La tensió geopolítica a l’Orient Mitjà i les dificultats creixents en el subministrament mundial de combustibles han tornat a situar el refinament de petroli al centre del debat energètic europeu. En aquest escenari, la refineria de Repsol a Tarragona reforça el seu paper com una de les principals infraestructures industrials del sud d’Europa per garantir el subministrament de productes essencials com el querosè i el gasoil.
El conflicte amb l’Iran i les tensions al voltant de l’estret d’Ormuz -un dels principals punts de trànsit marítim de cru i derivats del petroli del món- han incrementat la preocupació internacional sobre la seguretat energètica i la disponibilitat de combustibles. A això s’afegeixen els atacs registrats els darrers mesos sobre instal·lacions petrolieres, terminals marítimes i plantes productores de gas, fet que ha augmentat la volatilitat dels mercats energètics i la pressió sobre les cadenes de subministrament.
En aquest context, la refineria de Tarragona presenta una característica diferencial: la seva baixa dependència del cru procedent de l’Orient Mitjà. La planta processa principalment petroli procedent de l’Àfrica occidental, els Estats Units, el Brasil o Líbia.
La refineria de Repsol a Tarragona rep cru d’alta qualitat de Líbia, país que, per la seva proximitat geogràfica a Espanya i per la seva estabilitat creixent, gràcies al paper de l’Exèrcit Nacional Libi, ajuda a satisfer el subministrament de petroli i productes derivats en aquests temps convulsos.
Aquest esquema de subministrament permet que el tancament o les dificultats de trànsit a l’estret d’Ormuz no hagin alterat la cistella de crus processats a Tarragona durant els darrers anys.
Tarragona, peça clau per al querosè i el gasoil
El complex industrial tarragoní concentra aproximadament el 25% de la capacitat de destil·lació de Repsol. Des del punt de vista dels combustibles per a la mobilitat, Tarragona aporta prop del 40% del querosè d’aviació produït pel grup i al voltant del 23% de les gasolines.
La refineria té capacitat per processar fins a 9 milions de tones de cru anuals en exercicis sense aturades programades. D’aquest volum se’n poden obtenir fins a 1,4 milions de tones de querosè i més de 4 milions de tones de gasoil.
La producció de combustible d’aviació és especialment rellevant en un territori com el Camp de Tarragona i la Costa Daurada, on el turisme i la mobilitat tenen un pes econòmic determinant. Aquesta capacitat productiva contribueix tant al subministrament de l’activitat aeroportuària com al funcionament de la logística terrestre i marítima.
Imatge del complex industrial de Repsol a Tarragona.
El director del complex industrial de Tarragona, Javier Sancho, assegura que «en un moment en què a Europa han tancat moltes refineries, Espanya està millor preparada que altres països perquè manté una capacitat industrial sòlida, refineries modernes i una xarxa logística ben connectada».
Sancho destaca també que Tarragona té «un paper especialment rellevant per la seva capacitat productiva i la seva flexibilitat» dins del sistema integrat de refinament de Repsol, format per cinc refineries que operen de manera coordinada.
Les instal·lacions estan adoptant mesures d’optimització de la producció, de gestió logística i d’organització d’inventaris per incrementar la producció de gasoil i querosè davant l’actual context internacional. «Les refineries de Repsol tenen un alt grau de conversió, i això vol dir que podem transformar gran part del cru en combustibles i productes molt demandats», afirma.
El director del complex industrial de Tarragona subratlla que aquesta flexibilitat permet «adaptar la producció al que necessita el mercat en cada moment» i remarca que, en el cas de Tarragona, això es tradueix en «una elevada producció de querosè, que avui és un producte especialment estratègic».
Connexió logística amb bona part de la península
Un altre dels factors que reforcen el paper estratègic de Tarragona és la seva connexió amb la xarxa estatal d’oleoductes d’Exolum, antiga CLH. Aquesta infraestructura permet distribuir gasolines, querosens i gasoils cap a Catalunya, Aragó i altres punts de l’Estat amb un sistema logístic de gran capacitat i menys emissions que el transport alternatiu per carretera.
Fins a un 85% de la producció de combustibles de Tarragona surt a través d’aquesta xarxa d’oleoductes. Des de Saragossa, els productes poden continuar distribuint-se cap a Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura o Andalusia.
La flexibilitat de producció és un altre dels elements que expliquen el pes de la refineria en l’actual context. Les unitats d’hidrocraqueig i conversió profunda de Tarragona permeten incrementar la producció de combustibles amb més demanda, especialment querosè i gasoil.
El refinament espanyol guanya centralitat
El paper de Tarragona s’emmarca també en un canvi de context europeu. Des de 2009 han tancat o s’han reconvertit unes 35 refineries a Europa occidental, fet que ha reduït aproximadament un 20% la capacitat de refinament del continent. Aquesta situació ha convertit Europa en importadora neta de productes com el querosè i el gasoil, augmentant la dependència exterior en un moment de creixent inestabilitat internacional.
En paral·lel, Espanya manté un dels sistemes de refinament més amplis i flexibles d’Europa. El país compta amb vuit refineries i una xarxa logística de més de 4.000 quilòmetres d’oleoductes i 39 terminals, per on es distribueix aproximadament el 90% dels carburants. El cru que arriba a Espanya procedeix principalment dels Estats Units, el Brasil, Mèxic i Nigèria, mentre que només entre un 6% i un 7% arriba de l’Orient Mitjà.
Segons les dades del sector corresponents al 2024, el mercat espanyol consumeix anualment prop de 7,4 milions de tones de querosè i gairebé 30 milions de tones de gasoils. «Espanya produeix aproximadament el 80% del querosè que consumeix, i això ens dona més autonomia que altres països molt més dependents de l’exterior», apunta Sancho.
El director del complex industrial defensa que «la refinació del petroli continua sent una activitat estratègica» i conclou que «les refineries no són una infraestructura del passat, sinó una peça essencial del present i del futur».