Cada any és el mateix, però la gent ho vol tornar a viure. La Festa Major de Sant Pere (de fet, les festes majors en general) són el mateix cada any. Els periodistes que hem retransmès festes majors per mitjans audiovisuals rescatem el guió de l’any anterior, perquè, en essència, sabem passarà el mateix.
Els rituals es repeteixen i és habitual, quan algú proposa canvis, que esclatin polèmiques, en ocasions molt virulentes, especialment si aquests canvis afecten els rituals que els ciutadans viuen cada any. I són rituals importants, perquè ajuden a refermar identitat i sentiment de pertinença, cosa important en els temps que corren de domini de les identitats líquides.
Els rituals festius que venen de la tradició, a més, tenen una arrel religiosa que justifiquen per què són d’una manera determinada. Quan algú, des d’una ortodòxia ideològica determinada, renega de determinats actes de la Festa Major, o valora en paràmetres d’avui alguns elements de la imatgeria popular, ha de ser conscient que qüestiona elements que per a molta gent conformen la seva identitat. Per sort, les festes majors, també la de Reus, han crescut moltíssim i tothom hi pot trobar el seu espai. És com la Setmana Santa, que té processons plenes de participants que són agnòstics o, fins i tot, ateus. Però que no els toquin la tradició!
Tot això ve a tomb perquè enguany hi haurà una cinquena Tronada per Sant Pere. L’“excusa” és la commemoració del 400 aniversari de l’arribada de la relíquia del patró que es conserva a la Prioral, i que és un dels elements icònics del ritual de la Festa Major. La relíquia es conserva a l’arca que s’obre amb tres claus, que avui guarden l’alcaldessa i el Prior. En origen, els guardadors de les claus eren representants dels poders civil, polític i eclesiàstic, tot un simbolisme. O anaven d’acord, o no hi havia festa!
En aquest cas, la rutina es trenca en positiu, perquè s’afegeix un nou moment central de la Festa Major que, a més, el calendari ha volgut que sigui en diumenge. No és el primer cop que esclaten les cinc tronades, però ja està bé que trencar les rutines sigui excepcional. Com quan han esclatat Tronades per Misericòrdia, quan hi ha hagut algun aniversari sonat. Al cap i a la fi, una de les conseqüències d’una situació excepcional és refermar la rutina. És com dir que enguany la farem grossa, però l’any que ve tornarem a la normalitat, a la rutina dels dies de l’any que la ciutat viu amb més plenitud.