Enrique Villagrasa és poeta, dels que ho senten com una necessitat interior. Ha alternat la seva feina com a responsable de comunicació del Port de Tarragona, un monstre amb molts braços amb l’escriptura de poesia, una poesia arrelada a la seva terra, Teruel, que ha convertit en territori mític, emocional i emocionant.
Nom i cognoms.
Enrique Villagrasa González.
Data i lloc de naixement.
7 de maig de 1957.
Com vas arribar al món editorial?
A través d’un concurs de poesía per a menors de 25 anys.
Quin va ser el teu primer llibre?
‘Arpegios’.
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
M’agradava llegir i anotava pensaments en una llibreta.
Va ser complicat publicar-lo?
No, el premi era la publicació del llibre.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor/a?
Dos. El primer quan em van aturar al mig d’un carrer de vianants de Saragossa per donar-me les gràcies per escriure. I el segon quan estava prenent un cafè, un escriptor em va dir que un dels meus llibres l’havia acompanyat a l’hospital.
On t’agradaria arribar?
A escriure un vers que em faci poeta.
Creus que podries definir el teu estil literari?
Sobri, despullat de xerrameca innecessària, lúdic.
Quin és el teu procés d’escriptura?
Sempre amb la ment oberta, amb capacitat de sorpresa i una llibreta i llapis o ploma sempre a mà.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure?
Abans sí, un got de vi blanc i una cigarreta, ara res, m’hi poso sense més preàmbuls.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
Ja ho he dit abans, aconseguir un vers que em faci poeta.
Quants llibres has publicat?
Una vintena crec.
Tens algun escriptor clàssic de referencia?
Rosalía de Castro.
I algun de contemporani?
José Ángel Valente.
El millor avantatge de la teva feina?
Em manté sempre despert.
El pitjor inconvenient?
Les presentacions de llibres : tant les meves com les d’altres persones que també escriuen.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
‘Musica de agua’ de Jaime Siles
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
El que s’ha publicat aquests dies, ‘En la esquina del verso’.
Quin llibre estàs llegint?
‘El hilo infinito: Viaje a las raíces de Europa’ (Anagrama) de Paolo Rumiz
Llegeixes quan estàs escrivint?
Sí. Mai des dels vius anys he deixat de llegir: ni un sol dia que jo recordi.
Recomana un llibre.
‘El Quixot’.
Recomana un llibre teu.
‘En la esquina del verso’.
Quin llibre no escriuries mai?
No en deixaria d’escriure cap. En tots, per dolents que siguin, pots aprendre alguna cosa.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
‘La poesía sabe esperar’
Quin és l’últim llibre que has publicat?
‘En la esquina del verso en Prensas’ de la Universidad de Zaragoza fa uns dies
Què en destacaries?
Que aconsegueix una metidació metapoètica que arriba a la persona lectora i la commou.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial d’avui?
Les presses que tenen els autors per veure publicat el seu llibre; i d’ahir quan, una vegada a Madrid, Carmen Martín Gaite va fer callar a la gent perquè no m’escoltava en la lectura que feia dels meus poemes.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
Sí, que es titularà ‘Paisaje de dudas’.