Cinta Arasa és una escriptora de les que, pas a pas, ha anat fonamentant una carrera sòlida i plena d’èxits que combina la literatura dirigida als adults amb la infantil. Els seus llibres són intensos i brillants i això és gràcies al seu procés creatiu, treballat i exigent
Nom i cognoms.
Cinta Arasa.
Data i lloc de naixement.
5 de setembre del 1978, Tortosa.
Com vas arribar al món editorial?
La primera experiència, que recordo amb molt d’afecte i agraïment, va ser a través d’una editorial ara desapareguda, Aeditors, a l’editor de la qual vaig conèixer a la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús. Posteriorment, de la mà de la meva agència literària actual, IMC, vaig començar a publicar en editorials més consolidades.
Quin va ser el teu primer llibre?
‘On és el sol, Cucafera?’ Aeditors, 2007.
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
Estava escrivint una novel·la per a lectors adults sobre la guerra i la postguerra del 1936-1939, estava gaudint molt del procés però, alhora, potser perquè m’havia posat molt en la pell dels personatges i el seu patiment, vaig necessitar canviar de registre, escriure un tipus de text diferent, més lleuger. Després d’un cap de setmana amb els meus cosins, que en aquell moment eren petits, se’m va ocórrer convertir la Cucafera, icònic personatge del bestiari popular tortosí, en personatge de conte.
Va ser complicat publicar-lo?
No, n’hi vaig parlar a l’editor d’Aeditors i de seguida el va acceptar. Poc després també em va publicar la novel·la d’adults en la qual havia estat treballant, ‘Arran de l’Ebre’ (Aeditors, 2009) i l’any 2012 Barcanova em va publicar ‘El món dalt d’una sabata’, per a primers lectors, amb il·lustracions de Marta Costa.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor/a?
N’hi ha diversos de molt especials, quan conec els meus lectors i lectores a les escoles, als clubs de lectura o a les biblioteques, cada cop que una editorial em diu que em publicarà un llibre i quan vaig guanyar el premi Serra d’Or, l’any 2021, en la categoria de literatura juvenil (creació).
On t’agradaria arribar?
M’agradaria poder deixar una mica de petjada en la literatura catalana.
Creus que podries definir el teu estil literari?
M’és complicat, però sí que intento que el text se sustenti en una idea-força sòlida, que li sol donar el to i, alhora, m’agrada que soni molt real, que es notin poc les costures de l’escriptura.
Quin és el teu procés d’escriptura?
És força vinculat a la intuïció i poc a la raó. Em neix una idea que va prenent forma d’una manera que tinc la sensació que jo controlo poc. No em faig mai esquemes ni guions, solc escriure a raig i sí que després reviso i reescric molt.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure?
Necessito silenci i m’agrada molt prendre apunts a mà, amb ploma, si pot ser. Tot i això, el gruix del que escric, ho escric a l’ordinador. El meu lloc preferit per escriure és a casa meva, però escric a tot arreu.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
Molts, entre d’altres, que tradueixin els meus llibres a d’altres llengües, a més de l’occità i el castellà, idiomes als quals ja tinc alguns llibres traduïts.
Quants llibres has publicat?
El 29è sortirà a la venda el 16 d’abril d’enguany.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
Mercè Rodoreda.
I algun de contemporani?
Jaume Cabré.
El millor avantatge de la teva feina.
Que no consideri que escriure sigui una feina. És el moment que em sento amb més llibertat.
El pitjor inconvenient.
Que els ingressos que rebo dels meus llibres no em permeten viure d’escriure i he de compatibilitzar l’escriptura amb una altra feina.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
‘La plaça del Diamant’.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
No puc escollir, tots tenen elements molt especials per a mi.
Quin llibre estàs llegint?
‘Cartes a les amigues(1905-1965’), epistolari de Caterina Albert, amb pròleg de M. Àngels Cabré (Pagès editors, 2025) i ‘Hotel du Lac’, d’Anita Brookner (Libros del Asteroide, 2025).
Llegeixes quan estàs escrivint?
Llegeixo sempre.
Recomana un llibre.
Un dels que he llegit fa poc i que em va interessar força és ‘El nom del pare’, de Vanessa Springora (Edicions 62, 2025).
Recomana un llibre teu.
No m’hi veig capaç
Quin llibre no escriuries mai?
Un que no estigués escrit en català.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
El que té més edicions és ‘Les fades són calbes ‘(Jollibre, 2016), que en té 8.’
Quin és l’últim llibre que has publicat?
‘No goseu ensinistrar el meu drac’ (Animallibres, 2025), amb il·lustracions de Zuzanna Celej, però ja existeix ‘La llengua dels encanteris’ (primer de la sèrie que enceta, ‘Violant, periodista d’investigació’), (Jollibre, 2026) del qual ha fet la portada Albert Asensio.
Què en destacaries?
De ‘No goseu ensinistrar el meu drac’, per a lectors de 9-10 anys, que és un homenatge a la fantasia, a la creativitat i a la llibertat i de ‘La llengua dels encanteris’, per a lectors de 12 o més anys, que enceta una sèrie d’aventures però també de reflexió sobre la identitat i dels grans reptes del segle XXI, com el canvi climàtic, la memòria històrica o la igualtat.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
El dia que em van dir que Columna edicions em publicaria ‘Escales avall’ (2021), en saber-ho, em va caure el mòbil al terra.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
Estic escrivint el segon volum de ‘Violant, periodista d’investigació’, que girarà entorn una aventura relacionada amb la memòria històrica i també revisant la meva propera novel·la per a lectors adults, sobre els exilis polítics als Països catalans des del 1714.