Llicenciada en Psicologia clínica i en Història contemporània, Empar Fernández s’ha dedicat sempre a l’ensenyament, una tasca que ha combinat amb l’ofici d’escriure. Conrea diferents gèneres literaris, però ha destacat especialment en el camp de la novel·la negra, on s’ha consolidat com una de les autores de referència amb obres de primer nivell. També ha escrit a quatre mans amb Pablo Bonell Goytisolo, Judith Pujadó i la seva filla, Júlia Tardà. Les desigualtats i les injustícies socials són temes recurrents en la seva obra.
Nom i cognoms.
Empar Fernández Gómez.
Data i lloc de naixement.
Barcelona, 1 de gener de 1962.
Com vas arribar al món editorial?
Vaig començar escrivint relats, vaig guanyar un premi de novel·la curta amb la meva primera novel·la i vaig pensar que havia arribat el moment d’intentar publicar amb la implicació d’una editorial convencional.
Quin va ser el teu primer llibre?
El primer va ser ‘Horacio en la memoria‘, premiat i publicat per la Diputación de Badajoz. El primer publicat per una editorial tradicional va ser Para que nunca amanezca, editat per Meteora.
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
A partir de la notícia de premsa que parlava de l’assassinat d’una dona molt gran que patia alzheimer a mans del seu marit i del posterior suïcidi d’aquest, la persona que tenia cura en solitari de la malalta.
Va ser complicat publicar-lo?
La veritat és que no. El vaig presentar als editors, el Jordi Fernando i la Dolors Sàrries, que el van acceptar immediatament. Em van suggerir algun retoc molt raonable. Publicar amb Meteora va ser un plaer i el millor aprenentatge possible per a una novel·lista que començava.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor/a?
Rebre el Premi Dashiell Hammett a la Setmana Negra per ‘El instante en que se encienden las farolas’. És un premi que atorga la comunitat de lectors, llibreters i crítics de novel·la negra.
On t’agradaria arribar?
M’agradaria que alguna editorial apostés per traduïr la sèrie de novel·les negres protagonitzada per Mauricio Tedesco. Posats a somiar, també m’agradaria molt que fos filmada i traslladada a la pantalla.
Creus que podries definir el teu estil literari?
Crec que escric centrant me en les característiques dels personatges, persegueixo que siguin sempre creíbles i sempre versemblants. Escric sense artificis ni exhibicionisme, els detesto com a lectora, i tracto que les frases lliguin sempre unes amb les altres, com si fosin una seqüència natural.
Quin és el teu procés d’escriptura?
Generalment el punt de partida és una notícia en un diari, sovint és un crim que em crida l’atenció. A partir d’aquí intento imaginar el procés que porta a uns personatges a protagonitzar els fets delictius apareguts a la premsa. És una mena de repte.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure?
Sempre a primera hora del matí després d’haver llegit el diari i sempre en silenci. El silenci és innegociable. Escric en una butaca amb l’ordinador, molt petit, sobre les cames i al costat d’un finestral.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
Sí, la publicació en un altre idioma. Una novel·la publicada per Meteora ‘Hijos de la derrota’ va ser traduïda al català per la mateixa editorial. M’agradaria que alguna novel·la meva fos traduïda al francés.
Quants llibres has publicat?
32.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
Balzac, Zola.
I algun de contemporani?
Elizabeth Strout, Pierre Lemaitre
El millor avantatge de la teva feina?
Que es pot fer en solitud.
El pitjor inconvenient?
Paradoxalment que de vegades resulta massa solitari.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
‘El món segons Garp’ de John Irving.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
‘La epidemia de la primavera’, basada en l’expansió de la falsament coneguda com a grip espanyola mentre els soldats morien a milers a les trinxeres durant la Primera Guerra Mundial.
Quin llibre estàs llegint?
‘Out’, de Natsuo Kirino.
Llegeixes quan estàs escrivint?
Sí, Sempre. També és cert que sempre estic escrivint.
Recomana un llibre.
‘El món segons Garp’, de John Irving i Res no s’oposa a la nit de Delphine de Vigan.
Recomana un llibre teu.
‘La epidemia de la primavera’.
Quin llibre no escriuries mai?
‘Cinquanta ombres d’en Grey’, per avorrida.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
‘Planeta ESO’, un llibre d’humor escrit a quatre mans amb Judit Pujadó, es van vendre diverses edicions.
Quin és l’últim llibre que has publicat?
‘La caída’, una novel·la adreçada a lectors a partir de 12 anys que va ser finalista del Premi Edebé de Novel·la Juvenil.
Què en destacaries?
Ha tingut molt bones crítiques i crec que llibres com La caída, que mostren el costat més fosc de les relacions adolescents, poden contribuïr de forma efectiva a captar futurs lectors de novel·la negra.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
Sí, després de molts anys, encara em fa una mica de ràbia que a les dones que escrivim novel·la negra ens etiquetin com a “dames negres” mentre que als nostres companys de gènere masculí ningú els anomena “cavallers negres” o “senyors de la foscor”.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
Estic corregint la quarta entrega de la sèrie protagonitzada per l’inspector Mauricio Tedesco que arribarà a les llibreries al setembre de 2026 i pensant l’argument d’una altra novel·la juvenil molt negra.