Un naufragi. Una illa remota. Un mag que no pot oblidar el seu passat. I un món on ningú no actua.
Amb ‘La Tempesta’, Shakespeare va crear una obra tardana enlluernadora que combina conte de fades, lluita de poder i comèdia grotesca. L’illa es converteix en l’escenari de lluites internes i externes: els records ressorgeixen, les identitats s’esberlen i les aliances canvien constantment.
Els personatges apareixen duplicats, es contradiuen o perden el control de les seves pròpies històries. Entre màgia, engany i rebel·lió, sorgeix una visió teatral multifacètica que, alhora que pren seriosament la presumpta realitat d’un país emmarcat en aquella illa imaginària, la va desconstruint malgrat la bona voluntat de l’espectador comú, és a dir, de l’elector.
La comèdia neix allà on el poder frega el ridícul, el llenguatge falla i el control s’enfonsa sobtadament en el caos.
‘La Tempesta’ es revela, en definitiva, com una obra poètica i anàrquica, i els nostres governants en fan avui dia una magnífica adaptació.
Les arts escèniques, el teatre, l’òpera i fins i tot el ballet ens poden transportar sempre al record de gestes passades, però també poden ser advertiments per al pacient observador del quotidià, del que succeeix cada dia, del que passa amb molta freqüència i que, malauradament, sembla formar ja part de la rutina diària. En l’obra de Shakespeare, el que menys veiem a l’escenari és precisament una tempesta, perquè el fenomen atmosfèric és l’origen del caos social que es desenvolupa al llarg de la història teatral.
És possible que tinguem la impressió que aquella illa remota imaginada per Shakespeare navega a la deriva sense una identitat cultural, social o econòmica homogènia, separada de la resta d’un continent, si no més seriós almenys no tan caòtic, recordant aquella bassa de pedra que s’allunyava de la matriu europeu que al seu torn imaginava José Saramago, els ideals del qual, per cert, també estaven profundament alineats amb la lluita socialista per la justícia social.
Es pot entendre que la moral principal de ‘La Tempesta’ és que el perdó i la reconciliació són més poderosos que la venjança. Però, al mateix temps, l’obra ens ofereix alguns missatges que resulten pertinents en la nostra rabiosa actualitat política: la necessitat de reflexionar sobre la fugacitat de la vida, l’estatus i el poder; i, a través del contrast entre l’esperit d’aquells que busquen la seva llibertat mitjançant el servei i els qui pateixen el domini del colonitzador, l’obra planteja dilemes morals sobre l’abús de poder i el dret a governar.
Ricardo Mor Solà és diplomàtic.