El pròxim 24 de juny, per Sant Joan, farà 25 anys de la inauguració oficial de la recuperació del Ball de Galeres a la plaça del Mercadal. Amb motiu de l’aniversari, la dansa organitza per a aquest dissabte, 13 de juny, la celebració oberta a tothom.
El Ball de Galeres recrea la batalla de Lepant, del 7 d’octubre de 1571, entre quatre galeres cristianes i quatre de turques. En la victòria cristiana també intervenen un àngel i un macer, el diable, que encarnen el bé i el mal.
Aquest dissabte, 13 de juny, tindrà lloc la jornada principal de la celebració dels 25 anys, amb una cercavila conjunta amb el Ball de Cavallets com a acte central, que sortirà a dos quarts de 6 de la tarda des de la porta de l’ajuntament i serà el moment en què es presentaran oficialment els nous vestits de l’àngel i del bàndol cristià.
El canvi més destacat serà per a la figura de l’àngel, que «en consens», en paraules d’un dels balladors actuals, Lluís Cuartero, s’ha optat per un vestit «sense gènere», ja que l’actual presenta una sèrie de caràcterístiques «pensades» per al cos d’una dona. En canvi, per als cristians els vestits a nivell estètic seran «pràcticament iguals».
Fins a aquest divendres a dos quarts de 9 del vespre, al Castell del Cambrer, es pot visitar una exposició que recorre els orígens, la recuperació i l’evolució de la dansa, a través de reculls documentals, objectes i vestits i un audiovisual, a partir de les aportacions històriques de l’etnòleg Salvador Palomar, l’historiador Andreu de Bofarull o el folklorista Joan Amades que refermen l’arrelament de la dansa que representa les naumàquies a Reus.
Les armes: un dels distintius del Ball de Galeres
Tant turcs com cristians porten unes armes de rèpliques històriques, pistoles d’avantcàrrega de calibre 45, elaborades a Biscaia, que premen en alguns moments de les cercaviles o ballades.
«La primera vegada que vaig disparar amb les armes em feia una mica de respecte, però li vaig perdre la por al moment i ara em sembla una cosa divertidíssima«, confessa Cuartero. José Abelló, exballador que va inaugurar la dansa l’any 2001, explica que la gent «no s’esperava» que enmig d’un ball hi hagués lloc per a les pistoles.
Per poder fer-ne ús, els balladors han de passar un test psicotècnic, el certificat del qual han de presentar juntament amb altra documentació a la Guàrdia Civil per tal que els facin arribar el permís d’arma d’avantcàrrega AE. Tot seguit, a través de la Coordinadora de Trabucaires, han de participar en un curs en què els expliquen aspectes com les mesures de seguretat o com s’efectua la càrrega de pólvora al canó.
Orígens, recuperació i sentiment d’orgull
Des del maig de 1792, en una acció de gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia, i fins a començament del segle XIX, hi ha documentació que corrobora la presència de la dansa reusenca. Amb tot, la primera notícia d’un ball d’aquest tipus a la capital del Baix Camp data de l’octubre 1733: un «ball de bargantins» amb vuit naus, procedent de Falset, va participar en les festes en honor a Sant Bernat Calvó tot dansant al voltant d’una gran foguera.
El Ball de Galeres de Reus es relaciona amb el gremi de galoners, una agrupació dedicada a la fabricació de passamaneria, cintes i altres complements de la indústria tèxtil. A començaments del segle XIX, moment àlgid de la cultura popular reusenca, la dansa es va vincular al gremi de blanquers i assaonadors. Poc després, amb la seva desaparició es va deixar de representar.
Va ser a la tardor de 1998 quan es van començar els treballs de recuperació, amb la implicació d’entitats com la Carrutxa, i de persones com el folklorista reusenc Josep Bargalló, la dinamitzadora cultural Montserrat Huguet, la membre fundadora de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, Ana Maria Badia, l’ebenista Josep Anglès, o el músic i lutier Jordi Aixalà, que encarregar-se de l’elaboració d’uns prototips de naus que van ser finalment descartats perquè no es consideraven prou estètics ni ergonòmics. Només se’n conserva un: una galera de fusta del bàndol turc. Les galeres actuals, de vidre i fusta, i d’uns 20kg de pes cadascuna, es van comissionar a l’artesà Ismael Porta.
La presentació a la plaça del Mercadal va tenir lloc el 24 de juny de 2001, en un acte que va comptar amb la participació dels dos padrins, la Dansa Guerrera de Todolella i el tarragoní Ball d’en Serrallonga. Abelló recorda el dia de l’estrena «amb molt nervis», després d’uns últims mesos «estresants», i confessa que no van tenir «massa temps» per assajar amb la vestimenta i tot a punt.
L’exballador destaca la música «espectacular» del Ball de Galeres, basada en la melodia recollida per Andreu de Bofarull i interpretada per una cobla de ministrers, i pel que fa a la coreografia, explica que les figures de la cercavila «s’han anat perfeccionant, fent-la més atractiva i dinàmica».
Quant a l’efemèride que se celebra aquest 2026, Cuartero assenyala que la ciutat de Reus ha de sentir-se «orgullosa i afortunada» de tenir la «sort» de disposar i gaudir d’aquesta dansa única a Catalunya. Cal recordar que el pròxim divendres, 19 de juny, el ple de l’Ajuntament de Reus aprovarà la proposta de concessió d’una menció honorífica municipal al Ball de Galeres, la qual es farà entrega al setembre durant els Guardons de la Ciutat.