El selvatà mossèn Armand Puig, prevere i teòleg català, doctor en Ciències Bíbliques, filòleg i coordinador de la Bíblia Catalana Interconfessional, entre moltes altres coses, fou l’encarregat, enguany, d’encetar el pòrtic de la Setmana Santa reusenca amb el tradicional pregó del Divendres de Dolors, presentat pel prior de Sant Pere, mossèn Joaquim Fortuny, qui en llegí el seu llarg i prolífic currículum de qui ara ostenta el càrrec de president de l’Agència de la Santa Seu per l’Avaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques.
Com no podia ser altrament, les ressonàncies gaudinianes de tot el pregó es feren presents durant tot el parlament del biblista. Puig inicià la seva oratòria fent referència al ‘Stabar Mater’, de Setmana Santa, l’himne marià per excel·lència, establint un paral·lelisme entre l’infant Gaudí i al paper que desenvolupà la seva mare Antònia Cornet, casada amb el calderer riudomenc Francesc Gaudí. La relació de la Mare de Déu amb el Crist crucificat, el Rei i la Mare, Jesús i Maria, simbolitzats amb el Sant Crist de la Puríssima Sang, de Reus, són una metàfora de la relació filiomaternal entre el xiquet Gaudí, nascut un 10 de juny de 1852, i la seva mare, de qui es nodreix en el seu creixement personal i espiritual.
L’insigne biblista continuà en el camp del simbolisme que representà en paral·lel al Sant Crist de la Sang, la Mare de Déu de Misericòrdia, per qui Gaudí, ja de petit tenia una gran devoció, amb el Santuari que tant freqüentarà i que en dissenyaria l’estandard dels reusencs de fora vila, l’any 1900, així com el projecte fallit de 1903, ja com a arquitecte, de restaurar-ne la façana del Santuari marià reusenc. És en aquest ambient de pietat religiosa, en un Reus de meitat del segle XIX, aleshores la segona ciutat de Catalunya, on l’’Anton’, tal com l’anomenaven, s’instruí al col·legi del mestre Francesc Berenguer, del carrer de Monterols, i posteriorment, a les Escoles Pies, de l’antic convent de Sant Francesc, entre anades i vingudes a la Casa pairal i el Mas de la Calderera, de Riudoms, d’on adquireix les seves primeres habilitats com a observador de la natura i el camp, ja amb una afeblida salut.
És a partir d’aquí, quan ja consolidat com a arquitecte a la capital del país, hi trobem arreu la ‘Creu de la Sang’ i la Mare de Déu de Misericòrdia en tota la seva obra civil i religiosa. Especialment significativa és la capella de l’Assumpta de la Sagrada Família on s’hi observa, amb el seus àngels, el mantell marià reusenc, possiblement dissenyat per l’escultor vallenc Lluís Bonifàs, autor de dues de les quatre matrones de la capella, i de qui diu que simbolitzen “la Misericòrdia”; o la Creu del Sant Crist, present en diferents cases barcelonines, especialment al casal de Bellesguard, símbol del darrer monarca de la dinastia catalana, Martí l’Humà, on hi construí una airosa creu de quatre braços amb unes franges helicoïdals, que simbolitzen la bandera catalana. El Crist crucificat, de qui Gaudí n’havia estat tant devot a les Tres Gràcies reusenques, de l’antiquíssima Congregació de la Puríssima Sang, tornant de la Funció de l’Agonia, les Set Paraules, el Divendres Sant, a la Prioral de Sant Pere, es fa present en tota la seva obra simbòlica com a genial arquitecte. D’altra banda, la verticalitat dels dotze campanars, sorgits de terra de la basílica barcelonina, simbolitzant els dotze apòstols, esdevindrien l’imaginari del campanar de la Prioral, que Gaudí tant observava i admirava passant pel Mercadal per anar als Pares Escolapis.
Armand Puig acabà la seva dissertació destacant l’imaginari cristià i català d’Antoni Gaudí, els seus valors de fe i caritat, que suscità també amb la bellesa de la seva obra i que fa que l’Església el consideri ‘venerable’ a partir del decret signat pel Papa Francesc, d’ara fa un any, exemple per viure en voluntat de santedat la Setmana Santa que s’acosta.
Clogueren l’acte l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita; el diputat provincial, Josep Baiges, i el mateix arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, amb unes paraules de reconeixement al biblista i teòleg, tot advocant pel manteniment de la tradició cultural i la vivència religiosa de la Setmana Santa reusenca, amb una actitud de conversió i unitat, en presència d’una representació de totes les confraries reusenques i de tots aquells ciutadans que s’hi van acostar.
Prèviament, a les 7 del vespre, va tenir lloc, també a la Prioral de Sant Pere l’acte de lliurament de l’Associació Amics de Gaudí a l’arquebisbe d’una creu pectoral inspirada en l’obra d’Antoni Gaudí, obra de l’escultor i joier Joan Serramià. Es tracta d’una creació original en plata, amb dues pedres naturals procedents del Mas de la Calderera. És una recreació contemporània de la creu que corona la torre de Bernabé, de la façana del Naixement de la Sagrada Família, l’única que Antoni Gaudí va veure acabada.