L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha ofert aquest dimarts a la tarda una conferència en la qual ha donat a conèixer que es tirarà endavant el pulmó verd més gran de la ciutat, el compromís de la Generalitat amb la construcció del Pavelló del Molinet i la futura habilitació de locals o baixos en desús de titularitat municipal en habitatges assequibles. Sota el títol, ‘Reus avança’, la batllessa, en un acte al parc de Federico García Lorca, ha fet un repàs en les diverses línies d’actuació impulsades en el mandat actual.
Reus guanyarà un nou parc urbà en un espai de més de 18 hectàrees, situat entre l’Estadi Municipal i les Piscines Municipals. Amb una superfície equivalent a 25 camps de futbol i gairebé set vegades superior a la del Parc de Sant Jordi. «En breu llençarem el concurs d’idees per recollir propostes i començar a treballar en la seva definició», ha assegurat Guaita.
Un altre dels grans anuncis ha estat en l’àmbit esportiu, ja que ha indicat que s’ha rebut el «compromís» de la Generalitat, després de més de 20 anys de reclamació, per tirar endavant el Pavelló del Molinet, un equipament esportiu a tocar de l’Institut Roseta Mauri i l’Escola Eduard Toda, on s’està construint annexa la setena Escola Bressol Municipal, l’Ametller.
Un dels reptes als quals cal fer front és la crisi d’accés a l’habitatge i, des del govern municipal, iniciaran l’habilitació de locals o baixos en desús de titularitat municipal en habitatges assequibles. Aquesta mesura, que començarà al barri Gaudí, se sumarà a les promocions de protecció pública impulsades a partir de modificacions de planejament urbanístic, com són el Complex Riera o Mas Iglésias, dels quals es preveu atorgar les claus als inquilins a finals d’any, o del habitatges projectats a l’àrea de Pich Aguilera, l’avinguda del Carrilet, els carrers de Vilafortuny i Ball de Diables (pla 50.000 de la Generalitat), i al barri del Carme, zona on també es construirà un nou CAP i un aparcament subterrani. S’hi han de sumar també els que s’aconsegueixen a través del dret de tanteig i retracte o de convenis amb entitats sense ànim de lucre. En total, en els pròxims anys es posaran a disposició de la ciutadania més de 600 habitatges assequibles. «Seguirem utilitzant totes les eines, actuals i futures al nostre abast per incrementar l’oferta d’habitatge assequible», ha declarat l’alcaldessa.
Al llarg del discurs, també hi ha hagut cabuda per a l’Any Gaudí, i Guaita ha destacat dues visites «obligades». Per una banda, el Gaudí Centre, que ha encetat la seva renovació integral amb una primera part, la recent reinaugurada tercera planta amb la creació d’una sala immersiva; i per l’altra banda, el Museu de Reus, que enguany ha reobert les portes amb una actualització museogràfica i museística, i que conserva i exposa els únics documents de Gaudí que existeixen, després que la resta es cremessin a l’incendi del taller de la Sagrada Família, en esclatar la Guerra Civil Espanyola. En l’àmbti cultural, a finals d’any, culminarà la transformació del Centre Catòlic en el nou Centre d’Arts Escèniques.
Vinculat, en part, a l’activació de la Zona de Baixes Emissions i les seves restriccions, el govern es troba immers en l’habilitació d’aparcaments dissuassius. Aquest mes de juny s’han obert 75 places al carrer de la Comunitat de Múrcia i ja estan en marxa les obres al futur aparcament del polígon Dyna, que comptarà amb 220 places. Pel que fa a aparcaments subterranis municipals, hi ha la intenció d’estrenar el de la Riera (340 places) aquest estiu.
Transformació urbana
Al nord, el passat mes de febrer es va començar el soterrament de set torres d’alta tensió a la urbanització El Pinar, on hi haurà una posterior transformació en passeig verd, plantejada conjuntament amb l’Ajuntament de Castellvell del Camp. Cal recordar també que el mes de novembre es va signar el protocol d’actuació amb Adif per al futur desenvolupament urbanístic dels terrenys de l’entorn de l’estació de trens, la coneguda com a platja de vies, per trencar amb l’actual barrera física.
