La Universitat Rovira i Virgili és la realitat territorial més ambiciosa, estratègica i exitosa que hem vist fins ara a la demarcació de Tarragona: Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Ho diuen les dades d’eficàcia acadèmica i producció científica que ha ratificat el darrer rànquing de la Fundación CyD -Coneixement i Desenvolupament- que la situa en la desena posició de l’estat espanyol per la seva contribució al desenvolupament regional. És un èxit de la URV, però també de les universitats catalanes perquè dins d’aquest grup n’hi ha set, entre elles la nostra. I les dades són fiables perquè corresponen a un informe anual elaborat per experts nacionals i internacionals que analitzen 82 universitats.
N’hem d’estar orgullosos i implicar-nos-hi des del tots els camps per aprofitar el seu efecte locomotor per la seva enorme capacitat de formació pública i producció de coneixement i ciència. La validació a través de rànquing esmentat del seu paper en el desenvolupament regional ha coincidit gairebé en el temps amb la celebració d’eleccions a rector que han ratificat aclaparadorament a l’actual responsable, Josep Pallarès, que continuarà sis anys més dirigint una institució clau pel futur del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
El bon funcionament de la URV, sempre millorable, ha decantat la balança enfront dels cants de sirena de l’altre candidat, Domènec Puig, que del 2018 al 2022 va ser vicerector amb Maria José Figueras durant quatre anys que van estroncar el ritme de creixement i excel·lència que la URV vivia des de 1998 quan Lluís Arola (1998-2006) va posar els fonaments d’un projecte amb visió i ambició.
Un somni que van continuar amb el segell particular de cada nou rector i el seu equip Francesc Xavier Grau (2006-2014), Josep Anton Ferré (2014-2018) i Josep Pallarès (2022-2026). Cal recordar que al primer rector, Joan Martí, li va correspondre liderar entre el 1992 i el 1998 el naixement de la URV i els seus primers passos institucionals per passar de ser sucursal d’universitats barcelonines a tenir personalitat jurídica i fàctica pròpies.
Durant els trenta-cinc anys de fer camí de la URV des del 12 de desembre de 1991 quan el Parlament de Catalunya la va crear s’han consolidat set campus i seus a Tarragona, Reus, Tortosa, Vila-seca, Baix Penedès i Vilafranca del Penedès. No trobareu cap altre cas d’expansió i arrelament similar i menys si parlem d’universalitzar el dret al coneixement i la creació de ciència que a través de la transferència que amb col·laboracions publicoprivades està a disposició del teixit productiu.
La URV ha posat el cap i el cor per convertir-se en motor de desenvolupament social i econòmic superant durant més de tres dècades anades i vingudes polítiques a totes les administracions públiques locals, nacionals i estatals sense variar ni un mil·límetre el seu compromís de servei a la ciutadania i la seva independència.
Aquest currículum fa més interessant i útil la seva possible incorporació al projecte d’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona per compensar les temptacions partidistes que alguns han observat a menys d’un any per les pròximes eleccions municipals.
Un projecte aquest que no hauria de perdre de vista les Terres de l’Ebre, perquè malgrat la distància física té multitud de vincles socials, culturals i econòmics amb el Camp de Tarragona. Això ho va aprendre quan el 2011 va inaugurar el Campus de les Terres de l’Ebre a Tortosa.
Penso que aquesta mirada àmplia no ha de significar augmentar la composició ni la complexitat de la futura gestió de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, però sí dotar-la d’un ampli i ambiciós pla de relacions externes per sumar en cada cas totes les potencialitats per entomar la resolució de necessitats i demandes que no són tan diferents al sud, al nord o al centre de la demarcació de Tarragona.
Facilitar el moviment de les persones, les idees, els serveis i els productes és la clau de volta de la societat del segle XXI. I l’experiència de la URV pot aportar molta expertesa per fer realitat que totes les administracions públiques, també els sectors privats, tenen com a objectiu central atendre les persones.
De moment, felicitem Josep Pallarès per la seva reelecció clara i meridiana i li desitgem encerts en els pròxims sis anys. Els futurs assoliments de la URV seran també nostres com ho han estat els del passat. Que el seu cap i el seu cor se sincronitzin amb els de la resta de la comunitat.