Carles Cervelló ha transitat per tres universos que podrien ser complementaris o com a mínim molt veïns. Combina la seva activitat professional al simple complex món de la docència amb l’escriptura de poesia i amb una altra feina on es va decidir a assumir encara un punt més de risc, la d’editor. Sigui com sigui, de la barreja surt la vida i uns llibres sòlids i intensos.
Nom i cognoms.
Carles Cervelló Español.
Data i lloc de naixement.
Barcelona, 12 de març de 1966.
Com vas arribar al món editorial?
El meu primer llibre de poesia el vaig publicar a l’editorial que tenia el meu cunyat, a Berga, Amalgama edicions. El segon va tenir la sort de guanyar un premi i fins ara.
Quin va ser el teu primer llibre?
Com he dit, és un llibre de poemes, ‘Fragments de plenitud’, el 1997.
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
Escric des dels 14 anys però mai no havia pensat que podria publicar. L’oportunitat de tenir una persona propera a una editorial va fer possible iniciar-me en el món de la publicació.
Va ser complicat publicar-lo?
Pel que he dit, la veritat és que no.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor/a?
Cada vegada que acabo un llibre i el puc compartir amb lectors.
On t’agradaria arribar?
No m’interessa arribar enlloc en particular, sóc feliç en el procés, allò de «fer camí».
Creus que podries definir el teu estil literari?
Proper a la poesia de l’experiència, amb paraules senzilles que transmetin emocions.
Quin és el teu procés d’escriptura?
No em sento un creador sinó més aviat un «transmissor». Els versos m’arriben de no sé on i jo, agraït, intento treballar-los per tal que puguin arribar al lector.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure?
No, la veritat és que no.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
Escriure cada cop millor.
Quants llibres has publicat?
Tinc una desena de llibres de poesia, més una obra de teatre per a infants. En castellà he publicat un llibre de poemes i dues novel·les.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
En català i en poesia, Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli serien dos bons exemples.
I algun de contemporani?
N’hi ha forces: Sònia Moll, Sònia Moya, Pere Rovira, Jordi Pàmies… M’agrada molt llegir poesia i és difícil quedar-se amb pocs noms.
El millor avantatge de la teva feina?
Que em fa feliç.
El pitjor inconvenient?
La dificultat d’arribar a més lectors.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
En poesia, ‘Llibre de les solituds’, de Miquel Martí i Pol.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
Tots m’han aportat coses i els hi estic agraït.
Quin llibre estàs llegint?
‘Relíquia’, del Pol Guasch.
Llegeixes quan estàs escrivint?
Sí.
Recomana un llibre.
Dels darrers que he llegit, ‘Han cantado bingo’, de la Laura Corujo.
Recomana un llibre teu.
Potser et diria ‘Petites coses’, de poesia.
Quin llibre no escriuries mai?
Un d’autoajuda.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
L’obra de teatre per a infants, ‘Bruixes’. La Generalitat la va escollir per a la campanya de lectura i moltes escoles la van treballar.
Quin és l’últim llibre que has publicat?
Un de poesia en castellà, ‘A lo largo de toda esperanza’, l’any passat. Ara en sortirà un de poesia en català, ‘Rastres de lluna sobre el fang’.
Què en destacaries?
Són dos llibres molt unitaris, que han sortit després de veure i reflexionar sobre la situació actual de guerra que viu el nostre món.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
En una escola, els nens i nenes que representaven ‘Bruixes’ em van regalar un mural amb dibuixos fets per ells sobre l’obra. Va ser un moment especial.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
Estic escrivint un llibre de poesia en castellà, ‘Sabréis de mí’, dedicat als meus fills.