Al sud, en cinc anys s’invertiran 25 MEUR en els barris Carrilet, Juroca, Fortuny, Parcel·les Cases i Montserrat amb 31 actuacions emmarcades en el Pla de Barris de la Generalitat. Entre elles, hi ha la conversió del carrer d’Astorga en eix cívic, la primera fase de la qual ja està en obres i per a la segona, aquest dilluns s’ha signat el decret per engegar-la.
A finals d’aquest mes de juny i primer de juliol, Sandra Guaita ha indicat que es produirà la signatura del contracte amb l’empresa que ha de redactar el projecte executiu de la futura estació d’autobusos, semisoterrada i amb setze andanes. «Estem parlant d’una estació d’autobusos moderna, a l’alçada d’una ciutat com Reus i de les principals capitals europees», ha detallat. L’equipament s’ubicarà al costat d’altres projectes com l’estació de Bellissens, que es preveu que entri en funcionament enguany, i el recorregut del TramCamp, que connectarà amb l’Aeroport de Reus i l’alta velocitat. «Estem insistint molt a la Generalitat de la necessitat de desplegar el més aviat possible la segona fase del futur TramCamp donat que som conscients que suposarà un gran avenç en la mobilitat a les nostres comarques».
A l’est, al Tecnoparc, s’està dissenyant l’impuls d’un nou centre d’empreses de REDESSA, l’InnoReus, una peça més per a l’evolució del parc tecnològic cap a un districte. Guaita ha defensat el Tecnoparc com «l’ecosistema d’innovació més potent del sud de Catalunya amb una convivència excepcional d’equipaments universitaris, sanitaris, científics i empresarials». En aquest ecosistema també es treballa pel trasllat de la Facultat de Medicina de la URV al Campus Bellissens. «En les properes setmanes explicarem novetats per esdevenir Hub de Salut», ha avançat l’alcaldessa.
En aquest punt del discurs, Guaita ha asseverat que «aviat» s’obrirà el concurs d’idees per pensar possibles usos per a la reconversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Urbana al carrer del Roser, en desús des de 2005.
A l’oest, més concretament al carrer de Mare Molas, s’està estudiant un pla de millores semblant al que s’ha produït al carrer de Doctor Ferran, la primera fase de transformació del qual ja s’ha enllestit, a tocar de l’Escola General Prim, i aviat es començarà la segona. A tocar de la Biblioteca Central Xavier Amorós, tindran lloc unes obres per passar a tenir una zona verda en comptes d’una zona blava d’aparcament, uns treballs que ja s’han adjudicat. La batllessa també ha volgut recordar l’anunci recent del projecte, de la mà de la Fundació Gresol, d’elevar una rèplica de la capella de l’Assumpta de la Sagrada Família al parc de Gandhi.
Seguretat i emergència climàtica
En seguretat, l’alcaldessa ha recordat que l’any passat es van reduir els fets delictius en un 9,5% respecte a l’any anterior i que s’hi van realitzar més de 9.000 patrullatges de proximitat. «Hi haurà un salt qualitatiu amb l’adjudicació de la nova app de seguretat compartida amb d’altres municipis, i la instal·lació de 39 càmeres de lectura de matrícules noves en 22 zones de la ciutat, i es passaran a tenir 126″, ha explicat Guaita.
Quant a l’adaptació a l’emergència climàtica, l’evolució cap a una ciutat més verda és clau. Ja s’està desplegant el pla Reus Respira, que planteja plantar 500 nous arbres cada any, i s’ha tirat endavant l’àrea de biodiversitat del Pinar, la creació de les Basses del Pedret, la recuperació de la Bassa Nova -també entès com un espai de comunitat- i l’habilitació de refugis climàtics als patis de les escoles. També aterrarà a la ciutat un pla d’ombres, que començarà amb una actuació a la plaça de la Cultura de la Pau i seguirà a la Palma i als eixos comercials.
Al llarg del seu discurs, en base a un mapa de Reus, ha volgut visualitzar les actuacions, projectes, inversions i millores arreu de la ciutat. Per cloure l’acte, Sandra Guaita ha reivindicat que «Reus és un agent cabdal de la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, que torna a jugar un paper destacat en el mapa català i fins i tot estatal en molts àmbits». A més, s’ha dirigit al públic per agrair el «compromís amb la ciutat de molts i moltes».