«Parlo en tercera persona de mi perquè a vegades m’ajuda», confessa Nevenka Fernández. L’autora del llibre ‘El poder de la verdad’ (2025) el va presentar aquest dilluns a la tarda a la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT), en una jornada emmarcada en els actes previs al festival feminista Teta Fest.
Qui va ser regidora d’Hisenda a l’Ajuntament de Ponferrada, va denunciar l’any 2000 el llavors alcalde del municipi, Ismael Álvarez, per assetjament sexual i laboral. L’any 2002, la sentència va condemnar el batlle a nou mesos d’inhabilitació i al pagament d’una multa. Més tard, Álvarez va tornar a ser escollit alcalde en una societat que va acabar jutjant la víctima, li va donar l’esquena i va qüestionar el seu «valor professional». «La reacció social em va rematar», va assegurar Nevenka Fernández, qui també va patir assetjament processal.
Nevenka va exhiliar-se a Anglaterra i, posteriorment, a Irlanda, on hi segueix vivint actualment. Tal com va exposar, «Nevenka» es va quedar a Espanya, mentre que allà va començar la vida com a «Nave». No va ser fins a mitjans de la dècada del 2010, després de teràpies i meditacions, quan ambdues realitats es van anar reconciliant. També el moviment «MeToo», les manifestacions massives, hi van tenir el seu pes: «Pensava que m’ho deien a mi».
Les més de 100 persones assistents -dones en la seva immensa majoria- a la presentació del llibre van escoltar amb atenció la veu de Nevenka, en un col·loqui moderat per la periodista Cristina Artacho. L’exregidora del PP va insistir en més d’una ocasió que «parlar salva la teva vida» i en la «necessitat» de continuar parlant-ne. «Jo sé que estic viva per haver denunciat», va afegir. «Acceptar la vulnerabilitat la converteix en un superpoder».
Respecte al seu assetjador Ismael Álvarez, Nevenka Fernández sent «compassió»: «Ha de ser terrible viure sent un covard». La víctima va reconèixer que ja no necessita el seu perdó. Demanar-lo a un perfil narcisista és com «demanar la lluna en un cove».
A banda del llibre, un cas que ha sigut tan mediàtic com el de Nevenka Fernández també compta amb una pel·lícula, ‘Soy Nevenka’ (2024), i la docusèrie ‘Nevenka’ (2021).
25 anys més tard
«El que em va ocórrer a mi és un referent perquè fa molts anys», va indicar Nevenka Fernández, però «Nevenka és el nom de moltes dones». En els darrers anys, hi ha hagut grans avenços legislatius, però aquests han d’anar acompanyats d’un canvi social, de mentalitat. «La cultura en què vivim és masclista i les institucions en són un niu», va afirmar.
L’autora del llibre va posar en relleu la importància de la «resiliència» i el fet d’estar «junts i juntes». «El feminisme és una qüestió de cors saludables, no és una lluita entre homes i dones, sinó que perd la violència», va concloure.
Abans de la presentació, hi va haver una taula rodona en què van intervenir el degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, David Rocamora, les presidentes de la Comissió d’Igualtat de l’ICAT, Jennifer Macía i Begoña Cajaraville, i la consellera d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona, María Cecilia Mangini. S’hi van abordar diverses qüestions com la necessitat d’aconseguir avenços i millores en el sistema judicial, un major compromís per part dels lletrats i lletrades i l’acompanyament a la víctima en el procés.
Al torn de preguntes posterior, diverses veus van intervenir per agraïr l’honestedat de Nevenka Fernández i que alcés la veu ara fa més de 20 anys. S’hi van viure alguns instants emotius, de sororitat, en què es van conèixer alguns casos de víctimes de violència de gènere entre el públic.