Una ciutat com la nostra, amb el seu particular caràcter emprenedor en tots els àmbits, no s’entendria sense l’aportació entusiasta, rigorosa i professional de persones com Francesc Cabré Masdeu, l’històric president de la Cambra que va portar les regnes de la corporació durant gairebé quatre dècades, del 1968 al 2006, i que ens ha deixat als 98 anys després d’una vida plena, compartida amb la seva estimada família. El seu lideratge al capdavant de la institució va contribuir decisivament a consolidar un model de lideratge institucional que encara avui és un referent.
En les seves memòries, el poeta Xavier Amorós retrata amb molta gràcia la irrupció de Cabré a la Cambra d’aquella època del tardofranquisme. Un empresari jove, diligent, amb una visió del món diferent, que va ser capaç de visualitzar les enormes possibilitats d’una corporació que, sota la seva presidència, va assumir el repte de transformar el model i l’objectiu, potenciant realitats de gran impacte social i ciutadà com la Llotja o la Fira, i lidiant amb els canvis polítics que es van produir cap a la democràcia. Una etapa que va marcar per sempre la manera d’entendre el paper de la Cambra en el progrés col·lectiu.
Segurament res de tot això hauria estat possible sense el talant de Cabré, una persona oberta i dialogant, amb una enorme capacitat de generar consensos allà on sovint predominaven les diferències. Va oferir una imatge de la Cambra que va esdevenir un actiu de primera magnitud per a una ciutat que necessitava, més que mai, instruments d’aquesta envergadura per referenciar la seva capitalitat comercial i econòmica. Per això va ser tan important la seva capacitat de fer valer una institució d’aquesta magnitud per projectar la ciutat. I és que, en cada decisió, Cabré demostrava que el lideratge més sòlid és aquell que sap posar el bé comú al centre.
Casualitats de la vida, la darrera vegada que vaig tenir l’oportunitat de coincidir amb Francesc Cabré va ser fa pocs dies, concretament el passat 10 de març, a la mateixa fira, amb motiu del lliurament dels reconeixements al talent femení que vam entregar sota el paraigua de la Regidoria de Promoció Econòmica i REDESSA. Entre les guardonades hi havia la seva filla Blanca, exemple de rigor professional i compromís associatiu. I també l’empresària Magda Salas, neta de l’inoblidable Miquel Colàs de Brasília, estret col·laborador de Cabré en el desenvolupament de la fira durant el darrer quart del segle passat.
Aquell dia, en la meva intervenció, vaig subratllar la importància i el pes específic de Cabré i de Colàs en la configuració de la institució firal i també en la gènesi de REDESSA, on la Cambra va tenir un paper determinant. En acabar, amb la seva amabilitat habitual, em va agrair la referència i em va felicitar pel moment actual de l’empresa de promoció econòmica, demostrant, una vegada més, el seu tracte impecable. Un gest senzill, però profund que revelava, fins al darrer moment, la seva manera d’entendre el respecte i el compromís amb la ciutat.
Amb el pas dels anys, la figura de Cabré ha anat adquirint una dimensió que transcendeix la seva pròpia trajectòria personal. És el símbol d’una manera de fer que combina amb naturalitat la discreció i l’ambició col·lectiva, la perseverança i la capacitat de sumar voluntats. El seu llegat ens recorda que el progrés d’una ciutat no s’improvisa: es construeix amb constància, amb mirada llarga i amb un profund sentit de responsabilitat envers la comunitat.
Perquè, al capdavall, hi ha vides que no s’acaben: es projecten en tot allò que han ajudat a fer possible. I el nostre deure, avui i sempre, és valorar la fonda petjada de Francesc Cabré en aquesta ciutat.
Josep Baiges és regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus.