L’Any Gaudí ha omplert Reus, Riudoms i, per extensió, Catalunya d’actes transversals per recordar el genial arquitecte amb motiu del centenari de la seva mort. La commemoració d’aquesta efemèride ha estat una tasca col·lectiva, impulsada tant per organismes públics com per entitats locals i particulars que han decidit aportar el seu gra de sorra per reivindicar, una vegada més, un dels principals representants del territori arreu del món.
D’entre totes les iniciatives, actes i commemoracions, la del joier i artesà Joan Serramià (Tarragona, 1963) és una de les més singulars. Aquest mestre artesà tarragoní és descendent llunyà de l’arquitecte, un vincle que teixeix un pont entre generacions de creadors en un homenatge doble impulsat pels seus descendents: d’una banda, una estàtua de Gaudí; de l’altra, l’elaboració d’un bàcul amb motiu de la visita del papa Lleó XIV a Barcelona.
Es tracta de dos projectes de naturalesa ben diferent, gairebé oposada. Mentre que l’estàtua de coure s’instal·larà als peus de la Prioral perquè els reusencs puguin recordar Gaudí i mantenir viva la seva memòria, el bàcul aspira a convertir-se en un símbol d’inspiració gaudiniana amb projecció universal: un element de poder papal elaborat a Reus destinat a arribar als confins del planeta.
‘Reus està en deute amb Gaudí’
El primer dels treballs és l’elaboració de l’estàtua. Segons ha explicat Serramià, tot va començar arran de la proposta de Maite Gaudí, familiar de l’arquitecte. El joier admet que, al principi, «no tenia clar» si el projecte acabaria tirant endavant, però que, amb el pas de les setmanes, va veure que la idea podia convertir-se en realitat.
L’escultura, feta de bronze, fa 1,90 metres d’alçada. «La idea era crear un Gaudí realista, de cos sencer, perquè tothom el pugui reconèixer fins i tot des de lluny», ha comentat l’escultor. La seva voluntat ha estat immortalitzar-lo tot representant la devoció que professava a la Mare de Déu de Misericòrdia. «El conflicte que tenia amb Domènech i Montaner va frustrar el somni de remodelar el santuari», ha explicat Serramià. “He volgut plasmar aquest anhel amb l’esbós del temple que va fer».
Actualment, Serramià ja ha enllestit l’elaboració dels models i treballa conjuntament amb el taller per crear uns motlles tan precisos com sigui possible.
Més enllà del disseny central, la peça escultòrica comptarà amb una base de pedra de dotze tones extreta de la mateixa pedrera alemanya que Gaudí va utilitzar per construir la Sagrada Família. A partir d’aquesta base, la intenció de l’autor és crear una mena de núvol sobre el qual se sostingui l’escultura, tot i que el mateix artista ha reconegut que encara està pendent de com evoluciona la peça. Un altre dels aspectes que més el preocupa és trobar l’equilibri proporcional entre el bronze i la pedra.
La gran estrena pública de l’escultura serà el pròxim 9 de juny al matí, quan es presentarà al carrer del Fossar Vell el resultat final de l’obra. «Reus tenia un deute amb Gaudí», ha apuntat Serramià, «i crec que amb aquesta escultura fem les paus».
Una Sagrada Família en forma de bàcul
Més enllà de l’escultura dedicada a l’arquitecte, un altre dels projectes que ocupa Joan Serramià és l’elaboració d’un bàcul per al papa Lleó XIV. L’origen d’aquesta iniciativa torna a estar vinculat a Maite Gaudí. La familiar de l’arquitecte mantindrà, el mateix 9 de juny a la tarda, una trobada amb el màxim representant de l’Església catòlica, juntament amb membres de l’Associació d’Amics de Gaudí de Reus.
«La idea va sorgir de manera informal», ha explicat Serramià, que ha remarcat que la decisió final dependrà del pontífex. Un cop li sigui entregat, serà el mateix papa qui decidirà, en l’àmbit personal, si vol utilitzar el bàcul durant la seva visita a la Sagrada Família en els actes de culminació de la Torre de Jesucrist. «Estem segurs que acceptarà el regal», ha afirmat emocionat. «La incògnita és si el deixarà en una vitrina i farà servir l’oficial o bé el que he creat jo».
Pel que fa a les característiques de la peça cerimonial, Serramià l’ha definida com «una Sagrada Família en miniatura». A la base, l’escultor hi ha incorporat una tortuga, en referència a les dues tortugues presents a la façana del Naixement del temple barceloní. «Les tortugues són la base de les columnes, i per això vaig pensar que també havien de ser la base de tot», ha comentat.
A la part central del bàcul, l’artista ha volgut representar la universalitat de Gaudí amb la unió de fustes procedents dels cinc continents: olivera mil·lenària del Camp de Tarragona per representar Europa, banús africà, corall asiàtic, cocobolo americà i xiprer australià per Oceania.
Per unir la zona de fusta amb la part superior, la peça incorporarà un element de plata d’entre 25 i 30 centímetres. En aquest espai s’hi gravaran els mateixos símbols presents a la pedra de l’escultura de Gaudí situada al núvol dels Àngels. Més amunt, i establint un nou vincle entre el bàcul i l’altra obra, Serramià hi afegirà quatre pedres procedents del Mas de la Calderera, la casa vinculada a l’arquitecte.
Finalment, l’estructura es corona amb la creu ideada per Antoni Gaudí, concebuda per poder-se observar en tres dimensions des de qualsevol perspectiva. L’autor ha explicat que, quan va començar a esbossar la peça sobre el paper, «va veure» la creu de Jesucrist. També ha pres com a referència la Torre de Bernabé, l’única que Gaudí va arribar a veure acabada. «La creu blanca és molt característica», ha assenyalat, tot detallant que està feta de porcellana sintètica.
Actualment, el joier tarragoní treballa a contrarellotge per tenir l’obra enllestida abans del 5 de juny. Malgrat la pressió dels terminis, es mostra convençut que podrà «arribar perfectament a temps». Pel que fa al disseny i a les possibles llicències creatives, assegura que no n’ha pres cap: “Faig el que em diu el cor i punt”, ha sentenciat. «Gaudí deia que, quan algú busca ser original, el que acaba fent és extravagància».
Sobre tots dos projectes, Serramià ha explicat que no ha volgut cobrar res més enllà del cost dels materials. “Hi havia gent que ho volia pagar tot”, ha comentat, tot i que finalment es va optar per obrir un sistema de petites aportacions perquè tothom qui ho volgués hi pogués col·laborar. «Gent de Riudoms, Reus i Tarragona, però també feligresos de la Sagrada Família: tothom s’hi ha volgut sumar», ha explicat.
Per a Serramià, aquestes obres representen «el màxim que pot fer un escultor», tant des del vessant personal com espiritual i simbòlic. «Totes les televisions del món en parlarien», ha assegurat.
Tant l’estàtua com el bàcul esdevenen, així, un nou homenatge a Gaudí: una obra pensada per recordar-lo a casa seva, a l’espai on va ser batejat, i una altra destinada a projectar la seva figura arreu del món sense oblidar les seves arrels.