Un 20% dels instituts de batxillerat acaba de reclamar l’eliminació de l’obligatorietat del Treball de Recerca, el TDR. Els centres adherits a aquesta iniciativa no qüestionen la importància de fomentar la recerca ni el desenvolupament de competències acadèmiques sinó que denuncien que aquest TDR genera més problemes d’ensenyament que eficàcia educativa.
D’una banda, imposa a l’alumnat una exigència de temps i esforç que no pateixen la major part de les comunitats autònomes. D’altra comporta una gran càrrega docent pel seu seguiment i correcció que no disposa d’un reconeixement adequat dins de la seva jornada laboral. A aquesta situació s’hi afegeix un element nou: la irrupció generalitzada de les eines d’intel·ligència artificial, que dificulta cada vegada més la verificació de l’autoria real dels treballs i qüestiona el sentit original d’un treball de recerca.
La recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha reduït el pes del TDR en la qualificació final del batxillerat, reforça la necessitat d’obrir una reflexió serena sobre aquesta qüestió. Quan un 20% dels claustres catalans acorden rebutjar el TDR, la resposta no hauria de ser el silenci administratiu, sinó l’obertura d’un debat rigorós sobre l’equitat educativa, la qualitat de l’ensenyament i les condicions de treball del professorat. A més la supressió del TDR no costaria diners al Departament d’Educació.
David Rabadà i Vives és professor de Ciències Geològiques.