La Confraria Guardadors de la Tronada, l’Escola Marta Mata, el doctor Joan Borràs i l’escola d’aviació CESDA rebran mencions honorífiques municipals durant els actes institucionals de les Festes de Misericòrdia al setembre. És un acte de reconeixement a persones i entitats que fan gran la ciutat i que es va oficialitzar al ple del passat divendres. És un gest anual que, tot i la repetició, ajuda a confirmar la força encara vigent del teixit social de Reus, més enllà de les vicissituds que algunes entitats pateixen a conseqüència dels accelerats canvis socials i econòmics.
No entraré en detall, però és prou coneguda la dificultat d’algunes, centenàries, pateixen per arribar a final de mes sense reduir la seva activitat dinamitzadora especialment en els àmbits social, cultural i esportiu. Si el 1951 un grup de prohoms va impulsar la creació de la Confraria Guardadors de la Tronada per sacsejar una festa major de Sant Pere en hores baixes, ara no seria desgavellat fundar-ne una de Guardadors d’Entitats Reusenques (GER). Aquest acrònim inventat podria ser la primera pedra del moviment GERMINAR per garantir que les llavors plantades fa dècades continuen brotant any rere any.
Per Misericòrdia celebrarem els 65 anys dels Guardadors de la Tronada que des de 2013 també són Guardadores, els 30 de l’Escola Marta Mata hereva d’una revolució pedagògica, la bona feina del doctor Joan Borràs en l’àmbit de l’oncologia i de la humanització de la relació entre metge i pacient, i els 25 de l’escola d’aviació CESDA que quan va néixer molts miraven amb escepticisme sorneguer, excepte els dos principals impulsors Tomàs Barberà i Andreu Pujol que van ser regidors entre 1995 i 2003.
Ignoro si Barberà i Pujol han rebut mai la menció honorífica municipal, però, per si de cas, que sàpiguen que tenen la simbòlica dels prop de 700 alumnes que s’han graduat al Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació, i la meva.
Necessitem Guardadors i Guardadores d’Entitats Reusenques i també de Reus, perquè mentre el passat dimecres l’alcaldessa, la socialista Sandra Guaita, relatava la feina feta pel govern tripartit (PSC, ERC i Ara Reus) i els projectes de futur del mandat que entra en la recta final, l’endemà, dimecres, la cap del principal grup l’oposició, la juntaire Teresa Pallarès criticava durament la seva tasca i dibuixava una ciutat bruta, insegura i sense empenta. Val a dir que, poques després, altres grups com el PP i la CUP s’afegien al cor d’apocalíptics.
Com podeu comprovar, la polarització que pensàvem exclusiva de la política internacional, estatal i nacional, també arriba a la local. Ampolla mig plena, ampolla mig buida o buida del tot. Anem-nos-hi acostumant perquè el to crític i contrastat anirà augmentant fins a les eleccions municipals del diumenge 23 de maig de 2027, si ningú canvia la data.
Els reusencs i les reusenques necessiten mirar amb atenció què passa realment a la ciutat, sense demagògies partidistes, i les entitats i els representants dels diferents sectors que componen un Reus plural poden ser veus independents i amb autoritat que ajudin a fer una radiografia tan objectiva com sigui possible de com està la ciutat.
La Tronada peta fort i cobreix el Mercadal d’un espès núvol de fum de la pólvora que minuts després s’acaba esvaint. Enguany n’hi ha sis. Una ja la vam veure per Corpus. Era una de les extraordinàries. Encara n’hem de gaudir de cinc més: la de dimecres 24, les dues de diumenge 28 (una també extraordinària) i les dues finals de dilluns 29.
Els 700 anys de Corpus i els 400 del trasllat de la relíquia de Sant Pere justifiquen plenament l’ampliació de Tronades. Gaudim-les. Però per la precampanya, la campanya i les urnes necessitem vots, no pas morters. I que la consciència crítica de cadascú sigui la que ens ajudi a triar una o altra papereta.
L’abstenció, legítima, és un toc d’atenció democràtic, però amb poc efecte sobre la configuració del futur consistori que de 2027 a 2031 incidirà, a través dels 27 regidors i regidores, en el nostre dia a dia.
Efectivament, els autèntics Guardadors de Reus són els electors i les electores que es mereixen una eterna menció honorífica municipal. La resta, soroll i fum. Que sigui cert que totes les candidatures posen els ciutadans al centre del seu programa electoral.