor, traductor i professor de literatura, que proposa una mirada accessible però rigorosa sobre l’obra de Riba, tot convidant els participants a llegir-la des de dins i a experimentar amb els seus propis textos. En aquesta entrevista, Subirana reflexiona sobre el paper de la poesia avui, la vigència de Riba i la importància d’acompanyar els lectors en un gènere sovint percebut com a difícil.
Quines van ser les primeres impressions que el van portar a interessar-se per la figura de Carles Riba?
Soc professor de literatura i, a més, em dedico a escriure i traduir poesia. Quan escrius en català, la figura de Riba és inevitable: apareix com a poeta, com a traductor i també com a crític literari. Crec que és un dels grans referents de la literatura catalana del segle XX.
Aquestes sessions a la Biblioteca Central Xavier Amorós tenen també una voluntat divulgativa. Com s’han plantejat?
Són tres sessions presencials i una darrera sessió virtual. Treballem amb poemes diversos, alguns de molt coneguts, com ‘Elegies de Bierville’, i d’altres de més breus, i els llegim des del punt de vista de lectors que també escriuen. La idea és llegir i comentar amb la perspectiva que, de cara a l’última sessió, els participants facin també un exercici d’escriptura. No es tracta d’escriure grans poemes, sinó d’entendre’n la tècnica i intentar replicar-la. A partir de poemes concrets, es vol donar als participants més capacitat de lectura, interpretació i escriptura al voltant de la poesia.
Com han funcionat les sessions i quina ha estat la resposta dels participants?
La veritat és que molt bé. És un grup nombrós i divers: hi ha lectors habituals, professors de literatura i també persones sense formació específica. El repte és construir un discurs que serveixi per a tothom, però hi ha hagut molt bona actitud des del primer moment. La connexió amb els poemes ha estat molt bona i, de cara a la darrera sessió, en què comentarem els textos que han escrit, els resultats són molt interessants. L’exercici permet posar el text sobre la taula i pensar com està construït, com funcionen les paraules.
Hi ha certa reticència cap a la poesia? Aquestes activitats poden ajudar a trencar-la?
No diria animadversió; al contrari: la poesia manté un cert prestigi, gairebé místic. Però sí que hi ha reticència. Quan dius “poesia”, molta gent es frena i pensa que no l’entendrà. En canvi, una novel·la tothom la comença sense por. La poesia sovint demana un acompanyament. Hi ha un poeta, Billy Collins, que ho explica molt bé: diu que començar un poema és com pujar a una barca, i que va bé que algú des de dins t’ajudi a pujar. Un cop hi ets, passen coses molt especials amb les paraules. La poesia pot tocar aspectes molt profunds i convertir experiències quotidianes en alguna cosa significativa i compartible.
Què pot aportar avui l’obra de Riba a un lector del segle XXI?
Tot i escriure en contextos molt concrets —la guerra, l’exili, la postguerra—, les emocions de fons no han canviat tant. Riba parla de l’esperança, la por, l’amor, el compromís… experiències que continuen sent les nostres. Podem no compartir les seves circumstàncies, però sí allò que sent. I això és el que fa que la seva poesia continuï ressonant. Passa amb Riba i amb qualsevol gran poeta: les emocions són universals; el que canvia és la capacitat d’expressar-les.
Aquestes activitats ajuden també a veure la poesia com una eina d’expressió personal?
Exacte. L’art ens permet no només dir el que sentim, sinó donar-li forma. I, en aquest procés, sovint ens sorprenem a nosaltres mateixos. Fer-ho en grup encara és més enriquidor. La lectura acostuma a ser una activitat solitària, però compartir-la, comentar-la i escriure plegats hi afegeix noves capes d’interpretació i fa que l’experiència sigui molt més rica.