El debat sobre la possible ampliació de les concessions de transport interurbà al Camp de Tarragona va molt més enllà d’una qüestió administrativa. El que hi ha en joc és quin model de mobilitat volem per als pròxims anys i quin paper han de jugar les ciutats que articulen el territori.
Durant massa temps, el Camp de Tarragona ha arrossegat una xarxa de transport poc coordinada, amb mancances evidents entre municipis i amb una dependència excessiva del vehicle privat. La realitat social, econòmica i urbana del territori ha canviat profundament, però el sistema no ha evolucionat al mateix ritme.
És evident que no podem limitar-nos a prorrogar contractes sense aprofitar aquest moment per repensar el conjunt del model. El transport públic ha de deixar de ser vist com un servei aïllat i passar a entendre’s com una eina de cohesió territorial, de progrés econòmic i d’igualtat d’oportunitats.
I aquí Reus hi té molt a dir. La ciutat exerceix una capitalitat consolidada al sud de Catalunya. Ho fa des del comerç, la cultura, la formació, la sanitat i els serveis. Cada dia, milers de persones es desplacen a Reus des de molts municipis de l’entorn per treballar, estudiar, comprar o accedir a equipaments essencials. Aquesta centralitat obliga a tenir infraestructures i connexions a l’altura del que representa la ciutat.
Quan la mobilitat falla, també fallen les oportunitats. Qui no disposa d’un bon transport públic té més dificultats per arribar a la feina, continuar els estudis o accedir a determinats serveis. Aquesta realitat afecta especialment els municipis més petits i les persones que no tenen alternativa al vehicle privat.
Per això és imprescindible tenir una visió compartida i metropolitana de la mobilitat. Una visió que connecti millor Reus amb Tarragona, la Costa Daurada, els municipis de l’interior i les grans infraestructures ferroviàries i aeroportuàries. No es tracta només de moure’ns; es tracta de connectar persones, vides i oportunitats.
El reforç de l’ATM i el desenvolupament de l’Àrea Metropolitana han de servir precisament per això: coordinar serveis, integrar xarxes i planificar amb perspectiva territorial. Però els organismes, per si sols, no solucionen res si no van acompanyats d’inversions, planificació útil i millores tangibles per a la ciutadania.
Cal una mobilitat més integrada, amb freqüències adaptades a la realitat actual, amb connexions eficients i amb una aposta clara per la intermodalitat, quelcom que sempre hem defensat des d’Esquerra Republicana de Catalunya. Reus i el Camp de Tarragona necessiten un sistema pensat per a la vida quotidiana de la gent i no condicionat per models heretats de fa dècades.
I nosaltres, a Reus, volem entomar el debat amb ambició i lideratge i mirada de futur. No per una qüestió de competència entre ciutats, sinó perquè reforçar la connectivitat de la capital del Baix Camp significa reforçar el conjunt del territori.
La possible pròrroga només tindrà sentit si serveix per accelerar aquesta transformació. El que no ens podem permetre és continuar ajornant decisions estratègiques mentre el territori continua funcionant amb un model insuficient per als reptes actuals. El futur del Camp de Tarragona passa, inevitablement, per una mobilitat pública moderna, coordinada i eficient. I Reus n’ha de ser un dels principals motors.
Daniel Recasens és portaveu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Reus