Aquest matí, he sigut un dels centenars de reusencs que s’ha acostat als peus del campanar a presenciar l’acte d’inauguració de l’escultura dedicada a Antoni Gaudí, impulsada per l’Associació d’Amics de Gaudí i creada per l’escultor Joan Serramià. Ha estat un d’aquells moments que et recorden que intensa pot la relació entre una ciutat i el seu llegat, i com la iniciativa cívica continua sent un dels motors més potents de la identitat reusenca, de fet aquest acte m’ha dut a escriure avui aquest article.
Els reusencs tenim una virtut i un defecte que sovint són la mateixa cosa: no acostumem a presumir gaire de nosaltres mateixos, però si d’on venim… també quan algú ens toca allò que és nostre. Llavors sí, llavors apareix aquell orgull reusenc que portem a dins i que ens fa recordar al món una evidència incontestable: Antoni Gaudí era fill de Reus.
Ho dic perquè aquest Any Gaudí està deixant una imatge que m’agrada especialment. No és la dels actes oficials, ni la de les «grans» inauguracions (que van fer parlar a Gaudí en castellà…). És la imatge d’una ciutat que s’ha posat en marxa. Una ciutat que ha decidit celebrar el seu fill més universal tal com sap fer les coses, des de baix, a través de les entitats, de la gent que hi dedica hores, de les persones que no surten a les fotografies, però que són les que mantenen viva l’ànima de Reus. Perquè si una cosa defineix aquesta ciutat no són només els edificis o els carrers, són les entitats.
Durant aquest any hem vist com els Amics de Gaudí han continuat fent allò que el Sr. Guix Sugranyes i un grup de prohoms van començar el 1955: explicar, divulgar i reivindicar la figura de l’arquitecte reusenc amb una fidelitat admirable. Quan encara no existien grans commemoracions ni aniversaris rodons, ells ja hi eren. Quan Gaudí era més conegut a fora que a casa nostra, ells continuaven treballant perquè els reusencs no oblidéssim qui era aquell noi nascut al carrer Sant Vicenç que acabaria canviant la història de l’arquitectura universal.
També hem vist l’Associació de Concerts de Reus sumant-se a la commemoració amb la convicció que la música i la cultura és una de les millors maneres d’honorar un llegat com el de Gaudí. Perquè Gaudí no era només arquitectura, era sensibilitat, creativitat i bellesa. I això també s’expressa a través de la música i més concretament amb el Musical Gaudí que va ser estrenat el 19 de febrer a l’auditori homònim de la Fira.
També han pres part, institucions com El Círcol o el Centre de Lectura, entitats que formen part del paisatge sentimental de la ciutat i que han sabut incorporar-se a aquesta celebració demostrant, una vegada més, que la societat civil reusenca continua sent un dels grans motors culturals del territori.
La llista seria llarguíssima. Gremis d’oficis, associacions de veïns, clubs esportius, entitats culturals, escoles, col·lectius artístics, entitats socials i religioses. Cadascú des del seu àmbit. Cadascú aportant el seu granet de sorra. Amb aquella manera tan reusenca de treballar que consisteix a fer feina i després, si de cas, ja en parlarem. I això és precisament el que més m’agrada de tot plegat.
Perquè Gaudí era un geni universal, sí. Però abans de ser universal va ser reusenc. Va néixer i créixer en una ciutat emprenedora, inquieta, comercial, oberta al món i orgullosa de la seva identitat. Una ciutat acostumada a pensar en gran. Una ciutat on ja en ple segle XIX es respirava la curiositat, la capacitat d’innovar, el gust per la feina ben feta, l’esperit associatiu i la voluntat d’anar una mica més enllà. En el fons, Gaudí també és fill d’aquesta manera de ser.
Per això no me’n puc estar d’aixecar la cella quan encara avui reapareix, de tant en tant, alguna discussió sobre si era més d’aquí o més d’allà. Nosaltres ja sabem com acaba aquesta conversa. Amb educació, amb elegància i, si convé, amb aquella ironia tan nostra. Perquè mentre alguns encara discuteixen, a Reus fa molts anys que ens dediquem a una cosa molt més útil: cuidar-ne el llegat i projectar-lo enfora.
Aquest Any Gaudí està servint per recordar-ho. Però sobretot està servint per demostrar una altra cosa, que darrere del nom d’Antoni Gaudí hi ha una ciutat viva, una ciutat que continua generant cultura, idees, projectes i compromís cívic. I potser aquest és el millor homenatge que podem fer-li.
Perquè les grans obres de Gaudí no es van construir en un dia. Van ser el resultat de la perseverança, de la il·lusió compartida i del treball constant de moltes persones. Exactament, igual que les grans coses que passen a Reus. I això, afortunadament, continua sent molt nostre.
Jaume Piñol de la Mata és president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus.