L’excavació de la fossa comuna de la Bisbal de Montsant (Priorat) ha permès exhumar 48 soldats de la batalla de l’Ebre i dos militars republicans en nínxols del cementiri. A diferència de la majoria de les campanyes d’aquest tipus, els investigadors comptaven amb informació prèvia de les víctimes enterrades que prové de les anotacions d’intervencions de l’hospital de campanya a la cova de santa Llúcia i testimonis orals. Segons aquestes fonts, s’haurien inhumat almenys setanta víctimes del conflicte, però finalment només s’han localitzat les restes d’una cinquantena de persones. Segons els investigadors, és possible que la resta de víctimes fossin enterrades en altres punts del cementiri o en indrets que encara no s’han pogut determinar.
Els treballs d’excavació arqueològica a la fossa comuna del cementiri municipal de la Bisbal de Montsant han permès exhumar les restes de 48 soldats que van participar en la batalla de l’Ebre. La majoria de les víctimes es trobaven en posició decúbit dorsal, ben alineats i amb espais de pas entre els cossos. Es tracta d’un fet que suggereix que van ser enterrats amb temps, respecte i cura, un escenari poc habitual en aquest tipus de contextos. A aquestes víctimes se’n sumen dues més, un capità i un comissari republicans als nínxols 113 i 114 del cementiri.
Malgrat que finalment han estat cinquanta les víctimes recuperades, les dades recollides prèviament apunten que s’hi van inhumar fins a 70 persones, la majoria de les quals van morir durant la primera setmana de la batalla de l’Ebre a causa de les ferides patides. Alhora, es té constància que 67 d’aquestes persones eren soldats de l’Exèrcit Popular de la República i tres eren presoners franquistes. Després de ser ferits al front, van passar els seus últims dies a l’hospital de campanya habilitat a la cova de santa Llúcia, a dos quilòmetres i mig del poble de la Bisbal de Montsant.
Mentre va estar operatiu, aquest hospital de campanya comptava amb material quirúrgic i personal sanitari nacional i internacional. De fet, entre les víctimes també es té coneixement de catorze brigadistes procedents d’Alemanya, Àustria, el Canadà, els Estats Units, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Polònia, Romania i Suècia. Noms com el gal·lès Harry Dobson figuren al llibre d’inhumacions del Registre Civil de la Bisbal de Montsant.
El fet que els soldats fossin atesos en aquest punt sanitari ha proporcionat informació prèvia de les víctimes a l’excavació als investigadors. «Saber els noms no significa que sapiguem exactament qui eren», ha puntualitzat l’historiador Jordi Martí, tècnic de la Direcció General de Memòria Democràtica.
Després de la guerra civil espanyola, l’hospital de campanya va quedar sense efectes. No va ser fins al 1982 que l’Ajuntament de la Bisbal va acordar amb els propietaris de la cova iniciar els treballs per netejar-la i recuperar-la. Nou anys més tard, el consistori va adquirir-la i actualment l’espai és visitable.
La memòria oral recollida per un veí
A banda de les dades extretes de les intervencions quirúrgiques de l’hospital de campanya, la memòria oral també ha tingut una influència directa en la descoberta de la fossa comuna. Més concretament, de la feina ingent que ha desenvolupat durant dècades el veí prioratí Enric Masip Gorgori.
Amb la curiositat de conèixer més sobre aquest capítol de la història, Masip ha recollit el testimoniatge de veïns per evitar que l’oblit s’engoli aquest llegat. Tot plegat ho ha recopilat a una pàgina web, des d’on busca conscienciar sobre el que es va viure durant la guerra civil espanyola i postguerra.
Una campanya d’excavació totalment manual
La campanya d’excavació va iniciar-se a finals de juny de l’any passat a la zona sud-est del cementiri de la Bisbal de Montsant i s’ha allargat fins aquest febrer. La intervenció ha estat especialment complexa per la presència d’enterraments posteriors al voltant de la fossa, que desaconsellaven l’ús de mitjans mecànics.
Els treballs, totalment manuals, han permès localitzar esquelets articulats, fet que ha facilitat la tasca d’individualitzar i registrar les restes. D’altra banda, la majoria dels cossos van ser enterrats sense objectes personals, a excepció d’un soldat que portava una cama enguixada i un anell de la UGT.
Malgrat tenir indicis de més víctimes enterrades a la zona, la resta de persones documentades que van perdre la vida en el conflicte no s’han pogut localitzar.
Esperança en identificar un 10% de les víctimes exhumades
La fossa comuna de la Bisbal de Montsant s’afegeix al programa d’intervencions de fosses de la Direcció General de Memòria Democràtica. A partir d’aquí, un cop exhumats els cossos, es creuaran els perfils genètics de les víctimes i familiars inscrits al programa d’identificació.
L’esperança se situa en identificar un 10% de les víctimes exhumades en un primer creuament amb dades de familiars. Segons els responsables, es tracta d’un procés complex, però clau per tancar el dol de moltes famílies.