En el marc de la Setmana Internacional dels Arxius, la ciutat de Reus ha rebut alguns dels participants del projecte ‘Tarragona Refugia’ en una de les seves parades de la ruta que estan duent a terme per la demarcació. Fins al pròxim 19 de juny, membres de les associacions Escuela Antoni Benaiges i Ricardo Esparza i estudiants de l’Institut La Cabrera (Bustarviejo, Madrid) i del Col·legi Lourdes de Madrid, passaran per diversos municipis del territori, que van acollir milers d’infants i famílies que fugien de la Guerra Civil Espanyola.
‘Tarragona Refugia’ és una iniciativa impulsada per l’associació Escuela Antoni Benaiges, que manté viva la memòria del professor mont-rogenc, el mestre que va prometre el mar, que fou executat amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola a Burgos, on hi estava destinat. L’entitat va organitzar els anys 2024 i 2025 dos viatges amb infants de la Cañada Real de Madrid i el barri de Cartuja de Granada fins a Mont-roig del Camp per complir la promesa que va fer Benaiges als seus alumnes de l’escola de Bañuelos de Bureba de mostrar-los el mar. Arran d’una conversa amb la diputada al Parlament de Catalunya, Irene Aragonès, va sorgir la idea de tirar endavant ‘Tarragona Refugia’.
Tal com explica Carlos Díez, professor jubilat de l’associació Escuela Antoni Benaiges, ‘Tarragona Refugia’ és una «mostra d’agraïment» a la solidaritat que va mostrar el poble català fa 90 anys amb l’acollida de centenars de milers de persones i una «denúncia» al fet que 90 anys després, la infància d’altres indrets del món com Gaza estiguin patint les conseqüències del genocidi. «Ara nosaltres som els portaveus dels nostres pares i avis», exposa l’altre membre de l’associació en memòria de Benaiges, Enrique Martínez, qui segueix: «Moltes gràcies».
Sota el lema ‘Caminem per no oblidar’, com a símbol de memòria de qui ha hagut de caminar o camina «forçosament», des del 8 de juny i durant dotze dies, els participants visitaran catorze pobles i ciutats de la demarcació. El recorregut escollit –Montblanc, Alcover, la Selva del Camp, Reus, Falset, Móra d’Ebre, Xerta, Roquetes, Tortosa, el Perelló, Pratdip, Mont-roig del Camp, Cambrils i Tarragona– ha estat treballat arran de la documentació de l’Archivo General de la Administración (AGA) d’Alcalá de Henares i del llibre ‘Refugiats i desplaçats dins la Catalunya en guerra (1936-1939)’ de Joan Serrallonga.
Aquest dimarts, 9 de juny, a la tarda, després d’una visita al refugi antiaeri de la Patacada, l’Arxiu Municipal de Reus ha acollit l’activitat ‘La Guerra Civil a Reus: intercanvi de projectes de memòria històrica’.
L’acte ha comptat amb la intervenció de l’historiador Salvador Palomar, que ha fet un repàs de la Guerra Civil Espanyola a Reus des del punt de vista de la població no combatent, de la rereguarda i els problemes d’assistència i dotació que hi va haver. Palomar ha explicat que la capital del Baix Camp era un important centre de comunicacions, que albergava una de les fàbriques d’avions de l’exèrcit republicà i que tenia «fama» de ciutat «molt republicana» ja des del segle XIX.
Tot plegat, va comportar que sobretot des de la tardor de 1937 fins al 15 de gener de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat, els reusencs, reusenques i refugiats patissin el patiment i conseqüències de més d’un centenar de bombardejos. Reus va arribar a tenir divuits grans refugis antiaeris, més d’un centenar més de petits al casc urbà i desenes més als afores. Tota una infraestructura que demostra l’esforç ciutadà per oferir una «defensa passiva» que minvés en la mesura del possible la crueltat de les ofensives.
Al seu torn, la regidora responsable de l’arxiu, Montserrat Flores, ha posat en relleu la tasca arxivística, la conservació de la memòria personal i col·lectiva perquè «ningú parli per nosaltres». Flores ha dit que la memòria del passat té aplicació «de present i futur», fent referència a la «manipulació» del passat per part d’alguns per construir un relat actual.
En agraïment a la solidaritat de Reus en l’època de la Guerra Civil, el Sergio, un dels membres de l’associació juvenil Ricardo Esparza, ha fet entrega a l’arxiu d’una placa commemorativa. Tot seguit, una altra de les joves, Irene, ha llegit un manifest en suport al poble palestí i en contra dels genocidis. Per cloure l’acte, adults i joves han pogut conèixer diversos documents que guarda l’arxiu de l’època de la Guerra Civil a Reus.