Després d’una llarga campanya, és el moment de fer l’1×1 de tota la temporada dels jugadors del Reus FC Reddis. El conjunt reusenc culmina el curs amb alguns moments per al record, com l’enfrontament contra la Reial Societat als trenta-dosens de final, o l’assalt a Terrassa amb centenars d’aficionats per aconseguir una plaça al play-off d’ascens. La valoració del rendiment és, en línies generals, molt positiva, encara que, com sempre, hi ha marge de millora. Una temporada de notable alt.
Pacheco – Sorprenent. Crec que ningú esperava un rendiment del porter procedent de l’Espanyol B. Va estar especialment solvent en les seves primeres titularitats. Porter gran, dels que ocupa molta porteria.
Parra – Desafortunat. Jove, però amb experiència en grans escenaris, ha estat el titular per les grans cites. L’equip ha retrobat amb ell la solidesa defensiva. Llàstima del xoc que es va emportar davant el València Mestalla a la primera volta.
Benito – Playmaker. No descobriré ara el millor lateral de la història de la ciutat. Fins i tot amb el menisc trencat ha estat el principal artífex de les jugades de perill de l’equip. Tot el que genera és or.
Pol Fernández – Cum Laude. Quina temporada del central reusenc, que s’ha graduat amb nota. Ha marcat la diferència tant en l’aspecte defensiu com en la sortida de pilota. Impossible no tenir ofertes després d’una temporada de debut així a la 2a RFEF.
Xavi Molina – Sacrificat. Les lesions han marcat la seva temporada, sí. Però els partits que ha jugat no ho ha semblat, amb un domini total del que suposa ser un defensa central. El seu compromís amb el projecte no ha canviat malgrat estar allunyat del terreny de joc. Al contrari.
Lluís Recasens – Kaiser. Prenent el relleu a Molina, ha estat imperial a l’eix central de la defensa. Em quedo en la seva capacitat d’anticipació i lectura de les jugades. També s’ha defensat al pivot quan ha estat necessari.
Marc Grau – Operat. Temporada complicada per Marc Grau, amb una lesió que l’ha deixat fora la segona volta, mentre que la primera Marc Carrasco el va fer jugar a les segones parts. Veurem quina és la voluntat del jugador.
Xavi Jaime – Capità. Sempre diem que Jaime ha crescut juntament amb el projecte. Ha fet la seva millor temporada a Reus, temible a pilota aturada i amb alguns gols importantíssims per seguir somiant. Un exemple.
Ramon Folch – Sant. Veure jugar-lo és una sort. Una llegenda viva del futbol a la ciutat que ha donat coherència a cada jugada. L’equip és més equip quan hi és Folch. Fins i tot marcat per les lesions se les empesca per fer miracles.
J.R. Sardà – Gurú. Era complicat veure el davanter reusenc marcar les diferències al terreny de joc a 2a RFEF. I tot i això, sembla que ho ha fet al vestuari. Si el grup s’ha mantingut unit, és per figures com ell. La realitat, però, és que ha jugat 145 minuts enguany.
Ricardo Vaz – Golejador. En una temporada marcada per la manca de davanters, Ricardo Vaz s’ha erigit en la principal referència ofensiva. Tretze gols aquest curs, tot plegat sense perdre el puntet de màgia que el caracteritza. El 10 més letal.
Fran Carbià – Irregular. Estic segur que ell deu ser el primer crític pel seu rendiment aquesta temporada. No ha acabat de sumar des de la banqueta. Està clar que no hi ha altre camí que el treball dur per reivindicar-se al camp. Segur que per motivació i ganes no és.
Sandro Toscano – Maqui. En una categoria tan física, la seva capacitat per guanyar duels l’ha fet importantíssim al doble pivot. Jugador de categoria superior, que a més ha sumat amb bons gols des de fora de l’àrea.
Marcel Céspedes – Incògnita. Tot i entrar amb força els primers partits després de la seva incorporació, li ha faltat contundència defensiva per disputar més minuts. Encara té un bon marge de creixement, confio que l’assoleixi.
Lluís Estebe – Testimonial. Va arribar per donar profunditat i opcions al mig del camp i el seu paper ha estat testimonial. Tampoc crec que el sistema li hagi permès brillar.
Aitor Serrano – Revulsiu. S’ha convertit en un dels nous membres de la guàrdia pretoriana de Marc Carrasco. Ha entès a la perfecció el canvi de rol i ha sumat amb cinc gols i velocitat des de la banqueta. Ha jugat tots els partits.
Kenneth Soler – Oxigen: La seva arribada va permetre als reusencs replantejar la manera d’atacar. Era complicat mantenir l’alt impacte dels primers partits, però ha mostrat un futbol de vertigen.
Andy Alarcón – Sòlid. Trobo certs paral·lelismes entre la seva temporada i la primera a 3a RFEF. Ràpid, contundent i una peça clau en la defensa de 3. Un jugador de present i futur. Els projectes es construeixen al voltant de futbolistes com ell.
Óscar Jiménez – Inversió de futur. Complicats de valorar els seus 174 minuts. Esperarem quin és el seu destí i quin paper pot tenir si es queda.
Raúl Melo – Polivalent. Un dels jugadors que més ha crescut aquest any. Independentment de la posició i el context ha rendit amb nota. Heroi de la Copa del Rei, ha demostrat que té nivell i pot ser un gran recanvi a la defensa.
Miquel Ustrell – Superestrella. Quin luxe gaudir d’un jugador amb aquesta qualitat tècnica i amor pels colors. Especialment destacable l’adaptació a davanter, i la capacitat de descarregar el joc d’esquena. Segur que l’any vinent farà encara més gols.
Sergi Casals – Wildcard. Jugador que ha estat un punyal per banda esquerra. La primera volta intractable, regalant assistències a dojo. La segona els equips ja van estudiar-lo i va costar més atacar per allà.
Pol F. Serra – Elèctric. M’ha agradat en línies generals el seu curs, aprofitant la seva velocitat punta per generar perill. Un gran recanvi per Benito i que jo tornaria a portar per la temporada vinent.
Carrasco – Líder. No hi ha cap altra paraula per definir la seva temporada i caràcter. Ha trobat en la línia de cinc el seu sistema ideal. Ha guanyat més partits des de la banqueta dels que ha perdut. Fins on ell vulgui.
Afició – In crescendo. És innegable el creixement que ha experimentat la massa social del club. Els resultats han tingut un impacte en el nombre d’espectadors, que han omplert davant Reial Societat, Barça Atlètic o Ourense. Ara cal fer més soroll. Ser una caldera. També passa per una evolució en la tasca organitzativa dels grups d’animació.