El 30 de juny de 2026 torna a celebrar-se el Dia de les Xarxes Socials, una data que va néixer el 2010 impulsada pel mitjà estatunidenc Mashable amb un propòsit senzill però ambiciós: reconèixer l’impacte global de les plataformes digitals en la comunicació humana. Setze anys després, l’efemèride ja no és només un recordatori festiu, sinó un punt d’inflexió per preguntar-nos quin paper ocupen aquestes eines en les nostres vides i cap a on s’encaminen en plena expansió de la Intel·ligència Artificial.
El Dia de les Xarxes Socials va sorgir en un moment en què Facebook, Twitter i YouTube estaven consolidant una nova forma d’interacció global. El seu objectiu inicial era valorar la capacitat de connectar persones, democratitzar la informació i donar veu a qui abans no la tenia.
Avui, el 2026, aquest objectiu s’ha ampliat. Les xarxes ja no són només espais de trobada: són ecosistemes econòmics, plataformes d’activisme, escenaris de debat polític (potser enrarit per moments, fet que va portar al canvi de ‘Twitter’ a ‘X’ o a la creació de xarxes pròpies com ‘Truth’ del president estatunidenc, Donald Trump), mercats publicitaris i, cada vegada més, entorns automatitzats on algoritmes i IA modelen allò que veiem, pensem i compartim.
Si llancem una moneda imaginària enlaire per formular-nos preguntes a favor (la cara amable de la qüestió) o en contra (la creu, sempre a l’ombra), podríem considerar que, com a aportació positiva, les xarxes han fet caure fronteres culturals i geogràfiques. Ens han permès que notícies, alertes i coneixements circulin més ràpidament que mai, i en situacions d’emergència hi ha constància que s’han salvat vides. Si ens preguntem sobre la visibilitat i l’apoderament, cal reconèixer que hi ha hagut causes socials d’especial transcendència que no haurien prosperat sense l’amplificació digital, com els moviments #MeToo o campanyes solidàries de tota mena. Fins i tot en l’àmbit laboral ha estat possible la creació de professions senceres amb origen en les Xarxes Socials: influencers, creadors de contingut i petites empreses que depenen d’elles per existir.
Ara bé, pel que fa al costat fosc de les xarxes socials, potser caldria reflexionar sobre quins riscos continuem ignorant. Per exemple, sobre la sobrecàrrega informativa: estem preparats per processar el volum de contingut que rebem cada dia?
La desinformació és un altre dels assumptes més greus que causa desassossec al bon usuari de les xarxes socials: com distingir el fet real del que s’ha manipulat quan els algoritmes prioritzen el que és viral per sobre del veraç? En el mateix context s’hi situarien l’impacte psicològic i la pèrdua de privacitat com a elements negatius. No s’han d’obviar els efectes que tenen la comparació constant, la pressió estètica o la por de quedar fora, en particular entre els usuaris joves o entre persones adultes menys informades sobre els eventuals efectes distorsionadors de la realitat que un ús inadequat de les xarxes socials pot causar-los. Finalment, som conscients del valor de les dades que entreguem a canvi d’utilitzar aquestes plataformes? Assumim la pèrdua de privacitat com un fenomen inevitable?
Però els avenços a Internet i els reptes que ens presenta la Intel·ligència Artificial afegeixen un altre capítol a aquesta reflexió, ja que la irrupció de la IA generativa el 2026 ha transformat radicalment l’ecosistema digital. Ja no només interactuem amb persones: interactuem amb sistemes capaços de crear contingut, respondre missatges, generar imatges i simular converses humanes. I, com és obvi, cal conciliar els avantatges que ofereixen les xarxes socials, així com la IA, perquè la seva coexistència sigui creativa, no destructiva de la identitat i la intel·ligència humanes. Per assolir aquest gran objectiu ideal, l’enginyeria de la IA hauria de basar-se en una arquitectura que potenciï la creativitat, millori la moderació de continguts i personalitzi l’experiència de les Xarxes Socials sense substituir la interacció humana.
A parer meu, caldria aconseguir que les xarxes socials continuïn sent espais humans en un entorn on l’humà i l’artificial puguin barrejar-se sense perjudicar la dignitat humana, quelcom al qual precisament va fer referència la recent encíclica del Papa Lleó XIV Magnifica Humanitas dedicada a la IA, i que es fonamentin en una ètica en què el criteri i la darrera paraula siguin “nostres”.
En definitiva, el Dia de les Xarxes Socials 2026 no és només una celebració: és una invitació a reflexionar. Les xarxes han transformat la nostra manera de comunicar-nos, informar-nos i relacionar-nos. Però també ens obliguen a qüestionar el seu impacte, els seus riscos i el seu futur.
En un món on la IA redefineix la creació de contingut i la interacció digital, el repte és clar: construir Xarxes Socials més ètiques, més humanes i més responsables. El futur no està escrit, però sí que està a les nostres mans decidir quin tipus d’ecosistema digital volem habitar.
Ricardo Mor Solà és diplomàtic.