Des del primer moment, l’alcaldessa i l’actual equip de govern han fet una aposta clara, explícita i sostinguda per Canal Reus. No és una declaració retòrica, és un fet objectivable. Ho demostra, entre altres coses, l’increment del 11% en l’aportació municipal al contracte programa, després d’anys en què aquest havia estat pràcticament congelat amb governs anteriors.
Aquest esforç no és menor. Respon a una voluntat política real de garantir la continuïtat d’un projecte que forma part de la identitat de la ciutat. Canal Reus no és només un mitjà. És una eina de cohesió, una plataforma de talent i una expressió de proximitat que Reus ha sabut construir des de finals dels anys noranta.
Cal recordar, en aquest sentit, que el model de Canal Reus neix l’any 1998 en un context molt diferent de l’actual. En aquell moment, la relació publicoprivada que va donar lloc a la seva creació era viable i, fins i tot, innovadora. Avui, en canvi, el marc normatiu ha evolucionat de manera significativa. La legislació en matèria de contractació pública és molt més exigent i limita les fórmules que es poden utilitzar sense concurrència competitiva.
Aquesta evolució no és menor, perquè situa el debat en un terreny que va més enllà de la voluntat política. No es tracta només de voler ajudar o no ajudar Canal Reus. Es tracta de com es pot fer dins de la legalitat vigent.
I aquí apareix un element clau que sovint s’obvia: Canal Reus, a través d’Iniciatives de Televisió, és una empresa privada. Això implica que, quan hi ha beneficis, es reparteixen dividends. I aquest fet, des del punt de vista jurídic, complica encara més la possibilitat d’establir determinades relacions estables amb l’administració sense recórrer a mecanismes de concurrència pública.
Al mateix temps, cal posar en valor que el finançament del projecte no depèn exclusivament de l’Ajuntament de Reus. Canal Reus rep també suport d’altres administracions, com la Generalitat, la Diputació o la xarxa de televisions locals. I això és especialment rellevant, perquè desmenteix de manera clara qualsevol insinuació que hi pugui haver una voluntat institucional de debilitar el projecte.
Ben al contrari. El mateix espai polític que governa a Reus té responsabilitats a la Generalitat, a la Diputació i en l’àmbit de les polítiques de suport als mitjans locals. I en tots aquests àmbits s’està contribuint, de manera directa o indirecta, al sosteniment del sector audiovisual de proximitat, inclòs Canal Reus. Sostenir que existeix algun interès en la seva desaparició no només no es correspon amb la realitat, sinó que distorsiona el debat de fons.
En aquesta mateixa línia, i tal com ja he exposat en altres espais, segons la informació disponible no és cert que ni per part de la Generalitat de Catalunya, ni per part de TAC12, ni tampoc des de cap dinàmica vinculada a l’àmbit metropolità, hi hagi cap interès real en concentrar el mapa audiovisual en una sola televisió o en prioritzar un operador per damunt d’un altre. No consta cap voluntat en aquest sentit, ni per part de les institucions ni dels mateixos actors implicats. Plantejar-ho en aquests termes no ajuda a entendre la realitat i pot generar una percepció distorsionada del que realment està passant.
Un debat que és legítim. I necessari. Però que cal fer amb rigor i sense generar alarmes innecessàries.
També convé tenir present que Canal Reus no opera en un buit. Hi ha altres mitjans locals que també fan una tasca essencial de servei públic i que ho fan en condicions sovint més exigents, assumint costos de mercat i sense disposar del mateix marc de relació amb l’administració. Qualsevol revisió del model hauria de tenir en compte aquest equilibri per garantir la pluralitat.
En aquest context, sorprèn que el debat s’hagi tensat en el moment actual. És evident que el model necessita ser revisat i adaptat. Però també ho és que obrir aquest debat en termes de confrontació, i a les portes d’un cicle electoral, pot generar més riscos que oportunitats.
No es pot oblidar tampoc que les decisions que s’han de prendre no són només polítiques. Són també jurídiques. Els regidors i regidores han d’actuar d’acord amb els informes tècnics i amb totes les garanties legals. No fer-ho pot comportar responsabilitats que van més enllà del debat públic.
Per això, el que cal ara és responsabilitat compartida. Canal Reus ha de tenir garantida la seva continuïtat, però aquesta no pot descansar únicament en l’aportació pública. Com qualsevol projecte audiovisual, ha de reforçar el seu model de negoci i la seva capacitat de generar ingressos propis.
I, al mateix temps, cal preservar el valor de la marca i la seva vinculació amb la ciutat. Aquesta és, probablement, la seva principal fortalesa.
Parlem, doncs. Parlem amb voluntat d’entesa. Però fem-ho amb rigor, amb honestedat i, sobretot, amb lleialtat.
Perquè Canal Reus s’ho mereix. I Reus, també.
Carles Salas és extinent d’alcalde de l’Ajuntament de Reus.