En el concert al restaurant Rosa dels Vents, el cantautor Txapu ens va obsequiar amb la interpretació de la cançó «Angeles», d’Elliott Smith. Prèviament, tots dos havíem coincidit en la nostra admiració per la seva obra, i vaig pensar a dedicar la recomanació musical a aquesta peça i a parlar també de l’autor.
Referir-nos a Elliott Smith implica evocar una sensibilitat extrema. Més de dues dècades després de la seva mort, el llegat de Smith conserva intacta la capacitat de commoure, com si cada cançó fos una confessió a cau d’orella.
Nascut a Omaha (EUA) el 1969 i criat principalment a Portland, Smith va emergir de l’escena indie amb una proposta radicalment íntima. Els seus primers treballs en solitari, com ‘Roman Candle’ (1994) i ‘Either/Or’ (1997), el van consolidar com una veu única dins del folk i el lo-fi. Amb melodies delicades i lletres que exploraven la solitud, l’addicció i la fragilitat emocional, Smith va construir un univers propi, sovint comparat amb el de Nick Drake.
La seva projecció internacional va arribar amb la inclusió de la cançó «Miss Misery» a la banda sonora de la pel·lícula ‘Good Will Hunting’, dirigida per Gus Van Sant. La nominació a l’Oscar el 1998 el va situar sobtadament en l’aparador mediàtic, un lloc que mai no li va resultar còmode. Aquella actuació televisada amb Smith vestit de blanc enmig de l’espectacle hollywoodià simbolitza el contrast entre el seu caràcter introspectiu i les exigències de la indústria.
El salt a una producció més elaborada arribaria amb ‘XO’ (1998) i ‘Figure 8’ (2000), discos que ampliaven el seu so amb arranjaments més rics sense perdre l’essència emocional. Cançons com «Waltz #2 (XO)» o «Son of Sam» mostraven una sofisticació creixent, mentre les seves lletres continuaven navegant entre la bellesa i el dolor.
Però darrere d’aquesta evolució artística, la vida personal de Smith es deteriorava. Les lluites contra l’addicció i els problemes de salut mental van marcar els seus últims anys, fins que va morir el 2003 a Los Angeles en circumstàncies que encara avui generen debat. Tenia només 34 anys.
Malgrat la seva desaparició prematura, l’impacte de Smith no ha parat de créixer. Artistes contemporanis com Phoebe Bridgers o Sufjan Stevens han reconegut la seva influència, i noves generacions descobreixen la seva música com un refugi emocional en temps incerts.
Naturalment, la cançó del vídeo és «Angeles», gravada a l’àlbum ‘Either/Or’. En aquesta cançó, el cantautor reflexiona sobre la corrupció, l’engany i l’avarícia en la societat.
Que tingueu molt bon cap de setmana!