L’Espai Boule va ser l’escenari de la primera activitat del cicle ‘L’ordre visible, l’empremta invisible’, programat per la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement en motiu de l’Any Gaudí i amb la voluntat explícita d’implicar-hi el món de l’empresa. Aquesta sessió inaugural es va organitzar conjuntament amb el Gremi de la Construcció, reforçant el pont entre el llegat gaudinià i el teixit professional del sector.
La periodista Tate Cabré ha estat l’encarregada de presentar l’arquitectura de la resistència de Gaudí, una mirada que defuig la imatge idealitzada del geni i que mostra la seva obra no com un camí de roses, sinó com el resultat d’una lluita constant contra les limitacions del seu temps. La ponent ha contextualitzat amb precisió el recorregut vital i professional de l’arquitecte, marcat per pèrdues traumàtiques, desamors, conflictes professionals i problemes de salut. Una trajectòria que revela la força, la resiliència i l’enginy d’un creador avançat a la seva època.
En aquest punt, Cabré ha volgut subratllar la sorprenent capacitat de Gaudí per superar mil i un entrebancs. L’arquitecte va créixer i treballar en un entorn sovint advers, i cada dificultat -personal, professional o de salut- es convertia en un estímul per avançar. Aquesta força interior, gairebé obstinada, explica que projectes tan descomunals com la Sagrada Família o la Pedrera arribessin a existir. Gaudí no només imaginava formes noves: era capaç de sostenir-les contra el dubte, la incomprensió i, fins i tot, la burla. Una actitud que el converteix en un exemple de resiliència creativa i d’enginy persistent.
L’anàlisi de la ponent ha anat més enllà de la biografia per endinsar-se en les polèmiques pòstumes que han envoltat la continuació de les obres de la Sagrada Família, qüestionades periòdicament per alguns sectors. La també guia turística ha exhibit un profund coneixement de la vida i l’obra de Gaudí, amb una capacitat comunicativa extraordinària que ha mantingut el públic atent durant l’hora i quart de sessió. En el tram final, ha recordat polèmiques recents, com la del regidor d’Arquitectura de Barcelona, Daniel Mòdol, que el 2016 va qualificar la catedral gaudiniana de “mona de Pasqua”. Cabré ha respost amb ironia: “No ofèn qui vol, sinó qui pot”, afegint que “en el nostre país, res és més bonic que una mona, amb tot el que genera i provoca. D’aquí que, volent desacreditar l’obra, Mòdol, indirectament, la va elogiar.”
El cicle que ha inaugurat Tate Cabré s’ha presentat oficialment aquest dijous en roda de premsa al claustre de l’actual Institut Salvador Vilaseca, on el jove Gaudí va estudiar. Una manera de tancar el cercle entre memòria, formació i creació, i d’obrir un programa que vol connectar el llegat del mestre amb la mirada contemporània de la ciutat i les seves empreses.