Reus ha estat, i continua sent, la capital comercial del sud del país. No per inèrcia, sinó perquè generacions de reusenques i reusencs han sabut fer del carrer un espai d’activitat econòmica i de vida. Per això, celebro que fa unes setmanes el ple debatés sobre el futur del comerç i la dinamització dels locals sense activitat econòmica: va ser una bona oportunitat per contrastar diagnòstics i sumar propostes útils.
El sector comercial viu una transformació profunda: digitalització, inflació, nous hàbits de consum i canvi d’expectatives. Transformar, però, no és desaparèixer. Reus s’ha adaptat sempre al llarg de la història i ho tornarà a fer. La pregunta clau és com acompanyem aquestes transformacions sense caure en la nostàlgia ni el catastrofisme. I aquí hi ha un element sovint oblidat: el client i els seus hàbits de consum. Per què una part important dels consumidors d’avui prefereixen comprar molt, sovint, barat i de menys qualitat? Si canvia la manera de comprar, també han d’evolucionar l’oferta, l’experiència i l’acompanyament públic.
En aquest sentit, la feina feta des de la regidoria de Projecció de Ciutat és imprescindible. Les campanyes de ciutat (com la de Nadal) són polítiques d’atracció que generen fluxos, consum i oportunitats per a comerç i restauració. I els indicadors que es fan servir ho avalen: rotació d’aparcaments, dades de vianants, participació en activitats, ocupació hotelera i impacte a xarxes socials. Les darreres dades són clares: una rotació diària de 7.202 usuaris als aparcaments municipals i 2.345.685 visitants detectats per Reus Wifi durant la passada campanya nadalenca.
També en clau de planificació, fa temps que impulsem estudis diagnòstics de la composició comercial i d’índexs que ajudin a entendre la ciutat (aprofitament del teixit comercial, atracció, dotació i diversitat alimentària, entre d’altres) i que repetim de forma periòdica per veure noves tendències i canvis en aquestes.
Des de l’àmbit d’Empresa, Formació i Ocupació, una de les eines més potents és Reus Espais Vius: un projecte de ciutat per revitalitzar el comerç i activar locals buits en zones on el repte és més intens. Ho fa amb un enfocament exigent de triple impacte (econòmic, social i ambiental) i amb acompanyament a l’emprenedoria. El balanç és clar: 32 negocis oberts, 48 llocs de treball directes i més de 215.000 euros en subvencions, a més de 273 persones emprenedores ateses en assessorament.
Reus Espais Vius no és (ni ha de ser) un instrument per regular el mercat immobiliari. Té una funció diferent: identificar oportunitats, captar locals, ordenar convocatòries, facilitar ajuts i generar comunitat emprenedora. Això és el que consolida projectes i fa que una obertura no sigui flor d’un dia.
El comerç de Reus necessita confiança, talent i polítiques que acompanyin el canvi. En aquesta línia, sempre que ens visita la directora general de Comerç del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat ens remarca la feina feta i l’exemple que és Reus per moltes altres ciutats del país. Tenim un teixit viu (més de 4.500 activitats econòmiques, amb prop de 1.300 vinculades al comerç i un creixement vegetatiu interanual positiu) i, alhora, el repte de captar noves vocacions i prestigiar l’ofici comercial i la formació professional relacionada amb el sector.
Si volem que Reus continuï sent referent, hem d’alinear dinamització, formació i projecció amb apostes valentes i, sobretot, amb una aplicació pràctica. Defensar el comerç és defensar la ciutat.
Òscar Subirats és regidor delegat d’Empresa, Formació i Ocupació a l’Ajuntament de Reus