El Castell Monestir d’Escornalbou recupera aquest estiu les visites teatralitzades protagonitzades per Eduard Toda, el mecenes i intel·lectual de la Renaixença que va rehabilitar el monument en el primer terç del segle XX. Unes visites teatralitzades que es fusionen amb el projecte ‘La Taula Parada. El gust per la història’, que convida els visitants a descobrir com eren les taules i els àpats que Toda preparava per als seus convidats durant la seva estada al castell.
Les visites es faran els dies 12 i 26 de juliol i 2 d’agost. Tenen una durada aproximada d’una hora, començaran a les 12 del migdia i cal fer reserva prèvia a través d’aquest enllaç.
L’activitat ofereix un recorregut pels espais més emblemàtics del Castell Monestir d’Escornalbou i, alhora, permet conèixer la trajectòria vital d’Eduard Toda. Nascut a Reus, va ser el primer egiptòleg espanyol, diplomàtic destinat a la Xina i a Egipte, viatger infatigable per Àsia i impulsor del redescobriment de la llengua i la cultura catalanes a l’Alguer. Home de negocis d’èxit, també va destacar com una de les figures més actives de la Renaixença, amic d’Antoni Gaudí i principal artífex de la recuperació del Castell Monestir d’Escornalbou i del Monestir de Poblet.
La visita recrea un sopar de la nit de Sant Joan ofert per Eduard Toda al menjador del castell. Durant les dècades de 1920 i 1930, Toda reunia un reduït grup d’amics de confiança, habitualment set o vuit persones, per celebrar el solstici d’estiu. La revetlla començava amb un sopar de diversos plats, en què no hi faltava la coca de Sant Joan, i culminava amb l’encesa d’una gran foguera. A Riudecanyes, aquestes fogueres, conegudes com a Fogueradas, eren visibles des de bona part de la comarca.
‘La Taula Parada. El gust per la història’
‘La Taula Parada. El gust per la història’ és un projecte que es desenvolupa en diversos monuments del país mitjançant instal·lacions que recreen taules parades de diferents èpoques i contextos històrics. La iniciativa apropa al públic els usos i costums vinculats als àpats i a la seva dimensió social al llarg de la història, amb especial atenció a les celebracions pròpies de l’estiu. Alhora, el projecte posa en valor la cultura gastronòmica catalana com a patrimoni immaterial, en diàleg amb el patrimoni monumental que l’acull. A través d’aquestes recreacions històriques es recupera l’espai de convivència que es genera al voltant d’una taula i es dona protagonisme a episodis i personatges vinculats a cada monument.