Més enllà del nombre de casos judicials del 2025 i la seva comparació amb altres anys, el degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Reus, Sergi Guillén, ha reflexionat sobre altres aspectes rellevants en el dia a dia del sistema judicial. Diferents qüestions que hi estan directament relacionades i suposen un punt de preocupació per part del màxim responsable de l’advocacia a Reus. Entre aquests aspectes hi destaquen l’aprovació de la llei de renovació del poder judicial i la seva adaptació, la posada en marxa del segon jutjat social a Reus i també l’ús del català.
La Llei 1/2025 de renovació del poder judicial, a l’espera dels pressupostos
Segons ha explicat, el sistema judicial reusenc està «col·lapsat», i així ho va alertar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en una reunió, advertint que «s’està enquistant». Guillén ha remarcat que el problema ja venia d’anys enrere, amb un volum d’entrada de casos superior al ritme de la seva resolució, fet que ha provocat una acumulació que genera neguit en el degà. En aquest context, ha assegurat que l’entrada en vigor de la llei 1/2025, destinada a millorar l’eficiència del sistema judicial, ha acabat per agreujar la situació.
Per a l’advocat, un dels principals problemes és voler canviar una llei que funciona «des de temps immemorials» en tan sols un any. Amb el sistema judicial en plena tasca d’optimització temporal, Guillén ha lamentat que no s’hagi consultat als operadors jurídics, i ha criticat que els encarregats de conduir aquesta transformació no els tinguin en compte. «La tendència dels últims anys ha estat fer lleis en articles que després esdevenen inconstitucionals i s’han de modificar», ha explicat, citant per exemple el controvertit cas de la llei del ‘Sí és sí’.
Per al degà de l’advocacia, la manca de pressupostos és vital per a la ciutadania, amb una afectació directa en el sistema judicial, però també en altres infraestructures públiques, com l’educació o el sistema sanitari. «He reclamat a diversos representants polítics que s’entenguin», ha confessat, amb el desig que deixin la ciutadania «en pau».
Segons ha detallat, aquestes afectacions impacten en tots els àmbits: des del torn d’ofici, passant per la justícia gratuïta, la celebració de vistes o el nomenament de jutges. «La política està alienada completament de la societat», ha conclòs en aquest punt, mentre que ha elogiat la tasca dels funcionaris a l’hora de tirar endavant aquesta situació.
Els jutjats reusencs s’adapten de manera progressiva a la nova normativa
Pel que fa a l’estat actual dels jutjats reusencs, l’ha comparat amb una central nuclear. «Sembla que estiguem en una parada tècnica, s’ha aturat tot», ha explicat Guillén, «quan es renova completament el sistema d’un jutjat, cal un període d’adaptació». Tot i aquestes dificultats, ha assegurat que la relació amb el TSJC «és bona» i que intercanvien informació setmanalment. «La nova llei la necessiten els jutjats, l’advocacia i, sobretot, la ciutadania», ha reblat, especialment en casos de persones amb discapacitat, mesures cautelars amb menors o procediments amb mesures d’allunyament.
Els jutjats de Reus treballen mitjançant cita prèvia i abans tenien un temps d’espera aproximat d’una setmana. Ara, en alguns casos, hi ha franges buides perquè els acusats no reben les notificacions, fruit d’aquesta aturada. «Pels processats és genial, però per a tota la gent que demana una tutela judicial no la té», ha lamentat. Respecte al sistema de comunicació intern, s’ha mostrat reticent, ja que, tot i que en teoria «funciona», no veu viable la possibilitat de portar-ho a la pràctica.
Tot i això, en línia amb els indicadors oficials anuals, es troben dins les fites marcades pel TSJC, i en alguns casos fins i tot s’han superat, especialment en els jutjats civils. «Habitualment gestionen més d’un miler de casos», ha comentat.
Amb relació a la posada en marxa del segon jutjat social, el representant de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Reus s’ha mostrat caut a l’hora de fer-ne una primera valoració. «Si d’aquí a onze mesos els assenyalaments de les vistes baixen de dos anys a un any o fins i tot a mesos, serà positiu», ha explicat, tot i que ho vincula novament amb la implementació de la nova llei judicial.
L’ús del català a la justícia: ‘no és un permís, és un dret’
En aquest repàs a la situació del sistema judicial, Guillén també s’ha volgut pronunciar sobre l’ús del català. Segons ha apuntat, el percentatge de sentències en aquesta llengua a Catalunya ha passat d’una forquilla entre el 15% i el 20% el 2019 a situar-se actualment al voltant del 6% o 7%, una dada que coincideix amb les xifres més recents publicades pel Departament de Justícia. Per a l’advocat, la normativa no suposa cap mena d’escull a l’hora de fer-ne ús. «L’ús del català a la justícia no es limita, nosaltres la limitem».
Guillén ha explicat que és el lletrat qui considera adient l’idioma a emprar, tenint en compte les preferències dels assistents i els coneixements, però que tots els professionals del sistema judicial «estan compromesos» a poder fer els procediments en català, independentment del seu origen o condició. «Factors com si hi ha estrangers o el coneixement del jutge de la llengua són determinants», ha comentat, tot i que tampoc ha trobat una causa clara d’aquest retrocés. «No li hem sabut donar normalitat al català», ha sentenciat, destacant els costums de les persones i animant la ciutadania a trencar els prejudicis a l’hora de fer-ne ús de manera oral.
En el marc de les polítiques de foment lingüístic de la Generalitat, el pla sí que ha experimentat un creixement progressiu en el període entre el 2021 i el 2025. Mentre que el 2021 se’n van comptabilitzar 7.483, el 2022 en van ser 10.726, i el 2023 es va escalar fins als 12.639. Pel que fa al 2024, el nombre d’actuacions va ser de 15.348, fins a assolir els 17.666 l’any passat.
Amb tot, Guillén ha insistit que la normalització del català a la justícia no depèn tant de canvis normatius com dels hàbits dels professionals i dels ciutadans. «No hem de demanar permís per utilitzar el català», ha conclòs, «és un dret».
El sistema judicial català es troba en una cruïlla en què ha de decidir el seu futur immediat. En ple procés de renovació, els canvis ja tenen un impacte tangible en el dia a dia dels jutjats, també a Reus, tant en el volum de casos com en els temps de resolució.