Encara que les encícliques papals són considerades fonts d’interpretació i desenvolupament del dret canònic, la veritat és que no són lleis formals a menys que continguin disposicions legislatives explícites per al clergat. Per als seglars, tanmateix, sí que podrien considerar-se fonts de moralitat. Així ho entén qui subscriu aquest escrit en relació amb l’encíclica Magnifica Humanitas del Papa Lleó XIV i que dedica gran part de la seva reflexió a la intel·ligència artificial. Un tema d’extrema actualitat respecte del qual el Papa, a través d’aquesta carta solemne adreçada als bisbes i a tots els fidels catòlics del món, subratlla que la IA no és moralment neutra i ha de ser «desarmada» per evitar que domini l’ésser humà.
Una lectura assossegada del text amb la finalitat de localitzar els elements que l’encíclica vol “desarmar” de la IA ens retorna qüestions que ja són tractades per experts de diverses disciplines, però l’auctoritas del Papa els confereix especial transcendència, convidant-nos a aprofundir-hi més. En síntesi, la carta solemne denuncia l’ús militar de la IA, la concentració del poder tecnològic en mans de pocs i adverteix sobre riscos com la desinformació, la precarització laboral i la manipulació algorítmica. No resta el seu pes específic el tractament de l’assumpte des de la Ciutat del Vaticà en forma d’encíclica, encara que els punts ja hagin estat abordats o estiguin en procés de regulació a través de cossos legals nacionals o multilaterals incorporant legislacions afins entre països.
D’acord, això sí, i espero que l’amable lector ho comparteixi, comentar la perspectiva ètica que de la qüestió ens planteja Lleó XIV. Coincideixo amb aquelles persones que consideren el vocable ethos massa acadèmic per no ser desagradable. Però, com escrivia Ortega y Gasset en un dels seus assaigs d’El Espectador, en determinats contextos, afegeixo, «urgeix inculcar-lo en l’ús banal, perquè, d’una banda, no és fàcil substituir-lo, i de l’altra, es refereix a qüestions sobre les quals cada dia serà forçós parlar més». Així és, l’encíclica ‘Magnifica Humanitas’ es converteix en un document clau per al debat ètic global sobre la IA, que no ha fet més que començar en termes temporals de l’evolució tecnològica, i per advertir que el seu desenvolupament sense orientació moral pot generar desigualtat, exclusió i violència. En definitiva, el Papa Lleó XIV ens demana que la tecnologia, inclòs tot el referit a la IA, serveixi a la humanitat, mai al poder d’uns pocs.
En la introducció, el Papa, recorrent a l’imaginari bíblic, compara el moment actual amb la Torre de Babel, advertint que la IA pot unir o dividir la humanitat, i llança un objectiu per assolir: l’actualització de la Doctrina Social de l’Església davant dels desafiaments digitals. I proposa alliberar la IA de lògiques de domini i exclusió, posant-la al servei del bé comú; exigeix marcs jurídics sòlids, supervisió independent i polítiques actives per mitigar riscos; i davant la polarització i automatització, crida a construir una societat basada en solidaritat i justícia.
Davant dels eventuals impactes socials i econòmics que semblen estar sobrevolant amb la IA, com ara l’atur a causa de l’automatització, la configuració de les persones com a simples dades, amenaçant la seva dignitat humana, o les amenaces a la democràcia i justícia social a causa de la concentració del poder tecnològic menyspreant l’ètica, el Papa ens proposa «un dejuni de IA» per fomentar pensament crític i llibertat interior. Però, en essència, el que considero que succeeix és que la intel·ligència artificial té un caràcter enigmàtic perquè hi apareixen els continguts més oposats: l’anterior i el posterior a ella mateixa. La IA serà, en efecte, un «abans i després» com en el seu dia ho va ser la impremta, la màquina de vapor, l’electricitat o Internet. La crida a la reflexió sobre la IA feta per Lleó XIV es pot fer tangible de múltiples formes. I no cal allunyar-se massa del nostre entorn ciutadà: el Museu de Reus, per exemple, ja ens convida a practicar el dejuni al qual es refereix el Papa amb un interrogant que desperta el nostre interès: I si Gaudí hagués tingut IA?
La mostra del museu inclou també reinterpretacions d’edificis de Gaudí generades per la IA que obren un debat inevitable: pot una màquina crear com ell? Pot la IA substituir la creativitat humana? I, sobretot: quins oficis desapareixeran… i quins encara han de néixer? Com es llegeix en la nota de presentació de l’exposició: «El missatge final és clar: la IA és una eina, el criteri i la darrera paraula, nostres».
Per això és igualment vàlid recordar el dístic atribuït al pensador alemany Ulrich von Hutten, popularitzat precisament pel citat més amunt Ortega y Gasset, ja que davant de l’estàtic del ja conegut s’oposen la dinàmica de l’aprenentatge, les emocions oposades i fins i tot els errors: “Jo no soc un llibre fet amb reflexió; jo soc un home amb la meva contradicció”.
Ricardo Mor Solà és diplomàtic.