Ernest Farrés és un poeta sòlid, coherent, reflexiu i profund. Li preocupa la transcendència i els seus poemes van sempre més enllà de la primera capa superficial i busquen trobar aquell esperit, aquella connexió, aquell fil invisible que fa pensar; busca la idea de fons, el punt on neixen el pensament, el debat i la reflexió.
Nom i cognoms.
Ernest Farrés Junyent.
Data i lloc de naixement.
Igualada, 21 de juliol del 1967.
Com vas arribar al món editorial?
Devia tenir uns vint anys quan vaig plantar-me amb una obra inèdita a la porta d’una editorial de poesia de Barcelona. Sense cita prèvia. I em van atendre.
Quin va ser el teu primer llibre?
‘Clavar-ne una al mall i l’altra a l’enclusa’.
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
Havia començat a escriure poemes des de molt jove. Aquest era un més dels nombrosos poemaris que se m’acumulaven al calaix.
Va ser complicat publicar-lo?
El vaig presentar a un premi, l’Octavio Paz de Poesia de l’any 1996, i va guanyar.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor?
Cada publicació d’un nou llibre és el moment més feliç.
On t’agradaria arribar?
Només aspiro a poder continuar publicant llibres en format paper. El món canvia molt de pressa, i no precisament en la direcció adequada.
Creus que podries definir el teu estil literari?
No m’hi veig amb cor.
Quin és el teu procés d’escriptura?
Fàcil: només necessito una llibreta, un bolígraf, una taula d’escriure, silenci i temps.
Tens alguna mania o costum especial a l’hora d’escriure?
Estar envoltat de papers.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
Tot repte denota ambició, i em considero pobre d’ambicions.
Quants llibres has publicat?
Nou, dels quals set de poesia.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
Rellegir clàssics és el millor esport. Per exemple, no fa gaire, en poesia, rellegia Joan Maragall. I en prosa, Josep Maria de Sagarra.
I algun de contemporani?
Tinc molts més autors clàssics de referència que no pas contemporanis.
El millor avantatge de la teva feina?
Que escriure literàriament és, si l’escriptor vol, una forma d’expressió insubornable.
El pitjor inconvenient?
No en conec cap.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
‘1984’, ‘Fahrenheit 451’ i ‘Un món feliç’, perquè són el remei més eficaç per despertar les nostres consciències adormides.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
Cada nou llibre és el que creus que és el teu millor llibre.
Quin llibre estàs llegint?
‘Kala Ghoda’, d’Arun Kolatkar.
Llegeixes quan estàs escrivint?
Jo sempre estic llegint algun llibre.
Recomana un llibre.
En un temps dissortadament tan ple de guerres com l’actual, ‘Incerta glòria’, de Joan Sales.
Recomana un llibre teu.
Potser que recomani l’últim, ‘Franciscanismes’.
Quin llibre no escriuries mai?
No ho sé.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
‘Edward Hopper’.
Quin és l’últim llibre que has publicat?
‘Franciscanismes’, inspirat en sant Francesc d’Assís.
Què en destacaries?
La radicalitat que emana de la senzillesa i la simplicitat.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
Més que alguna anècdota, destacaria totes les persones que he pogut conèixer o amb les quals he tractat del món dels llibres.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
No ho faig mai. Tot projecte pot fracassar a mig procés. Fer llibres és una feinada i pocs arriben a bon port. De fet, crec que l’atzar que regeix l’acte creatiu és el que més m’agrada de ser escriptor.