La Fundació Privada Reddis ha acollit aquest dimarts una nova sessió del cicle de conferències dedicat al 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil. Sota el títol ‘Com la Guerra Civil va arribar a tots els racons de Catalunya: el cas de la Terreta’, el president de la Fundació i estudiós del conflicte, Lluís Colomés, ha ofert una de les conferències més personals del programa.
A partir del cas de la Terreta, al Pallars Jussà, i especialment del poble de Sapeira (Pallars Jussà) —d’on prové la seva família—, Colomés ha exposat com es va viure la Guerra Civil en els petits nuclis rurals. La seva intervenció ha combinat la recerca històrica amb els records familiars i testimonis que ha reconstruït després d’anys d’investigació.
Segons ha explicat, als pobles petits les divisions ideològiques convivien amb una realitat quotidiana marcada pels vincles familiars i veïnals. L’exemple de la Terreta, ha assenyalat, és representatiu del que va succeir en moltes altres poblacions rurals de Catalunya, també al Baix Camp, en municipis com Prades, l’Aleixar o Riudoms, on la proximitat entre les persones condicionava la manera d’afrontar la violència, la repressió i la confrontació ideològica. “La gent es coneixia, eren parents, amics o veïns, independentment del bàndol polític”, ha recordat.
Un dels episodis més destacats que ha relatat ha estat la destrucció del patrimoni religiós ordenada pels comitès revolucionaris. A Sapeira, davant l’ordre arribada des de Tremp de destruir objectes de culte, els veïns van decidir que un representant de cada família participés en l’acció per repartir la responsabilitat. Segons els testimonis familiars recollits per Colomés, els habitants van intentar minimitzar els danys i es van limitar a cremar objectes que consideraven de poc valor, entre els quals algunes imatges religioses antigues que, amb el temps, podrien correspondre a valuoses talles romàniques.
També ha estat especialment emotiu el relat sobre com familiars de Colomés van intervenir per evitar l’execució de diversos veïns de Sapeira assenyalats per la seva suposada afinitat amb la dreta. Segons els records del seu pare, que va viure aquells fets de petit, la seva actuació i capacitat de diàleg van contribuir a evitar una tragèdia i a salvar diverses vides en un context de gran tensió.
La sessió ha finalitzat amb un torn obert de preguntes, en què molts assistents han destacat la dimensió humana de les històries compartides. La conferència ha posat de manifest la importància de preservar la memòria històrica no només des del rigor acadèmic, sinó també a través dels records familiars i les vivències quotidianes.
El cicle es clourà el pròxim 16 de juny amb la conferència del periodista Andreu Dalmau, ‘Brigades Internacionals a Cambrils: llums i ombres de la solidaritat internacional a les nostres terres’.