Aquest març i abril del 2026 es representa al Teatro de la Comedia de Madrid El escondido y la tapada de Pedro Calderón de la Barca, una comèdia representada per la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico. Els protagonistes s’amaguen i s’oculten per poder fer a l’Espanya del segle XVII allò que no els era permès en una societat d’estructura rígida, amb privilegis per a la noblesa i el clergat, patriarcal i on l’honor familiar depenia de la conducta. La dreta mostra al segle XXI unes aparences que amaguen una estratègia d’erosió dels valors democràtics amb el suport del que anomenem la Brunete mediàtica, judicial, etc.
Els Srs. Feijóo i Abascal, tant és l’un com l’altre, no deixen passar cap oportunitat per demostrar que l’interès general d’Espanya i dels seus ciutadans no els interessa en absolut i que el partidisme és la seva única ambició. La compareixença del 25 de març del president del Govern davant el Ple del Congrés per informar sobre la posició del Govern d’Espanya davant les guerres al Pròxim Orient ha estat l’ocasió per comprovar la unitat d’acció del PP i VOX en el debat sobre la política exterior i de seguretat.
Les actuals direccions radicals de la dreta espanyola van de la mà per oposar-se a les propostes de Pedro Sánchez de resposta a una guerra que ens horroritza i a la crisi econòmica i social generada, la qual ja afecta totes les butxaques, sobretot les més modestes. La guerra il·legal declarada per Netanyahu i Trump al Pròxim Orient ha fet un salt d’escala en afegir, a l’agressió a Gaza, Cisjordània i el sud del Líban, els atacs a l’Iran, que ha respost, també il·legalment, amb atacs a la majoria dels països del Golf Pèrsic i el tancament de l’estret d’Ormuz.
Aquest conflicte, com és el cas de Veneçuela, s’ha presentat inicialment com una acció per facilitar el canvi d’un règim totalitari amb un procés de transició democràtica i amb la instauració de drets i llibertats per a tota la ciutadania. En pocs dies, aquesta versió ha caducat en destapar-se la real: el control dels recursos estratègics i la imposició d’un model capitalista radical.
El debat a nivell internacional se centra en si aquesta iniciativa dels dirigents de les dretes radicals internacionals pretén imposar un nou ordre mundial on la gestió dels conflictes no es debati en l’espai de la diplomàcia sobre la base dels drets humans, el dret internacional i el multilateralisme, sinó que passi a un sistema multipolar amb la fragmentació en esferes d’influència, on la llei del més fort s’imposa sobre la resta amb l’ús de la força militar o la guerra aranzelària per dominar el comerç internacional.
La dreta espanyola liderada per Feijóo i Abascal està acceptant la visió trumpista: acceptar, per una banda, les guerres dels Estats Units sense causa justa i sense autorització del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per impulsar la seva indústria armamentística, i, per altra banda, les guerres comercials amb la pressió de l’arma dels aranzels per pretendre recaptar de la resta de països els recursos per compensar les baixades d’impostos a l’oligarquia americana.
Així doncs, aquesta és la veritable disjuntiva: o bé ens unim els països que defensen l’ordre i la seguretat o bé ens sotmetem als que volen nous imperis amb democràcies tutelades, en el millor dels casos. La resposta justa és clara i requereix la mobilització de totes les democràcies plenes. Diguem no als que promouen el contrari.
Andreu Martín és diputat del PSC al Congrés dels Diputats.