La participació en el programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte, el tumor més freqüent en el conjunt de la població, se situa en el 47% a Catalunya, amb diferències que superen els 20 punts entre regions sanitàries. A l’Alt Pirineu i l’Aran, el 61% de les persones d’entre 50 i 69 anys hi participen, pel 39% a les comarques de Girona, segons dades del 2024 consultades per l’ACN pel Dia mundial del càncer de còlon, el 31 de març.
A Barcelona ciutat (dades del 2022-23), les diferències s’eixamplen des del 60% del Clot al 29% del Raval Sud. El doctor Jaume Grau, de l’Hospital Clínic, explica que aquestes diferències van molt lligades al nivell socioeconòmic i també n’observen entre ciutats i pobles, on la participació sol ser més alta.
A Catalunya, totes les dones i els homes de 50 a 69 anys reben una invitació per carta cada dos anys per fer-se la prova de sang oculta en femta, un cribratge que té pendent ampliar el rang d’edat fins als 74 anys.
Els especialistes animen a participar en aquest programa, que permet tant el diagnòstic precoç com la prevenció. “El cribratge del càncer de còlon ha demostrat la seva eficàcia”, destaca Grau.
Diferències per edats, sexe i territoris
Més de la meitat de les persones que reben la carta per fer-se la prova no hi participen, segons dades del Departament de Salut. S’observen diferències entre territoris, entre homes i dones —elles hi participen més— i per grups d’edat.
“Els homes participen menys que les dones, i la gent més jove, especialment entre 50 i 55 anys, també hi participa menys”, explica Grau.
Per regions sanitàries, la participació oscil·la entre el 61% de l’Alt Pirineu i l’Aran i el 39% de Girona. A la Catalunya Central és del 54%; a les Terres de l’Ebre, del 52%; a Barcelona ciutat, del 51%; a les regions metropolitanes nord i sud, del 48%; a Lleida, del 48%, i al Penedès, del 44%.
‘Com a anècdota, el metge del poble va al bar i recomana la prova’
Tot i que dins d’una mateixa regió sanitària pot haver-hi realitats molt diverses, el doctor Grau explica que un factor clau és la diferència entre ciutat i poble: “A la gran ciutat se sol participar menys en el cribratge, mentre que al poble, s’hi participa més”.
En entorns més petits, la proximitat facilita la difusió. “A tall d’anècdota, el metge del poble, quan va al bar i es troba els veïns, els demana si ja s’han fet la prova”. Aquest paper del metge com a motor comunitari és un element important.
Desigualtats per nivell socioeconòmic que s’observen sobre el mapa
Un dels factors més determinants és el nivell socioeconòmic i la seva relació amb l’educació sanitària. “Si el nivell socioeconòmic és menor, menys participació en el cribratge i, en canvi, més lesions”, assenyala Grau.
També s’observa menys participació en persones migrants, sovint per barreres culturals, lingüístiques o econòmiques.
Dins el mapa de Barcelona, hi ha grans variacions per àrees bàsiques de salut, que van des del 29% del Raval Sud fins al 60% del Clot i la Vila Olímpica. Fins i tot en zones amb rendes altes, com Sarrià-Sant Gervasi, hi ha participacions més baixes, possiblement perquè una part de la població fa les proves pel sistema privat.
Els responsables del programa treballen en accions comunitàries per millorar la participació, especialment en barris amb índexs més baixos.
Una prova senzilla que també pot prevenir
La prova de sang oculta en femta és senzilla, gratuïta i es fa a casa. En la majoria de casos el resultat és negatiu, però entre un 1% i un 5% detecta presència de sang.
Si el resultat és positiu, es recomana fer una colonoscòpia. Sovint es tracta de pòlips o lesions que es poden extirpar abans que evolucionin cap a un tumor.
Més enllà del cribratge
Els especialistes recorden que també cal consultar el metge davant factors de risc o símptomes. El càncer colorectal és el més freqüent en el conjunt de la població i el segon amb més mortalitat, sobretot per la seva elevada incidència.