Any rere any arriba el Sopar Solidari de Pont de Solidaritat. I, any rere any, tornen els mateixos neguits, gairebé com un ritual inevitable abans que s’obrin les portes: «Vindrà gent?», «Recaptarem prou?».
Sempre el mateix dubte. I sempre, també, la mateixa resposta emocionant: la solidaritat torna a omplir la sala abans fins i tot que s’omplin els seients.
Les 27 edicions que celebrem enguany d’aquest esdeveniment impulsat des de l’entitat vinculada a la parròquia de Sant Bernat Calvó no fan altra cosa que confirmar allò que tothom sap i enveja de Reus: que som una ciutat amb ànima. Una ciutat que no gira l’esquena als problemes dels altres. Una ciutat inquieta, viva, fecunda en cultura, en iniciatives i en persones disposades a donar sense esperar res a canvi.
Ho saben bé els companys incansables de Pont de Solidaritat, que treballen durant mesos perquè aquesta cita sigui possible. Però també ho sap el públic fidel que, any rere any, torna a respondre amb una generositat que emociona, amb gestos que no fan soroll però que sostenen el món.
Els 5.724 euros recaptats enguany —una xifra encara provisional, ja que continuen obertes les aportacions al Bizum 06381 i al compte ES78 2100 9046 9402 0008 6566— serviran, una vegada més, perquè una ONG de proximitat pugui transformar realitats llunyanes. En Jaume Blanc, la Carme Martínez i tota la bona gent de La Veu Entre Cultures prenen ara el relleu d’altres entitats beneficiàries d’edicions anteriors, com el Comitè Óscar Romero, l’Associació Kanzeon o Delwende. Gràcies a aquest suport, un orfenat de Kaolack, al Senegal, podrà disposar de plaques fotovoltaiques. I així, la llum que neix a Reus acabarà il·luminant vides a milers de quilòmetres.
Com a president de Pont de Solidaritat, només puc expressar un agraïment immens. A les persones, entitats i empreses que hi col·laboren. Als negocis i particulars que cedeixen obsequis per a la rifa solidària que, amb la seva proximitat i humor elegant, condueix en Xavier Grasset. Als artistes que, any rere any —i ja en van quatre, en una reinvenció constant gràcies al Pau Alsina, la Fina Veciana, la Teresa Alsina i enguany l’Andreu Buenafuente— entreguen la seva obra perquè la solidaritat també es pugui penjar a les parets. I, sobretot, gràcies a tota aquella gent anònima que aporteu el vostre petit gran gest en forma de donatiu.
En temps en què alguns volen aixecar murs i alimentar la por com a projecte col·lectiu, Reus continua demostrant que la veritable grandesa d’una ciutat neix quan obre els braços, i no pas quan assenyala culpables.
Jordi Salvadó i Rius és el president de Pont de Solidaritat.